Girona

QUIQUE CÁRCEL

DIRECTOR ESPORTIU DEL GIRONA

“Estic molt obert a fer traspassos”

“No hi ha res avançat, però no es pot tancar la porta a ningú que tingui ofertes que siguin positives per al club”

“No podem fer grans operacions, però si surt alguna situació que millori la plantilla hi treballarem”

El Girona ara mateix és un club que genera il·lusió i bon ‘feeling’ amb els futbolistes i això és molt important La ciutat esportiva és necessària per poder tenir èxits en l’acadèmia. Fins llavors no podrem fer cap pas de gegant
Aleix Garcia té un any més si ens salvem i és un jugador amb el qual podem tenir un creixement a nivell futbolístic i econòmic
La realitat és un percentatge molt baix del que es diu. La sensació que agraden jugadors hi és, però no hi ha res parlat

Després de les primeres catorze jornades de lliga el Girona ha arribat a l’aturada del mundial amb cinc punts de marge respecte al descens, havent agafat una bona dinàmica en les últimes quatre jornades, amb vuit punts dels dotze possibles. Això satisfà el director esportiu, Quique Cárcel, content amb l’evolució de la plantilla a un mes i mig que s’obri el mercat d’hivern, en què s’intentarà millorar l’equip sense tancar la porta a futures vendes que puguin ajudar al creixement del Girona.

Han arribat a l’aturada del mundial tretzens i amb setze punts, cinc de marge respecte al descens. Està satisfet?
La valoració és positiva. Sabíem que tornar a primera és d’una gran exigència i el mercat va passar molt ràpid, perquè vam acabar tard, com sempre. Veure en el primer terç com ha jugat de bé l’equip, amb moments de bon joc, és per estar content. En les primeres vuit jornades hi va haver molta penalització a nivell de resultats però les últimes quatre jornades, amb vuit punts de dotze possibles, ens donen més tranquil·litat, tot i que sabem que això és molt llarg, que la competició és molt igualada i que en descens hi ha equips molt importants. Ara ens agafa aquesta aturada inusual i estranya, i veurem com tornen els equips, però jo crec que començarà una nova lliga.
És una aturada que gairebé ningú sap com valorar.
De tot se’n pot extreure coses positives i negatives. L’equip estava en una situació òptima de joc i de resultats, però també hi ha el fet d’haver acabat tan tard el curs passat i tenir jugadors que estan una mica al límit com Taty, que ve d’una aventura als Estats Units seguida amb nosaltres. És una sensació de desconeixement. Una aturada així no té precedents més enllà de la pandèmia, en què va ser tot estrany i complicat de gestionar. Ens haurem d’adaptar, però estem valorant com gestionar-ho des de fa temps. Farem amistosos i treballs per arribar de la millor forma possible.
En la lliga es van arribar a encadenar set jornades sense vèncer, mostrant fragilitat i massa errades individuals. Va dubtar del tècnic, de l’equip o de vostè mateix?
Els dubtes i els aspectes optimistes van variant cada setmana. La sensació que vam tenir dels partits contra el Betis, la Real i l’Atlético és que l’equip va fer bon joc, que podíem competir contra equips grans, però vam sumar 0 de 9. Després ens venien tres partits durs i difícils contra equips que s’hi jugaven molt i de la nostra lliga. Va ser una setmana complicada i els resultats també van ser negatius. No pel joc, però sí pels resultats es va generar incertesa.
Què li ha sorprès més de l’equip en aquest inici de curs?
Quan fas l’equip estàs intentant crear la màxima competència dins la plantilla pel perfil de joc que vol el tècnic. Això requereix que les peces es vagin posant a lloc i òbviament no és fàcil preveure que jugadors que venen d’altres lligues o equips s’adaptin de manera ràpida. El que més m’ha agradat ha estat això. Hi ha hagut una bona velocitat d’adaptació dels fitxatges, en molts partits hem jugat amb sis o set futbolistes nous i l’equip ha tingut la identitat que el mister vol. Això diu molt de la feina del cos tècnic i dels jugadors, que han vingut amb ganes de demostrar coses i fer-se un lloc a l’equip. Si tinguéssim tres o quatre punts més seria just, però és veritat que al final del curs en el futbol tot s’acaba posant a lloc. La sort que no vam tenir en les deu primeres jornades, per exemple, l’hem tingut en les últimes quatre, com el dia del Madrid. Que pitessin el penal en aquell minut i al Bernabéu és tenir una mica de sort.
