Més hoquei

Aquelarre portuguès (II)

Hoquei sobre patins. Al marge de l’oficiositat, és el segon cop sense equips catalans entre els quatre millors d’Europa

Per segona vegada en la història, i de manera consecutiva des que es va instaurar el sistema de fase final per concentració el 1997, cap equip català ha jugat les semifinals de la millor competició d’Europa, un fet que mai abans de Luso 2021 havia passat. És evident que el format de concentració exprés no li prova, a l’hoquei de casa nostra, que torna a perdre la batalla amb el portuguès, amb tres equips entre els quatre millors i una final Benfica-Barcelos (5-1), la tercera seguida entre portuguesos. Per molt que la Golden Cup de la Corunya hagi estat oficiosa i que faci de mal barrejar, el cert és que ha aplegat els millors clubs del continent i tothom hi ha deixat la pell. Només cal veure la manera com s’han celebrat els gols i les victòries. D’espectacle, n’hi ha hagut per donar i vendre. El curs vinent, els grans d’Europa tornaran a l’oficialitat.

Els dos equips catalans que van accedir als quarts, el Barça i el Noia Freixenet, no els van superar. Els sadurninencs van complir prou bé en la fase i van estar per sota del nivell en l’encreuament contra el Liceo, que va caure en les semifinals contra el Benfica per 4-3. El Reus i el Caldes van quedar fora de combat en la primera fase. Si volem veure el got mig ple des del punt de vista de la competitivitat, també hi ha elements positius. El Barça va perdre els quarts en els penals contra el campió. L’any passat, també en quarts, va cedir contra el mateix rival, molt superior en aquell duel. Enguany va vorejar les semifinals, tot i que va anar a remolc i el Benfica va mostrar més clarividència en atac. És evident que tant el Barça com el Liceo, doncs, tenen nivell per competir i vèncer els portuguesos, que, també és cert, ja fa temps que han constatat un salt qualitatiu. Són letals en els contraatacs i rendibilitzen l’alegria que sempre els ha caracteritzat perquè cada vegada tenen millors porters, un aspecte diferencial a favor dels catalans en èpoques passades. El Benfica, el Barcelos, l’Sporting, el Porto i l’Oliveirense tenen un nivell tècnic i econòmic en bloc superior i es retroalimenten de la dificultat d’una lliga imprevisible.

Joan Galbas, heroi a Itàlia

El Sarzana, impulsat pels tres gols del santcugatenc Joan Galbas, el tercer a 2:37 del final de la pròrroga, va derrotar diumenge contra pronòstic –és desè en la lliga italiana–el Forte (2-3) en la final de la copa d’Itàlia que es va jugar precisament a Forte dei Marmi i va fer història aconseguint el seu primer títol en la competició. Galbas havia fet l’1-1 (16’) i l’1-2 (24’). El conjunt local, amb els catalans Marc Gual, Pedro Gil i Xavi Rubio, no va disputar la Golden Cup per la coincidència amb la copa d’Itàlia i partia entre els favorits. Diumenge, un parell d’hores després que el Benfica celebrés el triomf continental a Riazor, va perdre en la final contra el conjunt de Mirko Bertolucci. Per part del Forte, els gols els van fer Marc Gual (6’) i el reusenc Xavi Rubio (28’). A les files del Sarzana també hi juga Pol Galbas, el seu germà, i el madrileny Pablo Nájera, exjugador del Barça, el Vendrell i el Reus.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)