Era una missió molt complicada vèncer la pentacampiona del món. Un repte majúscul per l'enorme qualitat de la llista de jugadors que ha convocat PC per al doble enfrontament amb la selecció catalana. I sobre la pista del Palau d'Esports de Granollers el potencial de la canarinha va fer bo el pronòstic. La selecció catalana, però, va plantar cara i va donar una bona imatge tot i perdre per 4-0. Els jugadors van rendir en la mateixa simfonia del públic que va omplir de gom a gom el Palau d'Esports de Granollers per assistir a un partit històric contra una de les potències més grans del futbol sala mundial. “Tenim la sensació que hem fet història”, deia cofoi Santi Gea, el seleccionador català, després del partit.

Va acabar entrant en el partit però li va costar molt arrencar a la selecció catalana, que va veure com ben aviat el pivot del Barça Ferrão avançava el Brasil amb una diana deliciosa. El jugador de Chapecó va rebre una pilota a la part dreta de l'atac visitant, va retallar entre dos jugadors catalans i va picar la pilota per sobre la sortida del porter Dídac. Abans, Gadeia havia avisat amb una rematada que va anar al pal. Les fustes, de fet, van ser bones aliades dels dos porters perquè van repel·lir un bon grapat de xuts. Un d'aquests, per exemple, obra de Rafael França, que va ser un dels homes més destacats dels visitants.

No trobava la tecla el combinat català per aconseguir plantar cara i no va ser fins que va entrar la segona rotació que Jordi Campoy va tenir una primera ocasió que va activar els ànims d'una grada freda. El xut del rubinenc el va aturar el porter Thiago, que va oferir un recital per mantenir a zero el caseller català.

També va estar a un magnífic nivell Dídac, que va oferir un repertori de recursos per aturar el potencial brasiler. No ho va poder frenar tot, però, perquè Ferrão va tornar a demostrar el dolç moment de forma que travessa amb el segon gol del seu compte particular. La combinació amb el també blaugrana Dyego va donar fruits quan se sobrepassava l'equador del primer temps. Li faltava rauxa al conjunt català, que carburava quan s'ajuntaven en una mateixa rotació Sepe, Corvo i Dani Salgado, tots tres jugadors del Catgas. Sepe, de fet, va tenir el gol a la seves cames però entre el brasiler Thiago i el pal van evitar el gol.

En la segona part, les revolucions van disminuir. El Brasil va trobar el camí del tercer gol mitjançant Taffy i va aixecar el peu de l'accelerador. Catalunya, fatigada per l'alt minutatge dels seus jugadors, va perdre profunditat i només va veure porteria en alguna ocasió aïllada dels seus jugadors més imaginatius, Roger Serrano, Corvo i Dani Salgado. També ho va provar el veterà Juan Carlos, jugador del Castelldefels, que va llançar-se a terra buscant el gol èpic.

El combinat català també ho va provar a les acaballes amb Sepe fent de porter jugador però, com en el transcurs dels quaranta minuts, va faltar punteria. Dani Salgado va ser el més insistent però es va quedar sense un premi que va tenir el Brasil, que va fer el darrer gol per mitjà de Taffy. Es poden posar poques pegues al combinat català, que va caure amb el cap ben alt.