ESPORTS
CICLISME
Canvi d’hora avançat
Jarlinson Pantano (Trek) guanya l’etapa més llarga (220 km), amb final a Vielha
El colombià i Laengen, segon, van ser els supervivents d’una fuga de dotze unitats en la qual hi havia Jordi Simon
L’etapa més llarga de la 98a edició de la Volta a Catalunya, amb 213 quilòmetres entre Llívia i Vielha sense el port de la Bonaigua –camí més curt–, va ser la que va acabar més d’hora. Com si els corredors ja haguessin fet el canvi d’hora d’aquesta matinada. Jarlinson Pantano (Trek) ja havia creuat la línia d’arribada abans de les 16 hores. Un quart d’hora després, s’entregaven els premis –sense el síndic, que no hi va arribar a temps–, amb els 153 ciclistes que sobreviuen a la cursa des de Calella havent completat el recorregut, i a dos quarts de cinc, l’arc d’arribada ja tocava l’asfalt de l’avinguda del Pas d’Arró.
La pluja que podria caure avui és una de les circumstàncies que podrien incidir en la general, segons el seu líder, Alejandro Valverde. Egan Bernal (Sky), el seu perseguidor més immediat, li va retallar tres segons (sortia a 19). “És cert que el més dur ja ha passat, però queden dos dies que podrien ser clau. Tenim 16 segons, que no són gaire, i fins que no s’arribi a la meta de Montjuïc...”
Per feina
Bernal es va endur els tres segons de bonificació en l’esprint intermedi de Puigcerdà. “Hem entrat en una rotonda malament i no hem estat prou atents. Però crec que no és significatiu malgrat que siguin a favor seu”, va dir Valverde, i va afirmar que el paper del seu equip serà defensar-se: “El que ha d’atacar és ell, que ha d’eixugar la diferència.” Entregats els primers segons, es va formar l’escapada del dia, al quilòmetre 25, amb Jordi Simon (Burgos) i onze homes més. El navassenc, atonyinat per la caiguda en el darrer quilòmetre de l’etapa amb final a Camprodon dimecres, es va prendre un respir en la de La Molina abans-d’ahir, i ahir ja va recuperar la seva grapa: 4 minuts de diferència a l’inici del port del Cantó (Especial), després de fer 52 quilòmetres en la primera hora. El bagenc va ser el primer a coronar-lo. En el de Perves (1a), va ser segon darrere Pantano quan l’escapada havia superat els 4 minuts de coixí i, a l’arribada, va entrar despenjat del pilot i tot –Matej Mohoric (Barain), tercer a 10 segons, va celebrar la seva entrada en un esprint de tres pensant-se que era el vencedor.
El líder del Trek, que s’ha alliberat amb la retirada de Contador, i el noruec Vegard Laengen (UAE) van resistir fins al final i, en el darrer quilòmetre, Pantano es va poder desempallegar del seu excompany a l’IAM Cycling per no haver de decidir l’etapa en l’esprint: “No sabia que la baixada fos tan complicada. I te la jugues; és un moment en què ho has de fer, i gràcies a Déu ha donat resultat”, va dir. “Pensàvem que era un dia que l’escapada podria arribar i ho hem fet bé: hi hem entrat dos corredors de l’equip”, explicava amb relació a l’aventura triomfal, la segona en aquesta Volta després de l’heroica de Thomas de Gendt a mitja setmana.
Montjuïc ja fa xup-xup
“Sempre he estat tercer, quart o segon. Espero que aquest any canviï la història”, sentenciava Pantano sobre els seus desitjos de cara a l’etapa de demà a Barcelona, amb final al circuit de Montjuïc i en què la lògica el fa vencedor, perquè, des del 2015, quan va ser quart, cada any ha millorat una posició. “Hernal és un corredor excel·lent i ho està fent molt bé en l’any del seu debut en el World Tour. Però a Alejandro li encanta aquesta cursa i fins a Montjuïc no es decidirà”, assenyalava el cap de files del Trek sobre l’etapa de demà. “Encara que Bernal guanyi a Montjuïc, seguirem estant al davant. L’equip ha estat molt bé en el pla i cap amunt”, va dir Alejandro Valverde amb relació a la diferència que té respecte a l’únic home que li pot discutir el triomf. Les bonificacions són de 10, 6 i 4 per als tres primers d’etapa i de 3, 2 i 1 en cadascun dels esprints intermedis, dos cada dia. “Arrencaven tots: un, un altre... I al final he dit: «Fem-ho també.» I dins del túnel ja s’ha calmat”, va argumentar el líder de la Volta respecte al seu intent, després d’una seqüència que van obrir Mitchelton i Sky, a la qual es van anar sumant corredors de manera individual mentre Pantano i Laengen sobrevivien al davant i amb un descens a més de 85.
Dedicatòria a Irizar, “un pare” per a Pantano
“Tot el dia que anava pensant en el meu amic i company Markel Irizar, que el dia abans havia viscut un moment complicat per a la seva família: la seva dona ha perdut un cosí, un ésser estimat”, va explicar Pantano amb relació a la dedicatòria que va fer en creuar la meta, dirigida a un dels homes més estimats del pilot: Bizipoz (Oñati, 1980). Amb 18 anys va perdre el seu pare (suïcidi) i, el 2002, quan corria com a amateur, li van diagnosticar un càncer testicular. “Quan estava en l’escapada pensava en ell; li volia dedicar la victòria perquè ja és un amic que s’ha convertit en un pare per a mi i per a tothom a l’equip. És una persona amb qui m’encanta estar, perquè mai el veus trist, tret d’ahir”, deia.
Notícies
Divendres,19 abril 2024