Atletisme

Atletisme

Mundial de Londres

Mechaal: “Si és ràpida, tinc més possibilitats”

La prèvia. El migfondista palamosí i el seu entrenador, Antonio Serrano, consideren que els afavoriria una final de 1.500 m a un ritme ben viu

El palamosí Adel Mechaal afronta la final de 1.500 m del mundial de Londres (21.30 h per TdP) en el millor estat de forma de la seva carrera. Es veu competitiu tant si la prova és tàctica com si es desenvolupa a un ritme exigent, però és conscient que les possibilitats d’èxit es multipliquen exponencialment si la cursa acaba per sota dels 3:40, entre 3:37 i 3:38. El seu entrenador, Antonio Serrano, encara va més enllà: “La final ideal seria que algun dels kenyans forcés el ritme fins i tot per sota dels 3:34. Si la cursa és tàctica pot guanyar qualsevol, com es va veure en els Jocs de Rio amb la victòria del nord-americà Centrowitz. Espero que els kenyans hagin après aquella lliçó i plantegin una prova ràpida, i així es podria castigar alguns dels atletes que venen dels 800 m com ara Jakub Holusa i Marcin Lewandowski.”

El primer gran objectiu de Mechaal abans d’arribar a Londres era accedir a la final. Amb el primer repte complert, ara toca rematar la feina. També ho veu així el seu tècnic: “L’Adel ha demostrat que està en bona forma. Ha sabut controlar en les eliminatòries i les semifinals, però ara toca arriscar. Posar tota la carn a la graella. S’ha de ser ambiciós i aspirar a fites altes.” I va afegir: “Abans de la final parlarem de possibles estratègies, segons com es desenvolupi la prova.” En tot cas, Serrano considera que Mechaal ja ha demostrat sobradament que es recupera bé dels esforços i no creu que avui li passi factura el desgast de les dues curses anteriors.

Mechaal vaticina que els grans favorits a la victòria són els atletes kenyans. “Elijah Manangoi (3:28.80) i Timothy Cheruiyot (3:29.10) són els més forts. Estan corrent per sota de 3:30, però després hi som els europeus i tot és més obert. S’haurà de lluitar”, va sentenciar.

Adel Mechaal
3:34.70 (2017) / 3:34.70 (2017)
Elijah Manangoi (Kenya)
3:28.80 (2017) / 3:28.80 (2017)
John Gregorek (Estats Units)
3:35.00 (2017) / 3:35.00 (2017)
Jakub Holusa (República Txeca)
3:33.36 (2016) / 3:34.26 (2017)
Chris O’Hare (Gran Bretanya)
3:33.61 (2017) / 3:33.61 (2017)
Filip Ingebrigsten (Noruega)
3:32.43 (2016) / 3:32.48 (2017)
Timothy Cheruiyot (Kenya)
3:29.10 (2017) / 3:29.10 (2017)
Nicholas Willis (Nova Zelanda)
3:29.66 (2015) / 3:34.74 (2017)
Marcin Lewandoski (Polònia)
3:34.04 (2017) / 3:34.04 (2017)
Sadik Mikhou (Bahrein)
3:31.34 (2017) / 3:31.34 (2017)
Asbel Kiprop (Kenya)
3:26.69 (2015) / 3:33.17 (2017)
Fouad Elkaam (Marroc)
3:33.71 (2013) / 3:34.86 (2017)
Avui
8.45 h 50 km marxa (M) (F)
13.20 h 20 km marxa (F)
15.20 h 20 km marxa (M)
20 h Alçada (M)
20.10 h Disc (F)
20.35 h 5.000 m (F)
21.10 h 800 m (F)
21.30 h 1.500 m (M)
21.55 h 4x400 m (F)
22.15 h 4x400 m (M)

La marxa atlètica, sense catalans per primer cop en setze mundials

Per primer cop en setze edicions del mundial no hi haurà cap representant català en les proves de marxa atlètica, que es concentren en la sessió matinal d’avui. Per diversos motius, no són a Londres ni Beatriz Pascual (a punt de ser mare), ni Raquel González (lesionada tot el curs) ni l’incombustible Jesús Ángel García Bragado (ha fet un pas al costat, tot i que no s’ha retirat del tot), que si van competir ara fa un any en els Jocs Olímpics de Rio. Més enllà de les circumstàncies de cadascun d’aquests atletes, la realitat és que la marxa catalana ha perdut en els últims temps pes específic en el conjunt de la delegació espanyola. Queda molt lluny la dècada daurada dels noranta, en què hi va haver fins a set marxadors catalans en el mundial de Tòquio 91, i sis en els de Stuttgart 93 i Göteborg 95. La gran novetat a Londres és la inclusió a última hora dels 50 km marxa en categoria femenina. “Trobo bé que s’hagi inclòs en el programa, però no amb aquesta precipitació. Si s’hagués planificat amb antelació segur que hi hauria hagut més participació”, va comentar Raquel González fent referència a una prova que amb prou feines reunirà mitja dotzena de competidores. La mataronina confia a començar el curs vinent sense problemes físics en una campanya per oblidar en què es va operar el menisc esquerre, i després va tenir una fractura d’estrès al sacre. Pendents del que decideixi Beatriz Pascual després de la maternitat, García Bragado, de 47 anys, ja ha comentat més d’un cop que l’atrau l’aventura de competir en els 50 km marxa del mundial de Doha 2019.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)