Un Gran Mestre a les fosques

La Sala Miquel Diumé va ser l'escenari ahir d'un experiment inèdit a les comarques gironines i molt difícil de veure a Catalunya. El jove Gran Mestre Àlvar Alonso (Figueres, 1992) es va enfrontar a cegues a quatre jugadors del seu club, el Gerunda, en unes partides simultànies que es van convertir en tot un experiment psicològic per a l'escaquista, que mai s'havia atrevit a fer una cosa com aquesta. Amb tot, Alonso, campió d'Espanya de partides ràpides, va fer tota una exhibició de visual i va guanyar a les fosques i en poc més de dues hores els quatre voluntaris del seu club, el Gerunda, que van oposar-s'hi. L'ovació final va ser ben merescuda.

Alonso, amb una bena als ulls i d'esquenes als jugadors, només tenia la referència dels moviments que feien els seus rivals a través del mestre de cerimònies, Quim Mundet, que li anava relatant com avançaven la posició de les figures enemigues.

Abans de començar Alonso admetia que no tan sols no havia jugat mai amb els ulls embenats, sinó que tampoc ho havia entrenat. “És un experiment”, reconeixia, tot i que assegurava haver conegut un jugador que havia fet el mateix contra 17 rivals i els havia superat tots!

El jugador gironí és dels que els agrada jugar ràpid però admetia que les simultànies contra molts jugadors “provoquen un gran desgast físic perquè sempre t'estàs movent per una sala”. Alonso torna aquesta temporada al club que el va formar, el Gerunda, que ha assolit l'ascens a la divisió d'honor.

L'exhibició d'ahir va ser organitzada amb l'objectiu de promoure els escacs a Girona. Els rivals van ser Marc Jordà, Joan Nadal, Joan Blasco i Bernat Xifra. Aquest últim va ser el que més li va complicar la vida. La concentració va ser bàsica. Haver de memoritzar la composició de quatre partides en quatre taulers diferents alhora mentre els jugadors de l'altra banda podien prendre's-ho amb tota la calma del món no va semblar gens fàcil. Els gestos d'Alonso van ser en algun moment de contradicció i alguns moviments van trigar a arribar, davant l'expectació de la gent que va omplir la sala, però a mesura que les figures avançaven va quedar clar que el control de la situació era absoluta.