Què pesa més, no haver aconseguit cap porteria a zero o ser el sisè que més gols fa (20)? El deixaria més satisfet haver lligat alguna porteria a zero però no haver fet tants gols?
A primera divisió tot és diferent. Que ara sumem 20 gols és una dada molt significativa i positiva. No és fàcil marcar tants gols en aquestes jornades, tenim una mitjana que és alta per a un equip de la nostra categoria. Encaixar cada setmana? Sí que ho hem de millorar. Tant el tècnic com els jugadors treballen per tal que el nombre de gols elevat disminueixi. En les últimes jornades no s’han lligat porteries a zero, però sí que s’ha augmentat en solidesa i hi ha menys errors individuals. Si l’equip és capaç de continuar marcant gols i redueix els gols rebuts, els resultats positius arribaran.
Sembla que Míchel ha trobat la tecla en l’onze. És curiós que el que sempre era una solució, és a dir, dibuixar la famosa línia amb tres centrals i amb dos carrilers, en desfer-ho hagi servit per funcionar.
Míchel s’adapta molt als jugadors que té. És capaç de jugar amb els dos sistemes però amb una mateixa idea i identitat. Girona té una història des de fa anys en la qual s’ha sentit còmode amb la línia de tres, amb molts entrenadors que ni l’havien treballat, però que s’hi sentien a gust perquè els jugadors també s’hi sentien. El mister segueix amb la idea, però no es perd la identitat de l’equip. A primera estem jugant contra equips importants, amb grans jugadors, amb una possessió alta, però hi juguem de tu a tu. Això és un valor afegit a la feina que s’està fent des del cos tècnic. El jugador s’ho està creient i si això s’ajunta amb bons resultats anem pel camí adequat.
Quan sent Míchel dient que l’equip anirà a jugar amb la mateixa identitat a camps com el del Barça o el Madrid, sent més respecte o més orgull?
Míchel ha demostrat que no canviarà la seva manera de pensar i jugar. Sent aquesta manera de jugar, essent protagonista amb pilota tot i saber la realitat que jugues contra Barça, Madrid, Real Sociedad, Betis, etc. L’equip ha demostrat que és capaç de tenir la pilota. Anys anteriors, sobretot en l’època d’Eusebio, hi va haver partits amb possessió alta, però la qualitat dels altres equips s’accentuava i era molt complicat. Ara estem còmodes, els futbolistes s’adapten a la fórmula del mister i creuen en la idea.
Que hi hagi aquesta idea tan clara sobre la gespa li fa la feina més fàcil, perquè els jugadors que va a buscar ja saben què es trobaran?
L’avantatge de tenir Míchel és que hi ha una idea molt clara del que vol i s’ajusta a la meva manera de pensar. És un tècnic que creu en el talent, que l’identifica i el fa millorar, també en altres aspectes del joc. És important el fet que sigui capaç de treure tot el profit de cada jugador de la plantilla. Tenir aquest cos tècnic i Míchel com a conductor em fa sentir molt més segur.
Míchel sempre diu que vostè sap localitzar les necessitats de l’equip en forma d’incorporacions. Què li falta, i què es podrà fer en el mercat d’hivern?
Tenim una plantilla en la qual hi ha competència en totes les posicions. Sempre falten coses, ja que el nivell és molt alt i sempre has d’intentar fer un pas endavant en totes les línies. Aquest estiu hem intentat fer un pas important, però jugues contra altres clubs que fan el mateix amb molts més recursos. És complicat equiparar-te amb ells. Amb aquesta pregunta fa quatre o cinc jornades s’hauria parlat de la massacre de gols que hem rebut i de la sensació que no controlàvem les dues àrees. Però, veient les últimes quatre jornades, l’equip ha estat bé a les dues àrees, ha estat capaç de ser més perillós en atac i més curós en defensa. El que hem de procurar és intentar millorar la plantilla si podem. Si ho aconseguim hem d’estar oberts. No pensant en si estem malament en una cosa o posició. Tinc molt respecte pels professionals de la plantilla, sempre, i tots estan treballant molt bé. Estem recuperant jugadors que han de ser importants com Iván Martín, de qui ningú parlava i que en els últims partits ha estat important, amb un paper decisiu i amb una efectivitat que li demanàvem. Tenim Ibra, Borja García i el mateix Reinier, que segur que seran jugadors que sumaran.
