Handbol

XICU REIXACH

CENTRAL HANDBOL BORDILS

“Hem anat picant pedra”

“Estic content d’haver acabat certificant la salvació i per mi, per haver tingut més minuts”, afirma el 5

“Nosaltres fins a l’últim minut anàvem a buscar la victòria”

Ens va costar treure resultats positius, però ens estàvem entrenant bé i teníem confiança que arribarien

Un dels vuit supervivents de l’ascens el 2013 a Sòria, Xicu Reixach (Celrà, 1990), ha agafat protagonisme en el Bordils en el tram final de la temporada i ha acabat com a central titular de Sergi Catarain, desplaçant Sergi Mach a un lateral amb Arnau Palahí en l’altre. Cinc temporades i cinc permanències a plata que permeten al 5 del Blanc i Verd analitzar la temporada un cop lligada la salvació en la penúltima jornada tot i perdre amb el Covadonga.

Cada any diem que la permanència ha estat la més difícil, però en aquest s’ha patit molt, no?
Aquesta temporada l’he trobat dura, amb alts i baixos: vam començar més malament i a poc a poc vam anar agafant el ritme. Hem tingut ratxes de victòries seguides que també ens van donar ànims, o la de Palma del Río, que va ser molt important. I crec que el final de temporada que hem fet ha estat força bo.
L’equip que puja directe a Asobal, l’Alcobendas, el guanyen aquí. El Nava que és segon també. Com s’explica? Miracles són un cop...
Sabem que si volem salvar-nos i mantenir la categoria, on hem de treure punts és aquí: és més fàcil jugar i hi estem més còmodes. Podem competir contra qualsevol rival tant si ve el primer o un de mitja taula. Som molt forts, l’afició també empeny i sabem que podem guanyar qualsevol.
Feia referència a la del Palma, però la victòria a fora, a Torrelavega, els permet no dependre de ningú en el tram final, i la de Madrid fins i tot els dona marge d’error. 8 punts, és el millor curs a fora?
Els partits de fora també els anem a disputar contra qualsevol. Els de casa són importants, però els que t’acaben de marcar la diferència o et permeten pujar llocs són els de fora, que són més una sorpresa, com aquell qui diu. Hem tingut la sort de poder viatjar molt bé aquest any, perquè, tot s’ha de dir, el club s’ho ha treballat molt. I aquests punts de fora ens han permès certificar la salvació.
La sensació d’aquest darrer partit era de dia gran. Ho van acusar? El Covadonga si no guanyava ja baixava. Però el Bordils... Vagin dissabte a jugar-se la permanència a la pista del segon...
Durant la setmana hi havia la sensació de partit important. Sabíem que ens hi jugàvem molt, que si els de baix guanyaven i nosaltres perdíem, anar a Nava a jugar-se la temporada era complicat. El partit va ser molt igualat i al final va caure del seu costat, però nosaltres fins a l’últim minut anàvem a buscar la victòria. Després ens vam assabentar que l’Aranda perdia. I també ells tenien jugadors amb experiència Asobal i amb més bagatge que els va donar més encert, o bona sort, al final. Nosaltres vam fallar alguna ocasió per precipitació... Potser ens van guanyar per experiència.
L’equip evoluciona amb la temporada, i vostè... acaba titular.
Vaig començar que no tenia gaires minuts, anava entrant de tant en tant, però no jugava tant com ho he fet al final. Estic content d’haver acabat certificant la salvació i per mi, per haver tingut més minuts. Per part meva és un final molt satisfactori.
L’arrencada va ser complicada, amb el pitjor balanç inicial a plata. Nou tècnic, baixes, resultats...
Vam començar que tot era diferent: entrenador nou que intentava introduir coses noves i nosaltres que sempre havíem estat amb en Pau... Amb en Cata vam començar a treballar coses diferents, i sí que és veritat que al principi ens va costar treure resultats positius, però ens estàvem entrenant bé i teníem confiança que arribarien, els resultats. I a còpia d’anar picant pedra ho hem anat tirant endavant.
Des de quin moment fan el canvi? Amb els números es veu que quan comencen a estar bé en defensa; era qüestió d’anar agafant aquests nous automatismes?
Sí, en defensa hem estat molt i molt compactes, tant en Vili [Joan Vilanova] com en David [Masó] han fet una feina extraordinària, i en aquestes categories, on realment guanyes els partits és en la defensa i a la porteria. És clar que si hi ha un bon bloc defensiu, la porteria sempre acompanya, i aquest any en Jordi ha estat espectacular, i en Comas també quan ha sortit. En atac sí que en alguns partits ens ha costat més, però gràcies a la defensa i a tenir l’Arnau i en Sergi, que també han estat molt bé, ho hem pogut tirar endavant.
Per moments anaven en quadre.
Sí, és clar, vam tenir les baixes de Dalmau, el meu germà, també va marxar, en Masmiquel... I on hem quedat amb menys efectius és en la primera línia; després va arribar en Mario a mitja temporada i també ens va donar aire. En Cata ha anat fent força rotacions en la primera línia; també va començar jugant molt en Ferran Oliver i després vaig anar entrant jo. I al final crec que hem trobat un bon sistema.
Seguim amb la plantilla. Per vostè, que hi és des d’abans de l’ascens i ha anat veient la diàspora. Com veu ara l’Arnau i en Sergi?
És clar que són nois molt bons i que aquí, a Bordils, més amunt no sé si hi podrem arribar. I quan aquí algú destaca, normalment rep ofertes. Per a ells és una oportunitat de jugar més amunt, i fins i tot de guanyar-te la vida amb l’handbol. L’Edu, en Dalmau Huix i en Canyi ho fan, i nosaltres estem molt contents per ells.
I amb Nonó retirat, creu que veurem alguna tornada com la de Canyi, que és de la seva edat? O l’Esteve Ferrer? Hi encaixarien?
Home, són grandíssims jugadors i excel·lents companys, i si tornessin la plantilla milloraria bastant. Nosaltres, si volen venir, encantats.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)