Amb 38 anys d’experiència com a entrenador, Ricard Diéguez és qui té cura de guiar la jove velocista del Muntanyenc de Sant Cugat. En tota la seva carrera potser ha topat amb dos o tres atletes amb el talent natural de Bestué, però el tècnic ressalta altres qualitats de la seva pupil·la: “La Jaël té condicions innates, però sobretot destaquen la seva perseverança i les ganes de progressar.” L’atleta santcugatenca va demostrar tot el seu potencial en la final dels 200 m del mundial juvenil de Nairobi i va marcar una fita sense precedents en la història de la velocitat catalana.

Bestué va fer les primeres passes en l’atletisme des de la mateixa escola de primària. “Vaig començar perquè la meva germana en feia i a l’escola Joan Maragall l’atletisme era com l’esport rei. Vaig anar al Muntanyenc de Sant Cugat i com tothom primer vaig córrer proves de cros, però després ja em vaig especialitzar en la velocitat perquè m’anava bé”, explica. Amb el pas al CAR de Sant Cugat, on també estudia, la seva progressió ha estat vertiginosa: “Hi estic bastant bé perquè disposo dels fisioterapeutes i de gairebé tots els serveis del CAR, i com que visc a prop tampoc tinc cap dificultat per arribar-hi.” Més enllà dels recursos del CAR, Bestué també valora el fet de coincidir sovint amb Estela Garcia i Cristina Lara, els dos grans referents de la velocitat catalana: “L’atletisme és un esport individual, però quan estic amb elles les observo, i m’ajuden i em corregeixen en diversos aspectes.” L’atleta de Sant Cugat destaca el seu creixement constant i com ha anat cremant etapes, i això mateix és el que demana per al 2018: “El subcampionat mundial juvenil està molt bé, però vull anar-me superant. Aquest any el gran repte és el mundial júnior de Finlàndia.” En el poc temps lliure que li queda, Jaël Bestué toca el saxo, un instrument que va estudiar durant deu anys, però que va haver de deixar de banda per dedicar-se més seriosament a l’atletisme.