OK Lliga

MARC GUAL

EXJUGADOR DEL BARÇA LASSA D’HOQUEI SOBRE PATINS

“Estimo l’hoquei i no necessito desconnectar”

“Les circumstàncies m’han dut a deixar-ho. Acabar com ho he fet, en bon estat de forma i a l’elit. S’havia de fer ara”

“No en tinc ni crec que en tingui. Seguiré en el dia a dia d’un equip i això em fa molt feliç”

A diferència d’altres jugadors que deixen l’elit, Marc Gual no tindrà gaires dies de vacances, no desconnectarà d’allò que l’ha fet feliç i li agrada, i no farà cap punt i a part. Fa unes setmanes va penjar els patins, viurà els World Roller Games des del Palau i començarà el curs 2019/20 fent de delegat del primer equip del Barça.

S’han de tancar moltes carpetes quan deixes l’elit?
Només tanques coses interiorment. De passar de jugador a l’altra banda de la tanca. El temps ajuda però no és traumàtic.
Ni una mica de nostàlgia?
Quan encara jugava, la gent em recordava títols. Jo no hi he pensat mai. Trigarà a arribar crec. Estic molt orgullós i content. Però és una altra etapa i no hi penso. Ja està fet i no puc modificar res.
I ho trobarà a faltar?
Quan comenci la competició potser sí, però la decisió és ferma. La correcta, crec. Però crec que no ho trobaré a faltar. Algun dia i alguna cosa puntual. Però la vinculació serà molt propera i el fet de seguir pertanyent a un equip hi serà.
Hi ha esportistes que necessiten una aturada per desconnectar. Vostè no.
No. Perquè els entrenaments m’agradaven, no estava cansat del dia a dia. M’agrada l’hoquei, vull seguir-hi vinculat. Ho vull fer bé, tinc molt il·lusió i estima per aquest esport.
Per què ara?
Les circumstàncies m’hi han dut. Acabar com ho he fet, en bon estat de forma i a l’elit. Crec que és un pas al costat que sentia que s’havia de fer ara. Pensava en la família, sobretot. El dia a dia a casa. És el que més valoro. Penso en el futur no molt llunyà i crec que ho havia de fer ara. Era un bon moment.
I per què Marc Gual és Marc Gual i ha arribat fins aquí?
Sempre he explicat als nens que el més important és el treball constant i diari. Cada dia voler ser el millor i cada dia voler aprendre una cosa nova. Es tendeix a pensar que quan ets al Barça ja ho saps tot i és tot al contrari. Cal anar a entrenar-se encara amb més ganes i més força. I l’esforç s’ha retroalimentat en el meu cas.
Té tot el currículum controlat?
No del tot però bastant. Hauria de fer memòria i ho aconseguiria recordar tot.
Amb quin títol es queda?
És molt complicat i en diré tres. El primer, la CERS amb el Reus. De les copes d’Europa, la que vam guanyar al Palau. Va ser magnífic. I també, la lliga de Reus. Pel que va suposar, una temporada gairebé vam jugar amb només cinc jugadors. Amb la gent donant-nos ànims durant tot l’any... Al davant del Barça i el Liceo.
Quin consell d’entrenador ja dona?
Als nanos, els dic que es quedin amb el millor de cada entrenador. No quedar-se amb aquell defecte, aquella cosa que no agrada. Ni blanc ni negre, que espremin els grisos. Això he fet jo sempre.
Es queda amb algun dels que ha tingut?
L’Edu Castro és molt especial. Em va portar al primer equip del Noia i ara hem tancat el cicle. És molt important per a mi en el món de l’hoquei. Però també el Manel Barceló, l’Albert Folguera i el Carlos Gil. Només el vaig tenir un any a la Corunya, però vaig aprendre molt d’ell.
I de jugadors? Encara més complicat.
Sempre em deixaré algú. Potser el Pedro Gil. Perquè vam començar a patinar junts i hem anat cremant etapes junts moltes vegades. I amb el Pau Bargalló. Han estat tres anys però ens hem entès de manera molt especial. És diferent dins i fora la pista. Sempre el tinc al cap i al cor.
Ja ha dit quin company ha traspassat la frontera de la pista i de l’esport.
Tenim una connexió tot i la diferència d’edat. Hem compartit moltes coses junts. I espero que res canviï. Fora les pistes també em quedo amb l’etapa al Reus. Fem sortides amb els d’aquella època i recordem aquells anys amb molta estima. I també el Jaume Llaverola: vam coincidir a la Corunya, em va ajudar molt i és el meu padrí de casament.
Recorda moments complicats?
No. Quan faig una cosa que no està bé, n’aprenc, reflexiono molt i intento no fer-la de nou. Estan oblidats. He acabat la meva trajectòria sent un jugador diferent perquè de les coses menys positives n’he après i m’han fet créixer.
N’aprèn però se’n penedeix?
Hi ha coses que hauria d’haver controlat i no ho vaig fer. L’hoquei és un esport molt ràpid. Passen coses i fas errors. Però ja està. Tot oblidat.
La seva marxa de Reus no es va entendre. Ho ha tornat a mirar amb perspectiva?
És normal quan fas el pas del Reus al Barça. Però al llarg de les temporades valoren altres coses. Es queden amb el que vaig aportar. Amb l’estima que ens vam tenir i que encara tinc. I m’ho van acabar agraint. Hi vaig fer molts amics i això, en general, és amb el que em quedo de tots els equips.
Li queda espina de no haver acabat amb una copa d’Europa?
Pensava que seria la millor manera d’acabar i ho penso. Però no va poder ser. Em quedo amb el treball que hi vam posar i amb la il·lusió. Ho vam intentar fins al final i no va poder ser. No és una taca.
Ho deixa en bones mans?
I tant. El Barça té la millor plantilla del món. Amb una porteria bestial i per molts anys. Amb gent que vol millorar cada dia. Rejovenida i amb jugadors que tenen gana.
Farà de delegat. És un pas intermedi per acabar sent entrenador?
Només penso a ser delegat, a aprendre d’un cos tècnic magnífic. A ser una esponja. I a ajudar en el que em demanin. No tinc el càrrec d’assessor, però si l’Edu em necessita sap que puc aportar el que faci falta.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)