Quin marge econòmic té el club per afrontar moviments?
N’hi ha, però petit. Els pressupostos són els que són i LaLiga imposa el límit salarial per tal de tenir un campionat al més competitiu possible i segur a nivell econòmic. Si surt alguna situació de millora de mercat hi treballarem i la intentarem fer possible, però no podem fer grans operacions.
I les fitxes estan ocupades.
Si entren futbolistes passaran coses. Haurem de fer algun moviment, però ara com ara no s’hi està treballant encara, ja que queden gairebé dos mesos perquè s’obri el mercat. Tenim temps per reunir-nos i parlar per prendre decisions.
La plantilla té vuit jugadors cedits, dos per part del City. Per a un club com el Girona era l’única fórmula possible per disposar de jugadors amb potencial?
Tant de bo pogués tenir 24 jugadors amb contracte i en propietat, però el mercat és el que és. Sí que els podríem tenir, però sabem que podem tenir aquestes situacions de mercat per part del City, o com el Taty des de Nova York. Són situacions òptimes per nosaltres i hi hem de treballar. I la resta són jugadors que coneixem, que sabem el potencial que tenen i que ens poden ajudar. El Girona no s’ha de tancar a portar talent encara que sigui propietat d’altres clubs. Si és per millorar la plantilla i aconseguir els objectius fixats, hem d’estar oberts.
Les operacions en propietat que ha pogut fer el Girona són sobretot estratègiques? David López, per la veterania que aporta i l’experiència; Miguel i Fuidias, per la projecció, i Romeu, per diferencial?
Quan fas l’equip, el que intentes és buscar futbolistes que encaixin amb la idea del tècnic i les edats per mi no són importants. Sí que és important la fam, que te la pot aportar el jove que ve de sota cap a dalt. Aquests tenen un marge de millora alt, com els que ja teníem dins de la plantilla. Després hi ha els jugadors que et poden donar personalitat. La gent, quan fitxes David López, et diu que no ho entén, que ve de l’Espanyol, etc. Arribàvem a una nova lliga, molt dura i complicada, en la qual necessites jugadors que acumulin més de 200 partits en la categoria i que ajudin els més joves amb experiència. En definitiva, lideratge. Estic obert a portar jugadors que puguin ajudar-nos a acompanyar la resta i tenir el millor rendiment possible per aconseguir els objectius.
Com aconsegueixen Quique Cárcel i el Girona fitxar un jugador com Oriol Romeu?
Ha estat una gran sort portar-lo. Va ser el primer jugador a qui vaig trucar una vegada vam aconseguir l’ascens a Tenerife. Sabia que era gairebé un no rotund, però en el futbol un ha de creure i pensar que es pot fer, que pots convèncer. El Girona ara mateix és un club que genera il·lusió i bon feeling amb els futbolistes. Fa nou anys que soc aquí i he viscut coses molt positives, però també dures i negatives per com s’han viscut aquestes situacions de no poder aconseguir un ascens en l’últim minut. La gent veu que el club creix molt i que va cap a una idea de futur, i això atrau els jugadors. L’Oriol, a part de ser un professional brutal a nivell futbolístic que ja coneixia, també aporta altres coses com serenor i intel·ligència. És una persona que valora molt el dia a dia i el tracte, i aquí s’està sentint molt a gust. El millor és això, que el club atrau el futbolista.
Una de les altres sensacions de l’inici de curs és Aleix Garcia. Com està el seu contracte?
