Moto GP
GP d’Alemanya
Kriptonita teutona
GP d’Alemanya de motociclisme. Vuitena posició preferent consecutiva de Marc Márquez a Sachsenring, amb Rossi, Dovizioso i Viñales lluny de ser competitius, com a mínim sobre mullat
SuperMarc Márquez ha necessitat un dels seus circuits favorits per oblidar-se de les circumstàncies difícils (pluja) i tornar a aconseguir una posició preferent després de sis curses. No ho feia des d’Austin, ves per on, una altra de les pistes on se sent a recer, valent, gairebé imbatible. La de Sachsenring és la vuitena consecutiva, i avui Márquez hi buscarà el cinquè triomf seguit.
La segona pole del curs del campió va impedir la primera de sempre de Danilo Petrucci, l’italià que truca a la porta de l’equip oficial –ha renovat amb amb Pramac per al 2018, amb el vistiplau de Ducati– i que és, amb Zarco, l’únic pilot satèl·lit capaç de guanyar alguna cursa.
La pluja va donar avantatge als pilots que venien de la Q1, Petrucci i Pol Espargaró (KTM), que van sortir a la Q2 amb el tacte de l’asfalt ben assimilat. El català va demostrar que el xassís KTM és molt superior al motor i hi va afegir pilotatge per situar-se setè, el millor lloc d’una KTM en la graella. 19 mil·lèsimes li van impedir superar Jorge Lorenzo. Vistes les condicions, sortir des de la segona fila és defensable per al mallorquí, tot i que el seu ritme és inferior.
Tres grans decepcions
El disgust fort és a Yamaha, amb Rossi novè –a gairebé mig segon de la Tech 3 de Folger i a 1.3 de Márquez– i Viñales onzè, com a Assen. Mack va perdre tota la velocitat i la confiança que tenia sobre l’asfalt sec quan van caure les primeres gotes. Venint del desastre d’Assen s’entén, però s’explica menys el cas de Rossi, guanyador a Holanda. I hauria pogut ser pitjor, perquè un altre gran pilot d’aigua, Jack Miller –fins i tot té una victòria– es va confiar en la Q1 i va donar per suficient un temps que al final no ho va ser. Entre les dues Yamaha –i, per tant, en quarta fila– el líder, Dovizioso. Sobre el paper, un dibuix idíl·lic per a Márquez.
L’altre pilot sòlid és Dani Pedrosa. Tot i una caiguda al matí i alguna dificultat en l’últim sector de la pista, és prou consistent per pensar en el podi, tant si plou com si no.
Àlex Márquez hi és
Aquesta vegada no li va ser fàcil, a Franco Morbidelli, fer la pole. Àlex Márquez va trobar a temps les dècimes que li faltaven i va exigir al seu company d’equip una supervolta per prendre-li el millor temps. La sorpresa va ser el cinquè lloc d’Héctor Garzó (Paterna, 1998), el substitut de Xavi Vierge. Descobria el circuit –no la moto, que s’assembla molt a la que pilota en l’europeu– i sota la pluja va estar molta estona segon. Al final, cinquè, a davant de moltes vaques sagrades
Pol Espargaró, amic de l’aigua
Des de l’època de Moto 2, Pol Espargaró era un pilot amb poca valentia sobre asfalt mullat. La maduresa i la necessitat han canviat per complet aquesta percepció. Ahir va disputar una Q1 per setena vegada i, amb l’asfalt ben mullat i la pluja intensificant-se, va guanyar el lloc en la Q2. No era la primera que disputava. Ja ho havia fet a Le Mans, però en aquella ocasió hi havia accedit sense passar per la Q1. Havia estat setè en el tercer entrenament lliure, també amb l’asfalt mullat.
Notícies
Dijous,18 abril 2024