Hoquei patins/ Més hoquei

hoquei patins

Reneix el gegant adormit

L’Apmae impulsa el ressorgiment de l’hoquei sobre patins de l’Espanyol, dominador en les dècades dels 40 i els 50 i que va desaparèixer als 90

L’objectiu és l’OK Lliga i per arrencar busca plaça a primera estatal

Trias, Mas, Samaranch, Valsecchi, Rubió, Nadal, Soteras, Gallén, Largo i un llarg etcètera... Als més joves segurament no els resulten familiars. Tots ells van ser jugadors de la secció d’hoquei sobre patins del RCD Espanyol que, encara que ara soni estrany, va dominar aquest esport tant en l’àmbit català com estatal en les dècades dels quaranta i els cinquanta. L’equip va baixar el 1972 i, amb intermitències, va prosseguir fins a la dècada dels noranta jugant diverses campanyes a primera estatal. Onze títols de copa, quinze campionats de Catalunya i fins i tot dues copes de les Nacions de Montreux, un torneig internacional de prestigi que es disputa cada dos anys, avalen els èxits d’una secció històrica fundada el 1942 gràcies a l’impuls de Joan Antoni Samaranch, que també va ser porter de la secció i posteriorment va exercir de seleccionador espanyol. L’Espanyol també va tenir una gran influència en una de les normes que van permetre fer un gir definitiu a aquest esport quan va advocar per la substitució del disc primigeni per la bola actual, fonamental en l’evolució d’aquest esport. A la pista de l’Espanyol –cantonada Mallorca-Balmes– es van fer proves amb una bola el gener del 1945. Les figures del club van ser fonamentals en la selecció espanyola que el 1951 va aixecar passions a Barcelona guanyant el mundial.

Quaranta-cinc anys després, la secció ressorgirà. L’Associació de Petits i Mitjans Accionistes de l’Espanyol (Apmae), que impulsa el procés, lluita per recuperar l’esplendor poliesportiu de l’entitat, però a poc a poc i amb bona lletra. Amb l’arribada de Chen Yansheng, el club no hi intervé però tampoc no hi posa traves. L’equip no hi tindrà vinculació econòmica i s’inscriurà amb el nom de Seccions Deportives Espanyol. El grup d’entusiastes té l’assessorament d’un periquito declarat com l’exselecionador estatal Carles Feriche, que du les regnes tècniques del projecte. Feriche va dirigir, entre d’altres, l’equip masculí d’Espanya entre el 2005 i el 2013, amb un balanç de cinc títols mundials i quatre europeus. Els responsables encara tenen temps fins al 15 de juliol per saber si l’equip partirà de zero a segona catalana o, si, per contra, podrà adquirir alguna plaça a primera divisió estatal, la segona màxima categoria. El gran objectiu final no és altre que l’ascens a l’OK Lliga. Sens dubte, una futura presència de l’Espanyol a l’elit seria un gran estímul.

De moment, els promotors ja compten amb un pressupost de 33.000 euros molt superior als 7.000 amb què van engegar el projecte. Consideren que per sortir a divisió de plata haurien de disposar, en el pitjor dels casos, d’entre 40.000 i 50.000 euros. Les fonts de finançament han estat les petites aportacions i els patrocinadors –nou de lligats–. Els socis col·laboradors –ja n’hi ha uns cinc-cents– poden invertir-hi diferents xifres: 10, 25, 50 o 100 euros. L’equip també té dues propostes de marques de roba esportiva. La marca Espanyol, òbviament, ha facilitat el diàleg amb les empreses.

Bernat Bosch, el tècnic

L’Espanyol jugarà els partits al pavelló del Martinenc i el seu entrenador serà Bernat Bosch, tècnic català que, entre d’altres, havia dirigit la selecció d’Andorra. L’Apmae té clar que engega el projecte amb la mirada atenta del club, que si en algun moment optés per implicar-s’hi de ple tindria el dret legal d’aquirir-ne els drets. Encara no hi ha fitxatges, tot i que Feriche ja ha fet contactes que s’activaran quan l’equip sàpiga la categoria. Per afrontar la primera estatal, amb un mercat més restringit, el retard no juga a favor dels blanc-i-blaus.

El voleibol femení i el bàsquet

L’Espanyol també va tenir un equip de voleibol femení de gran nivell amb tres títols de lliga i sis de copa i jugadores mítiques com la morellenca Marta Gens, la millor jugadora catalana i estatal de la història, i la reconeguda peruana Cecilia del Risco, el fitxatge més sonat. La secció de bàsquet també va irrompre amb força en el seu tram final. Es va fundar el 1923, va disputar cinc temporades en la lliga ACB, entre el 1984 i el 1989, amb jugadors com Albert Illa, Toni Tramullas, Manel Bosch, Pepe Collins, Mike Philips o Santi Abad. L’Apmae es planteja revisar el ressorgiment d’altres seccions però de moment se centra en l’hoquei. Al calaix hi ha projectes per engegar el futbol sala o fins i tot per crear una secció de futbol platja.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.