Està agafant una versió molt bona i crec que és la que pot tenir. Ja l’he portat al Girona unes quantes vegades i sap que el nivell que havia aportat no s’adequava al que podia oferir. Ara hi està a prop i l’arribada de jugadors com l’Oriol Romeu o Yangel encara li dona més confiança, ja que se sent més còmode. Estic molt content per ell perquè s’ho ha treballat. Ha passat moments difícils i ara passa un bon moment. Que no s’adormi, sempre li dic, i el fet que ell vulgui més és important, perquè encara pot aportar més. És un jugador que acaba contracte, però té un any més si l’equip manté la categoria. És un futbolista que està demostrant molt i estem contents amb ell.
Ha passat de ser una aposta personal a patrimoni del club?
Ell va fer una aposta per venir aquí molt gran. Quan marxa d’aquí té experiències a fora i veu la realitat i les dificultats del futbol. És un jugador encara jove i creiem que pot ser important pel club, patrimoni de l’entitat i un jugador amb el qual podem tenir un creixement a nivell futbolístic i econòmic.
Un altre jugador patrimoni del club, pel fet de ser de la casa i gironí, és Valery, que acaba contracte. N’estan parlant?
Valery és el clàssic jugador que surt de casa i que sempre ha demostrat que, en el moment de la veritat, hi és i aporta coses molt bones. No ha tingut sort, perquè quan vam estar a primera va fer una molt bona temporada però va tenir la fatalitat de lesionar-se al genoll. Des de llavors ha tingut alts i baixos. És un jugador a qui falta la regularitat de jugar molts partits i sembla que ara torna a sentir que està bé, còmode i en creixement una altra vegada. Estic content per ell perquè ho ha passat molt malament. I sí, estem parlant amb ell per intentar que continuï.
També acaben contracte Bernardo, Borja García, Juanpe, Samu i Juan Carlos. És el nucli dur de l’últim ascens. És una situació delicada?
Cadascun té la seva història i no puc dir si uns poden renovar i els altres no. L’única cosa que puc dir és que són jugadors molt importants. La gent pot pensar en el futur, però són jugadors que ens han permès arribar aquí. Per mi són jugadors que no estan acabats com pot dir algú, ni de bon tros, i encara tenen molt futbol per donar. N’hi ha que estan passant processos de lesions i no és fàcil, perquè volen ser-hi però no estan al cent per cent. Són jugadors que han tingut una aportació molt important en el creixement del club i que jo valoro molt. Ara pensem en Oriol Romeu, Riquelme i altres noms que ara són importants, però els que ens hi han fet arribar, també. Jo valoro molt això i crec que alguns d’aquests jugadors, per què no, poden tenir continuïtat.
Hi ha altres casos de jugadors que no acaben contracte però que poden necessitar una actualització, com Santi Bueno. Hi ha converses?
Va arribar a Peralada, jugant a 2a divisió B, i ara s’està guanyant el respecte de tots els professionals perquè està fent una temporada molt bona. Jo confio en ell, el vaig portar per jugar al Peralada però perquè tingués dinàmica de primer equip, i que ara sigui titular fix m’alegra. El que més m’agrada d’ell és que juga en silenci, sense que ningú parli d’ell, i això vol dir que ho està fent molt bé. És un marge de maniobra molt important per mi i m’agradaria que el poguéssim renovar i que estigués més temps amb nosaltres.
Seria natural o bo per al club fer un traspàs de jugadors com Santi Bueno, Arnau o Aleix?
I tant! Aquí està la gran qüestió d’aquesta història. Si volem fer passos endavant hem d’estar oberts al creixement d’aquests futbolistes. No es pot mantenir jugadors que poden tenir ofertes importants d’altres clubs que siguin positives per al Girona. Jo estic molt obert als traspassos. El que no farem és regalar ni posar a l’aparador ningú sense tenir l’assegurança que ens aportarà un creixement a nosaltres, això segur. Però estem oberts a treballar-hi.
Algun club ja ha trucat a la porta demanant per ells?
El que hi ha en realitat és un percentatge molt i molt baix de tot el que sona, es diu i es parla. Però sí que és veritat que les consultes i la sensació sí que existeixen, perquè són jugadors que ho estan fent bé, que són joves i als quals jugar a primera els posa en una altra situació amb una valoració dins del mercat. Ara com ara, però, no hi ha cap cosa ni parlada ni avançada.
