Sí, és el jugador més important

La vida és molt més bonica amb Cristhian Stuani al camp. I el Girona ho sap. També ho sap Míchel, que ahir, després d’un triomf vital contra el Valladolid al José Zorrilla (0-1), ho va deixar clar: “És el jugador més important de la història del Girona”. I és que, quan el club més el necessita, l’uruguaià apareix. Sempre. El gol d’ahir no és un més. És un gol que val una permanència. És un gol que serveix per apagar el foc d’un descens que començava a cremar per l’horitzó. Una diana que simbolitza resistència, compromís i lideratge. Stuani no només va marcar, sinó que va tornar a ser determinant en l’enèsim moment clau. Ja en van molts.

Cinc dels últims set gols del Girona a la Lliga han portat la seva firma. I les dues últimes victòries —contra el Mallorca i contra el Valladolid— han arribat amb el mateix guió: triomf per la mínima i gol de l’uruguaià. Una sentència que continua viva, a punt de fer 38 anys, amb el físic castigat i les cames carregades de quilòmetres.

I és que ahir, Stuani no estava per jugar. O no ho semblava. Venia amb un fort cop a la cuixa que li va impedir sortir de titular i una gran vena li cobria la cuixa de la cama esquerra. Però Míchel, que el coneix millor que ningú, se’l va guardar com una carta amagada per a la segona part. I, com tantes altres vegades, li va sortir bé. El davanter va sortir, va empènyer l’equip i va acabar decidint el partit empenyent a gol una gran assistència de David López a dins l’àrea. S’hi ha de ser, i Stuani sempre hi és. Al final de l’enfrontament, visiblement emocionat, Stuani va voler repartir mèrits com a capità que és: “Ha estat gràcies a tot l’equip. Han fet un treball increïble. Venir a jugar aquí, amb la situació del Valladolid, era molt difícil. Però nosaltres havíem de guanyar. Estic molt emocionat. No sé si mereixo tant... Fer aquest gol, després de tot... m’emociona”. L’uruguaià també va voler destacar el compromís que manté intacte amb el club: “Em dec molt a aquest equip, a l’afició, a la gent. Quan hi ha derrotes és normal estar capcots, però avui hem tret endavant un partit complicadíssim”. I encara una última escena: l’abraçada amb Míchel a la gespa, plena de significat i complicitat. “Entre ell i jo sabem què ens hem dit. No ho diré. Ens ho mereixem. I ara és moment perquè l’afició ho gaudeixi”.

Stuani continua donant lliçons al futbol europeu. I ho fa, un any més, amb la samarreta blanc-i-vermella del Girona. No hi ha llegenda més gran en aquest club i segurament, el club tardarà molts anys per tornar a veure una figura tant estimada a la grada i decisiva al verd.