Més esport

A FONS

De futbol i violències

El futbol no és l’únic esport al voltant de què es desenvolupen actituds violentes
No estem parlant d’un problema policial, sinó de la societat en el sentit més ampli

Les darreres setmanes i els darrers mesos han estat farcits de violència relacionada amb el futbol a diferents llocs d’Europa. Noms com ara West Ham, Lille, PAOK, Paris-Saint Germain... s’han vist embrutats amb les màcules dels aldarulls, els cops, els ferits, la sang i l’absència de raó. Més a prop encara de tots nosaltres, Bilbao ha viscut per dos cops el seu propi malson. El passat mes de febrer, fins i tot un ertzaina va sucumbir durant l’ambient de guerrilla que va sacsejar la capital biscaïna en plena batalla campal entre els ultres de l’Spartak de Moscou i els Herri Norte locals.

És evident que el futbol no és pas l’únic esport al voltant de què es desenvolupen comportaments violents. De tota manera, sí que és aquell esport en què aquests comportaments tenen lloc de manera més freqüent i continuada, com a mínim a Europa. Els controls en els accessos als camps són cada cop més exhaustius. La seguretat augmenta, en especial en aquells partits considerats de risc. I, en aquest sentit, és ben cert que els actes vandàlics o incívics han disminuït dintre dels estadis o, com a mínim, han rebaixat la seva intensitat. 

De tota manera, la violència s’ha traslladat fora. Els hooligans ocupen els carrers, busquen els contraris per internet i hi queden per esbatussar-se en determinats llocs prèviament pactats, aprofitant les facilitats que aporten les noves tecnologies. Fins i tot, en alguns casos, com hem pogut veure recentment a la ciutat de Bilbao, s’informen els uns als altres de faccions contràries, enmig del carrer, del lloc on s’ha quedat de manera massiva, per tal de trobar-s’hi i barallar-s’hi al cap d’una estona. 

El sociòleg britànic Eric Dunning, estudiós de la violència al voltant del futbol en la societat britànica dels anys vuitanta i noranta, en un article ja clàssic titulat Reflexions sociològiques sobre esport, violència i el procés de civilització (1990), avançava moltes de les situacions que vivim avui dia. Comentava, fa gairebé 30 anys, que les nostres societats han actuat contra aquesta violència incrementant la presència policial i la seguretat, els controls, les multes i les sancions... Segons aquest autor, aquests fets per si sols, i bé que necessaris, lluny de disminuir la violència en termes generals han aconseguit, en part, un efecte contrari: incrementar la solidaritat entre els hooligans, desplaçar les activitats fora dels territoris habituals i situar-les, per exemple, als carrers o en llocs on el control social i policial és menor o més difícil, i que es tornin més organitzats i més sofisticats de cara als controls. 

Veiem que la violència al voltant del futbol a bona part d’Europa, lluny de desaparèixer, repunta. Les accions repressives i especifiques de la violència en l’esport no semblen estar donant els fruits desitjats. El mateix Dunning proposava, ja aleshores, d’intentar ampliar el radi d’aquestes accions a àmbits més extensos de la societat, atacant d’arrel problemàtiques de classe, de gènere, socioeconòmiques i, principalment, de pertinença social i d’educació.

Les actuacions específiques resolen només problemes específics. La violència al voltant de l’esport, i del futbol en particular, requereix actuacions que vagin més a nivell de sistema, amb perspectives i mirades més àmplies, holístiques. Fins que no ens adonem que estem parlant no només d’un problema policial i de control social, sinó de societat en sentit ampli, la violència al voltant de l’esport continuarà envaint  els nostres carrers i nosaltres continuarem buscant respostes, possiblement sense gaire èxit.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)