Waterpolo

BERNAT SANAHUJA

JUGADOR DEL CN TERRASSA I MVP DEL MUNDIAL JUVENIL

“El meu hàbitat natural sempre ha estat l’aigua”

El waterpolo català continua aportant grans figures amb un futur immillorable. L’últim és aquest golejador terrassenc, que amb els seus companys de la selecció juvenil es va quedar a les portes del títol mundial a Hongria

De la casa
Sanahuja va començar a nedar al club amb poc més de quatre anys i no va ser fins als vuit que es va decantar pel waterpolo. Va anar cremant etapes confirmant-se sempre com un dels millors jugadors catalans de la seva edat fins a ser considerat aquest estiu el jugador més valuós del mundial juvenil d’Hongria
De vegades penso que tenir una setmana de vacances estaria bé, però competir m’agrada molt més

Bernat Sanahuja (2000, CN Terrassa) es va refermar en el mundial juvenil com un dels millors jugadors del món després d’haver estat també la revelació de la lliga, començar a entrenar amb la selecció espanyola absoluta i despertar l’interès de grans clubs.

Està vivint un 2018 sensacional. Hi confiava?
Al CN Terrassa no m’esperava jugar tants minuts, però l’entrenador –Dídac Cobacho– em va anar donant confiança a mesura que avançava la temporada i això feia que jugués més segur i em sentís més a gust a la piscina.
Què els va faltar en la final mundial contra Grècia per tornar amb la medalla d’or?
Una mica d’actitud. Ens vam despertar massa tard. En els dos primers quarts vam anar sempre dos o tres gols per sota i fins al final no vam poder tornar a entrar en el partit. Vam tenir dues o tres ocasions per empatar però ja era massa tard. I va ser una llàstima perquè Grècia no era un equip superior.
Es va escriure que el Barceloneta el volia fitxar aquest mateix estiu, però el CN Terrassa l’ha renovat per tres temporades. Li van trucar realment?
A mi no. Va ser només un rumor. Quan va sortir no en sabia res, però em va fer gràcia. Ara estic molt bé al club de casa.
El waterpolo no és com el futbol o el bàsquet, però té la perspectiva de ser professional a curt o mitjà termini?
Uns anys sí que m’agradaria dedicar-m’hi, però ara no vull deixar la part dels estudis perquè viure del waterpolo ho fan quatre de comptats. Ara al setembre començo la carrera de fisioteràpia.
En un any tan carregat de competicions de clubs, concentracions, campionats internacionals, el batxillerat se li ha fet complicat?
La veritat és que ha estat bastant difícil perquè no tens el mateix temps que altres joves de 17 anys, però estar al CAR m’ha ajudat perquè em faciliten molt compaginar els estudis i l’esport d’elit, sobretot a l’hora d’ajornar exàmens. Vaig entrar al CAR fa quatre anys i m’ha anat molt bé perquè estic, de fet, a només mitja hora de casa en tren.
Des de fora veiem que és un jugador que sobretot fa molts gols. Com es defineix?
Realment soc un jugador bastant ofensiu i aquest és el meu rol principal, però també em poden posar a defensar la boia. Soc bastant polivalent.
L’aspecte físic deu ser un dels que ha de millorar?
Sí i ho puc fer, sobretot en el pes. Només peso 80 quilos i quan tinc davant rivals de 110 es nota molt. En el waterpolo actual és més important el pes que fins i tot l’alçada.
Les seleccions espanyoles, també l’absoluta, sembla que han acabat la travessia pel desert?
Ens havíem acostumat que l’eliminaven sempre a quarts de final i per això el subcampionat europeu de Barcelona és important, no només per als jugadors sinó de cara enfora perquè el nostre esport guanyi pes mediàtic.
Més enllà dels serbis, sembla que s’ha instaurat una igualtat absoluta a Europa, també en les categories inferiors.
Sí, i això és bo perquè sempre saps que pots guanyar d’un o perdre d’un i dona gust jugar aquests partits. Els entrenadors gestionen bé els nervis i et diuen com mantenir la calma, ells han passat pel mateix.
El domini del Barceloneta a la lliga és un problema?
Els altres equips ens agafem com un repte intentar guanyar-los un partit o fins i tot un títol, però sabem que és un dels grans de la lliga de campions.
L’objectiu del CN Terrassa aquest curs que ve és arribar a la fase de grups de la lliga de campions?
Fa un any ens van tocar equips molt complicats a la fase prèvia; aquesta vegada hi anirem amb més ganes per fer com el Sabadell i jugar contra els millors.
Hi ha algun jugador que li tingui el cor robat?
M’agrada molt Alberto Munarriz, perquè tot i que és molt jove ja té rol de líder al seu equip i a la selecció. Això és d’admirar.
Va provar altres esports o l’interessen?
Vaig fer bàsquet de petit però no era gaire bo i l’aigua és el meu hàbitat natural des de sempre. M’agrada molt l’handbol, el trobo interessant.
Això és un no parar, ara ve l’europeu júnior (Minsk). Toca l’or?
En alguns moments penso que tenir una setmana de vacances estaria bé, però un cop estic en plena competició no ho canvio per res. Amb l’equip juvenil vaig perdre la final de l’europeu als penals i la final del mundial per un gol. Tenim la sensació que ens falta guanyar un títol.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.