L’Sky viu una situació privilegiada en el Tour però no exempta de complicacions; la principal, com s’ha de gestionar el duel entre Geraint Thomas i Chris Froome sense que esclati una batalla interna de conseqüències imprevisibles. No és el primer cop que el superpoderós cap de l’equip, David Brailsford, viu una situació similar. El 2012 Froome va haver de frenar més d’una vegada per esperar el cap de files, Bradley Wiggins, que en les etapes de muntanya no podia seguir el ritme del seu gregari. Amb tot, Froome era molt conscient que, amb 27 anys, la seva gran oportunitat arribaria l’any següent.

L’eclosió de Thomas en aquest Tour pràcticament no té precedents i amb 32 anys el gal·lès podria ser conscient que o guanya el Tour ara o no el guanyarà mai. El conflicte d’interessos amb Froome, doncs, és evident ja que el ciclista nascut a Kenya (33 anys) aspira a igualar els cinc triomfs de Merckx, Hinault i Indurain. Per fer-ho es veurà obligat a atacar Thomas als Pirineus, però el líder sembla prou fort per anar a la seva roda. Una altra cosa és que freni voluntàriament, una hipòtesi ara mateix impensable. El caràcter, la relació personal i les ordres d’equip –com passa sovint en la F-1– poden resultar decisius en l’última setmana.

Un equip amb dos grans líders al Tour sovint és sinònim de problemes. El cas més recordat és de La Vie Claire de Bernard Hinault i Greg Lemond, una mena de PSG del ciclisme pagat per l’empresari Bernard Tapie. El 1985 el francès havia estat primer i el nord-americà segon. Hinault, eufòric a París, ho va dir: “L’any que ve ajudaré Lemond a guanyar el Tour.” Però quan va arribar el Tour del 1986 la batalla entre tots dos va ser total. Lemond, amb el mallot groc, fins i tot va estar a punt d’agredir el francès, no només perquè l’atacava a tot arreu sinó perquè el mateix director de l’equip l’enganyava amb el beneplàcit de la gran figura nacional francesa. Hinault, de fet, ja havia marxat del Renault barallat amb Laurent Fignon, un altre gall del pilot, perquè no suportava no ser ell el líder absolut d’un equip. Després de l’era imperial d’Indurain, el Telekom alemany també es va trobar el 1996 en la situació que el seu jove ídol nacional, Jan Ullrich, anava tant o més ràpid que el líder de la general, Bjarne Riis, que va fer-se valer tot i que era més impopular que el seu company.

La idea de l’Astana d’unir Lance Armstrong, que tornava al ciclisme després d’haver-se retirat, i Alberto Contador el 2009 tampoc va ser bona. El madrileny va guanyar el Tour, però el nord-americà no només el va atacar en la primera setmana sinó que el va acusar d’anar pel seu compte. Tots dos van fer mala cara fins a l’últim dia a París.