Un compte pendent

“Hi havia molt de nivell, ens han dit que era l’edició en què més n’hi havia, i n’hem après molt”, va dir el triatleta del TGCB abans d’anar-se’n, amb ganes de tornar-hi: “Tenim un compte pendent a l’illa i segur que tornarem. Soc el més jove de la graella, el següent en té 37.”

El canvi de velocitats de la bicicleta va marcar la primera jornada de Marc Puig a Hawaii. En la natació va fer la novena millor marca amb 3h01:53 i, després, la sisena amb 5h33 en el ciclisme. “No ha estat com esperàvem. A l’aigua tenia bones sensacions, però he tingut rampa al quilòmetre 4. I el calvari ha estat amb la bicicleta: quan he volgut canviar el plat al quilòmetre 15 no he pogut i, al cap de dos o tres minuts, els pinyons, tampoc. Del 15 al 115 amb la mateixa marxa. I després he punxat quan l’equip se n’havia anat un moment”, recordava el primer dia. L’endemà, amb sol, calor, vent i pluja al llarg de les vuit hores i mitja que va estar pedalant, els problemes no van desaparèixer: “En el 30 he tingut una primera punxada i quan veia els de davant i els anava a atrapar, una altra.” “Estic molt rebentat, ho he lluitat molt i fins al final. Mai m’havia passat res en cap cursa i, en aquesta, de tot. Avui crec que ens ha passat factura perquè el genoll de la cama dreta i, a l’esquerra, el tendó ’Aquil·les, els tinc molt botits i me’ls hauré de mirar quan arribi”, va dir després de fer les dues maratons seguides en 7h09:15, la tercera millor marca. “Fins al quilòmetre 30, en la primera marató, ho he passat bé. Després, ha estat patir, patir i patir.”