Atletisme

El torn de Van Niekerk

Atletisme. L’astre sud-africà defensa el títol mundial de Pequín en la gran final de 400 m (22.50 h) amb el doblet del doble hectòmetre a l’horitzó

Fa dos anys, el sud-africà Wayde van Niekerk es va donar a conèixer als grans aficionats amb un triomf sorprenent en els 400 m del mundial de Pequín. Va cobrir la volta a la pista amb el quart millor registre de la història (43.48) i quan al cap d’uns segons va aparèixer el pic més alt de lactat es va haver de tombar sobre el tartan i abandonar l’estadi del Niu d’Ocell en llitera per ser atès pels serveis mèdics. Avui quan prengui la sortida de la final en l’última prova de la jornada (22.50h) totes les mirades es concentraran en un dels atletes designats per prendre-li el relleu al destronat Usain Bolt com una de les noves estrelles de l’univers atlètic. L’actuació de Pequín va tenir la seva continuïtat en els Jocs de Rio, en què va oferir una de les exhibicions atlètiques més memorables dels últims temps i va esmicolar la plusmarca mundial de Michael Johnson (43.18) amb un registre de 43.03.

A Pequín i a Rio el prodigi sud-africà va compartir el podi amb dos grans especialistes, el veterà nord-americà LaShawn Merritt i el velocista de l’illa de Granada Kirani James. Merritt va ser eliminat en les semifinals i James no ha viatjat a Londres per culpa d’una lesió. De fet, de les dues últimes grans cites internacionals, a més de Van Niekerk, l’únic que hauria de repetir plaça de finalista és l’atleta de Botswana Isaac Makwala, cinquè al Niu d’Ocell i que als 30 anys passa per un moment molt dolç de forma. Makwala, amb una millor marca de 43.72, és el principal rival del campió olímpic i mundial, però ahir no va prendre la sortida en els 200 m, on també estava inscrit. Segons algunes fonts, l’atleta africà hauria patit una intoxicació alimentària i és dubte per avui. En tot cas, Van Niekerk (1992) i Makwala (1986) són els atletes més experimentats en una final amb velocistes molt joves, amb una mitjana d’uns 23 anys. Hi ha dos atletes més que han trencat la barrera dels 44 segons: el nord-americà Fred Kerley (43.70) i el velocista de Bahames Steven Gardiner (43.89). Entre els vuit finalistes també s’hi ha colat el qatarià Abdalelah Haroun, que fins l’any passat s’entrenava en el grup del polèmic Jama Aden a Sabadell.

També en els 200 m

Més enllà dels 400 m, Van Niekerk (20.16) va superar ahir el tràmit de les eliminatòries del doble hectòmetre, on també pugnarà per la victòria.

Avui
20.20 h Javelina (F)
20.30 h 200 m. Sèries (F)
20.35 h Perxa (M)
22.10 h 3.000 m obstacles (M)
22.35 h 800 m (M)
22.50 h 400 m (M)
FINAL DE 400 METRES
2) Fred Kerley (EUA)
43.70 (2017) / 43.70 (2017)
3) Abdaleah Haroun (Qatar)
44.64 (2017) / 44.27 (2015)
4) Steven Gardiner (Bahames)
43.89 (2017) / 43.89 (2017)
5) Nathon Allen (Jamaica)
44.19 (2017) / 44.19 (2017)
6) Wayde Van Nieker (Sud-àfrica)
43.62 (2017) / 43.03 (2016)
7) Isaac Makwala (Botswana)
43.84 (2017) / ( 43.72 (2015)
8) Demish Gaye (Jamaica)
44.55 (2017) / 44.55 (2017)
9) Baboloki Thebe (Botswana)
44.02 (2017) / 44.02 (2017)

Estela Garcia debuta en els 200 m

La velocista de Vilanova i la Geltrú Estela Garcia Villalta serà l’única catalana que entrarà avui en competició. La deixeble de Ricard Diéguez al CAR de Sant Cugat prendrà la sortida en la tercera de les set sèries de 200 m. Passaran a les semifinals les tres primeres de cada cursa i els tres millors temps de repesca. L’olímpica catalana arriba a la cita en el millor moment de forma de la seva carrera i amb un registre personal de 23.13. En la mateixa sèrie que Estela destaca la participació de la nord-americana Deajah Stevens (22.09) i de la jamaicana Sashalee Forbes (22.71). Més enllà de la gran final de 400 m, avui també se sabrà el desenllaç dels 800 m, els 3.000 m obstacles, amb els kenyans en hores baixes, i el salt de perxa masculí, i el llançament de javelina femení.

L’odissea de Marisa Casanueva

La fondista de Sant Vicenç de Castellet Marisa Casanueva (1981), 78a i última en la marató amb 3h05:03, va explicar diumenge a última hora a través de les xarxes socials que va competir lesionada des del quilòmetre 5 de la prova. “Vaig començar a sentir unes molèsties als isquiotibials i al glutis de la cama esquerra, que poc després es van traslladar també a l’altra cama. Fins i tot em feien mal els peus, perquè els havia d’anar arrossegant”, va detallar. Casanueva va justificar per què no va optar per la retirada: “Fa 21 anys que m’entreno i he hagut de fer molts sacrificis per arribar fins a aquest mundial. M’ho he guanyat i he après uns valors que m’empenyien a continuar. No és gaire agradable córrer sola i última amb la moto al darrere, però estic orgullosa d’haver acabat.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)