Girona

Només hi ha faltat l’excel·lència

El Girona ha traçat una trajectòria clarament ascendent en el retorn a primera, entelada, una mica, pel dos de quinze final que l’ha deixat fora d’Europa

La bona segona volta (el setè millor) ha permès als de Míchel salvar-se amb molta antelació

El Girona va tancar a El Sadar la temporada de l’anhelat retorn a primera divisió. I la nota en termes generals ha estat molt satisfactòria per a l’equip dirigit per Míchel Sánchez, que ha aconseguit el gran objectiu marcat de la permanència amb molta antelació, ha lluitat per accedir a Europa fins a la darrera jornada i ha fet gaudir els seus aficionats (i també la resta) amb un joc atractiu, amb un estil característic i amb una personalitat envejada per molts i a l’abast de pocs. Els blanc-i-vermells han estat dels equips més ben valorats pels entrenadors rivals en cada roda de premsa i els números també són un bon argument que sosté la bona trajectòria dels gironins aquest curs. Una línia clarament ascendent que va començar amb dubtes per culpa, majoritàriament, de la falta de solidesa i de contundència defensiva (cap porteria a zero en la primera volta i només quatre en total). Entre la sisena i la dotzena jornada, l’equip no va aconseguir aixecar el cap i, amb la derrota a Almeria, es va caure al descens durant dues jornades, les úniques de tot el curs. Les millores constants, el treball, replantejar el dibuix del 3-5-2 al 4-3-3 més d’acord amb Míchel i l’ajustament de la pressió postmundial van oferir una altra imatge.

Ofensivament, l’equip prometia des del primer dia. S’intuïen mecanismes i qualitat en zona tres gràcies a Riquelme, a Samu Saiz –mentre hi va ser–, al pas endavant d’Aleix Garcia i, en la segona volta, a l’arribada de Viktor Tsygankov. A dalt, Taty i Stuani, els dos únics davanters de referència de la plantilla, s’han repartit el 38% dels 58 gols en total, tretze per a l’argentí cedit pel New York City i nou per al de Tala, que no ha fallat a la cita per ajudar l’equip tot i tenir un rol més secundari del que és habitual. De fet, el Girona ha tingut dinou golejadors, una bestiesa, i dels més habituals només ha quedat sense marcar Bueno i, en un paper inferior, Valery.

Montilivi ha sostingut l’equip en els mals moments i l’ha elevat a lligar prematurament la permanència en els bons moments. A casa, els gironins han aconseguit deu de les tretze victòries totals (només tres a domicili) i, en espera de jugar els dos últims partits, contra el Vila-real i el Betis (1-2), els de Míchel havien vençut en sis dels set duels de la segona volta –una única derrota contra l’Atlético– i havien encadenat quatre triomfs. El de més prestigi, el 4-2 contra el Real Madrid, amb quatre dianes de Taty, i el més eficient, contra l’Almeria, en un vendaval de gols (6-2).

En la copa, eliminats per un segona FEF

Sempre que ha estat a primera, el Girona ha afrontat amb un cert recel la participació en la copa, tot i que el curs 2018/19 va arribar fins als quarts (va perdre contra el Madrid). Segurament allargar la trajectòria va tenir un pes important per acabar baixant a segona A, un fet que enguany no s’ha donat, ja que l’equip dirigit per Míchel va caure tot just en la segona eliminatòria contra un segona FEF com el Cacereño. En la primera tanda, els gironins havien superat el Quintanar (3a FEF) amb pròrroga inclosa. La copa va servir per estirar la competició entre el parèntesi de la lliga i l’aturada pel mundial i per reprendre el fil postmundial.

58

Gols a favor (el cinquè que més)

Amb el Madrid (75) i el Barça i l’Atlético (70) –els tres grans del futbol estatal– menjant a part durant tot el curs, el Girona ha estat durant bona part de la lliga el quart equip més golejador –el primer de la resta– fins que en la darrera jornada el Vila-real el va avançar (59). Els mecanismes i les alternatives ofensives dels de Míchel han quedat demostrats de sobra.

7

Jornades sense guanyar

El Girona va viure el moment més delicat de la campanya entre la jornada 6 i la 12. Curiosament, amb la derrota al Villamarín, en un gran partit dels de Míchel, va començar una sèrie de set jornades sense guanyar que va portar els gironins a estar-se dues jornades en descens, les úniques. Els dos últims empats, contra l’Osasuna i al Bernabéu, van iniciar la revifalla l’equip.

16

Punts sumats com a visitants

Montilivi va ser la cara, com sol passar als equips humils de la categoria com el Girona, i a domicili s’hi va veure la creu. La primera victòria com a visitant de la plantilla no va arribar fins a la catorzena jornada, just abans de l’aturada de més d’un mes pel mundial de Qatar. Els de Míchel n’han aconseguit només dues més, a San Mamés (2-3) i al Sánchez Pizjuán (0-2).

38

% dels gols, de Taty i Stuani

Els dos únics davanters de referència de la plantilla han complert el seu paper a la perfecció, tot i que tots dos han tingut alguna sequera que, per sort, no ha afectat gaire l’equip en l’apartat golejador. Taty Castellanos s’ha enfilat fins als tretze gols, amb la trampa que en va fer quatre en un sol partit contra el Madrid, i Stuani n’ha fet nou, tot i tenir un rol més secundari.

4

Porteries a zero en total

En l’aspecte defensiu, el Girona ha patit molt (55 gols encaixats en total i un +3 en la diferència amb els fets), sobretot en la primera volta. Els gironins només han pogut lligar quatre porteries a zero, totes en la segona volta, contra el València (1-0), contra el Barça al Camp Nou (0-0) –la més meritòria–, contra l’Elx (2-0) i contra el Sevilla (0-2). Totes les ha aconseguit Gazzaniga.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)