Hi ha jugadors que han sortit del club com Duba i Sulei que ho estan fent molt bé a 2a divisió A. El Girona té algun dret sobre ells?
Duba feia anys que estava cedit en projectes en què realment demostrava que tenia un següent pas. Nosaltres el volíem renovar i que jugués al Girona, però el fet de pujar a primera divisió canviava la situació. Si haguéssim estat a 2a divisió A segur que hauria estat en plantilla, perquè era el següent pas i la cosa normal era fer-lo a casa. Amb l’ascens el que buscàvem era una cessió, però no hi va haver cap equip de 2a divisió A que el volgués cedit. Tots volien el cinquanta per cent dels seus drets. Jo no ho volia fer perquè era un jugador que creixia molt, però ningú el volia cedit. Finalment l’Albacete va voler el jugador i van demanar només aquesta fórmula i hi vam accedir, perquè tenia un sou important. Estic molt content perquè està demostrant que és un jugador molt vàlid i ho està fent molt bé. El cas de Sulei és semblant perquè el volíem cedir, però acabava contracte. El que volíem era fer una renovació i després una cessió, però ens van dir que o es quedava al primer equip o se n’anava a un equip de 2a divisió A que només el volia en propietat. El que no podem és tancar el creixement de ningú, perquè no el vèiem al primer equip, no podia estar jugant al filial i no volia una cessió. Jo entenc que quan els veus jugar i fer-ho bé penses que al Girona no saben què fan, però sempre hi ha dues parts que han d’estar d’acord.
Les crítiques l’afecten?
Jo no llegeixo les xarxes socials, però sí que molta gent m’envia missatges amb el que es diu, però no m’afecta. Sempre les accepto i la meva feina és aquesta, que a vegades la gent pot dir que molt bé o molt malament. El que és cert és que la gent moltes vegades no té tota la realitat i és normal que no es puguin entendre coses. Moltes vegades m’agradaria explicar-ho perquè s’entengués. Això tampoc vol dir que la gent no pugui pensar que les coses no estan ben fetes, però sí que el context és important. I no dic que no hi hagi vegades que ens equivoquem, que hi són, i moltes.
Li preocupa com ha anat l’inici de temporada del juvenil i el Girona B, dos equips als quals els està costant?
Hi ha una gran aposta per l’acadèmia, com es va veient, amb molts jugadors al primer equip que venen de la base. Ho tenim claríssim i sabem que la categoria del filial és força més baixa que el nivell que correspon, però estem fent apostes molt importants que fan que sigui difícil que el juvenil i el filial funcionin. Estem apostant per gent molt i molt jove. Si els jugadors de 16 i 17 anys ja estan jugant al filial i no al juvenil, òbviament és difícil que cap dels dos equips vagi bé, perquè canvia molt no competir dins les edats. Són les apostes del club i creiem en aquesta manera de treballar. Les estratègies van canviant, i de moment aquesta ens està funcionant, com s’ha vist amb Arnau, Artero, Ureña, Joel Roca... A aquests jugadors els estem avançant molt de pressa els passos, però això perjudica una mica el funcionament del creixement dels equips. Ho sabem, i no demanem al filial que hagi de pujar sí o sí perquè no hem fet aquesta aposta. El que sí que creiem és que es pot pujar així i ja s’ha demostrat en els dos últims anys que ens hem quedat a les portes. Si el club es consolida a primera divisió lògicament canviarem l’estratègia i buscarem altres coses, però hem d’anar pas a pas. La ciutat esportiva és el que hem de tenir primer per generar èxits dins l’acadèmia.
La ciutat esportiva no és responsabilitat seva, però la veu indispensable.
Per mi és la base d’aquesta història. Quan el club va fer el pas a La Vinya va ser molt important. A la base s’ha millorat molt perquè s’ha professionalitzat i s’hi han invertit molts diners, però fins que no tinguem la ciutat esportiva no podem voler fer cap pas de gegant, i és el que dic a tota la gent que està treballant a la base. Primer hem d’avançar en això que tant necessitem.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)