Si bé és cert que l’eclosió del grec Stefanos Tsitsipas es va produir en el darrer Barcelona Open Banc Sabadell quan va arribar a la final esmicolant els pronòstics, és evident que la seva consagració en el circuit s’ha materialitzat en el Masters 1.000 de Toronto de la setmana passada. A la seva edat, derrotar quatre jugadors situats entre els deu millors del món de manera consecutiva és una proesa en un esport en què als joves els costa cada cop més esforç fer-se un nom. I més si un dels afectats, el segon de la sèrie, es diu Novak Djokovic i havia encadenat nou triomfs seguits des que es va coronar a Wimbledon en el seu retorn a l’elit. De fet, la proesa de Tsitsipas és extensible a qualsevol edat perquè mai abans en el circuit ningú no havia derrotat quatre jugadors situats entre els deu millors de manera consecutiva en un mateix torneig. Els vençuts i per aquesta ordre van ser l’austríac Dominic Thiem (8è), el serbi Novaj Djokovic (10è), l’alemany Alexander Zverev (tercer llavors i aquesta setmana quart) i el sud-africà Kevin Anderson (6è). Diumenge, el dia que va perdre la final contra Rafa Nadal, va fer vint 20 anys resignat davant del manacorí però també més que satisfet pel camí recorregut a la capital canadenca. Curiosament, l’hel·lè ha cedit les dues finals ATP que ha disputat contra el mateix rival. “És com un bulldog. M’agradaria arribar algun dia al seu nivell”, va declarar diumenge amb admiració i modèstia. No són les úniques qualitats d’aquest talent que pot donar gràcies a Déu i al seu pare per haver-lo salvat de morir ofegat a l’Egeu l’any 2015 a Iràklio, la capital de l’illa de Creta, ciutat on es disputava un torneig ITF.

Al Masters 1.000 de Toronto s’ha mostrat com un jugador madur, determinat i amb caràcter i molt complet tècnicament, amb un revés estètic i efectiu, una dreta resolutiva i bones prestacions amb el seu servei. A banda de les finals de Toronto i Barcelona, també va arribar a les semifinals de Washington i Estoril. Dilluns va ascendir dotze posicions i ara és el quinzè de l’ATP. En la cursa cap a Londres que determina els vuit jugadors que disputaran la copa Masters, és onzè. I ocupa, a més, el segon lloc en la cursa cap a Milà, rànquing destinat als menors de 21 any en què només el supera Alexander Zverev. La primera copa Masters de joves es va jugar l’any passat.

Du l’esport a la sang. La seva mare, Iúlia Salnikova, és russa i va ser tennista: top 200 de la WTA. Ara és entrenadora i també periodista esportiva. El seu entrenador és el seu pare, Apostolos, que també va ser tennista. El seu avi Serguei Salnikov, a més, va ser futbolista de l’URSS, campiona dels Jocs de Melbourne el 1956. Va agafar la raqueta amb tres anys a l’hotel dels seus pares, tota una premonició. Els seus germans Petrus, Pavlos i Lisavet també juguen a tennis. Diu que la seva superfície preferida és l’herba, però de moment ha fet parlar en la terra de Barcelona i la pista dura de Toronto. Temps al temps.