Atletisme

SARA GALLEGO

CAMPIONA D’ESPANYA ABSOLUTA DE 400 M TANQUES

“Soc la persona que soc gràcies a l’atletisme”

La barcelonina, una de les joves figures catalanes, afronta l’estrena en un europeu absolut convençuda de les seves possibilitats

A casa seva la van apuntar a fer atletisme amb sis anys per la seva hiperactivitat

Sara Gallego (Barcelona, 2000) només té disset anys però ja ha estat dues vegades campiona d’Espanya absoluta de 400 m tanques. A les ordres d’Armand Álvarez debutarà la setmana vinent en un europeu absolut, però el seu currículum internacional ja inclou un bronze europeu juvenil (2016) i un quart lloc en el mundial sub-20 d’aquest any.

Per què va triar l’atletisme?
Vaig començar amb sis anys. Era una nena molt moguda, a casa no m’aguantaven gaire i els meus pares sabien que l’atletisme era un esport que requeria molt d’exercici i que cansava. Primer m’entrenava a les pistes universitàries, les que tenia més a prop de casa, fins que fa tres anys vaig fitxar per l’Hospitalet. Al principi ho compaginava amb el bàsquet: m’agradava i no ho feia gens malament.
L’atletisme ja li ve de família, de fet.
Sí, el meu pare havia fet mitja distància [800 i 1.500 m] i també obstacles. Ara diu sempre que hauria estat millor velocista, però estava en un club de fons i és el que li tocava.
I per què va decidir que precisament els 400 m tanques, amb la duresa que representa, havia de ser la seva prova?
Per sort des de petita em van ensenyar i vaig provar diferents modalitats abans d’haver d’escollir-ne una. La veritat és que feia de tot, però a la llarga la que em va anar millor era aquesta i, a més, les tanques m’agraden molt.
Per què?
És una prova dura però també molt completa. No només has de córrer i ser més ràpid que els altres sinó que has de definir la teva estratègia, les passes que has de fer abans de cada tanca i regular el ritme.
El 2016 a l’europeu juvenil va fer bronze amb 58,73 i en dos anys ha rebaixat la marca fins als 57.11. Ha hagut d’augmentar el volum d’entrenament cada any?
Els entrenaments han estat pràcticament els mateixos amb canvis lleugers. El que sí que he millorat és com competir en cada moment en una prova tan complexa com aquesta; l’experiència i l’entrenador t’ajuden molt.
Armand Álvarez, que és qui la coneix més bé, quina tàctica li proposa quan arriben els grans campionats?
Ell sempre m’ha ensenyat que faci un ritme molt regular, que surti bé però no al màxim per no quedar-me sense forces i donar-ho tot en la recta final.
És complicat compaginar l’atletisme d’elit internacional i els estudis?
He acabat aquest any segon de batxillerat amb la selectivitat inclosa, que és l’any més dur; a la tardor començaré els estudis universitaris d’administració i direcció d’empreses i per l’experiència crec que ho podré portar bé.
Amb Maria Vicente hi ha compartit moltes hores d’entrenament. Intuïa que seria una atleta capaç de fer un rècord mundial?
Ens entrenem juntes des de petites i som molt amigues tot i la rivalitat que teníem sobretot abans quan corríem juntes en els campionats de base en tanques i en les proves de velocitat. S’ha de dir que sempre em guanyava en tot. Ja la veia com una atleta d’un altre nivell.
Hi ha una atleta internacional per qui senti una admiració especial?
Quan veus córrer Sydney McLaughlin (EUA, 1999) i la facilitat amb què li surten les marques [52.75, 2018] és difícil no quedar impressionada si fas la mateixa prova.
L’atletisme suposa grans sacrificis?
Faig moltes coses però és qüestió d’organitzar-se i també crec que l’atletisme m’ha donat uns valors que no tindria. Soc la persona soc gràcies a l’atletisme. La constància és un dels més importants i fer sacrificis per obtenir després uns resultats també ho acabes agraint.
A banda de l’atletisme i els estudis té temps de fer altres coses?
Sempre em ve de gust estar amb les amigues i també estar amb la família i els caps de setmana que puc vaig a Viladrau amb els pares.
Com a juvenil i júnior sempre ha excel·lit en els campionats internacionals. Quin objectiu es marca per a Berlín?
Estic en bona forma i aniré al màxim; si faig marca personal crec que puc arribar a les semifinals. No m’agrada, això sí, córrer al matí i m’ha tocat fer-ho a les deu. Em tocarà aixecar-me a dos quarts de set.
Els Jocs de Tòquio són el 2020. Hi pensa?
Ho tinc present i de tant i tant miro el calendari però tampoc vull obsessionar-m’hi.
Cinc atletes catalans de menys de 20 anys estareu a l’europeu. Casualitat o bona feina?
Els canvis en l’atletisme espanyol són bons i es notaran. M’agrada les mínimes que han posat per a joves per a l’europeu perquè per a nosaltres és molt difícil aconseguir-les i en canvi amb aquestes marques molts mantenim la il·lusió, ens motivem no només per continuar-nos entrenant sinó per fer-ho la temporada següent.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)