Tennis

La grandesa de Djokovic

El serbi exhibeix la seva millor versió i derrota l’ímpetu de Del Potro per 6-3, 7-6 (4) i 6-3 amb rigor tàctic i talent en una final apoteòsica

S’ha endut els dos darrers títols de Grand Slam tot i un inici de curs nefast

Una simbiosi perfecta entre el rigor tàctic i el talent van catapultar la matinada de diumenge a dilluns (hora catalana) el serbi Novak Djokovic en una final apoteòsica contra l’argentí Juan Martín del Potro: 6-3, 7-6(4) i 6-3 en tres hores i 16 minuts de matisos i emocions que van engalanar la 50a edició de l’obert dels EUA des que es va instaurar l’era Open. Reviscolat, el serbi s’ha endut d’una tacada els dos darrers Gran Slam del curs, com ja va fer també els anys 2011 i 2015 i s’enlaira contundent fins al tercer lloc de l’ATP amb l’objectiu irrenunciable d’assaltar el número1 que llueix Rafa Nadal. El seu tercer títol a Flushing Meadows li permet atrapar el mític nord-americà Pete Sampras amb catorze corones de Grand Slam: 6 oberts d’Austràlia, 1 Roland Garros, 4 títols a Wimbledon i 3 oberts dels EUA.

Del Potro, campió el 2009 que tornava a l’escenari del seu èxit de joventut, baixa una posició fins al quart lloc. L’argentí va fer un partidàs a partir del risc exhibint la seva dreta –la més potent del circuit– però es va trobar al davant la millor versió de l’elàstic balcànic, un geni en la construcció però també en la recuperació defensiva i el canvi d’iniciativa. Djokovic, a més, va saber tancar sovint els punts pressionant a la xarxa, aspecte en què va ser infinitament superior. L’espectacle va ser superb perquè el sud-americà va deixar-s’hi la pell tot i anar sempre a remolc.

Tots dos es van fondre en una abraçada fraternal al final del duel. Nole, a més, es va atansar per animar Del Potro, que plorava impotent al seu banc després d’un esforç físic i mental extenuant i insuficient. Amb John McEnroe de convidat especial –en clau irònica, hauria estat més adequada la seva presència després de la final femenina tenint en compte el seu historial d’esbroncades als àrbitres–, la cerimònia masculina també va premiar la tasca de la jutgessa de cadira. El dia abans, en canvi, el portuguès Carlos Ramos va haver de sortir per cames per no atiar el foc. Per cert, ahir la WTA es va posar al costat de Serena i va demanar, referint-se al coaching, que el reglament s’apliqui de la mateixa manera en els partits masculins i els femenins.

Metamorfosi brutal

Un cop digerit el mal tràngol de perdre en els quarts de Roland Garros contra l’italià Marco Cecchinato quan semblava que, finalment, havia agafat el fil, Djokovic va excel·lir a Wimbledon i s’ha endut tres tornejos dels quatre que ha disputat en el segon semestre: Wimbledon, Cincinnati i ara l’obert dels EUA. Només ha cedit un partit –Stefanos Tsitsipas a Mont-real– dels 23 que ha disputat des de llavors, xifres que contrasten amb una primera part del curs excepcionalment fluixa, amb tres derrotes en els debuts inclosa la que va encaixar al Godó contra Martin Klizan.

Un canvi en les prioritats vitals, quan va ser pare, la lesió al colze dret de la qual es va sotmetre a una operació el febrer passat a Basilea i la recerca de la pedra filosofal canviant d’entrenador després de trencar amb Boris Becker el desembre del 2016 –Agassi, Stepanek– no havien donat fruits. Acumulava dos anys de sequera de títols grans des de Roland Garros 2016, fins que ha recuperat la vella fórmula al costat del seu tècnic de sempre, Marian Vajda: perseverança, concentració i treball.

Malgrat que Del Potro va tenir d’inici menys problemes per anar guanyant els seus torns de servei, Djokovic va acabar imposant el ritme que més li convenia a partir del domini de la situació que li permet el seu revés, el millor del món a dues mans. Va trencar en el vuitè joc i va tancar sense titubejos el primer set. Semblava que tenia dominat el segon acte amb un break amunt consumat en el tercer joc, però Del Potro, veient que el partit se li esmunyia, va començar a connectar fuetades amb certesa. La dinàmica del duel es va capgirar com un mitjó. Djokovic, però, va saber capejar el temporal en un moment clau quan va sobreviure a quatre pilotes de break en contra quan perdia per 4-3. El joc es va eternitzar vint minuts i va frenar provisionalment l’efervescència de l’argentí (4-4), empès des d’una llotja per un grup molt sorollós d’amics que el van ajudar a ressorgir enmig d’un ambient gairebé futbolístic però “amb respecte”, com va emfatitzar el serbi. En el tie-break, a més, Nole va aixecar un 1-3. Del Potro no va llençar el partit i va igualar un trencament en el tercer acte –del 3-1 al 3-3. Però l’imparable mestre serbi va signar el break definitiu en el vuitè joc i es va rebolcar al terra emocionat. Es va enfilar a la llotja per abraçar els seus com si fos el seu primer major.

ELS PROTAGONISTES

Amb el que jo he passat operant-me, entenc el que va passar Juan amb les seves operacions. Se n’aprèn molt, de les adversitats

LES XIFRES

Vull continuar fent història. La meva vida ha fet un gir de 180 graus en aquests sis mesos. M’ha costat molt recuperar el nivell però he après molt
14
Grand Slam.
Acumula el serbi, que empata amb Sampras. Al davant hi ha Federer (20) i Nadal (17).
15-4
balanç.
A favor del balcànic contra del Potro, amb un 11-3 en pistes de superfície dura.
71
títols ATP.
S’ha adjudicat des que és professional (2003). El primer el va guanyar el 2006.
Tant Serena com el jutge ho tenien complicat. Ramos no hauria d’haver portat Serena fins a aquell punt, però no crec que hi hagi sexisme
Novak Djokovic
DEL POTRO (3) DJOKOVIC (6) 6 Punts directes 1 1 Dobles faltes 2 64% % 1r servei 63% 38/57 Punts 1r servei 50/74 16/32 Punts 2n servei 26/44 2/6 Punts de ‘break’ 4/7 42/118 Punts restant 35/89 12/17 Punts a la xarxa 28/37 31 Cops guanyadors 32 47 Errors no forçats 38 96 Punts guanyats 111
Últims campions
2018 Novak Djokovic
2017 Rafa Nadal
2016 Stan Wawrinka
2015 Novak Djokovic
2014 Marin Cilic
2013 Rafa Nadal
2012 Andy Murray
2011 Novak Djokovic
2010 Rafa Nadal
2009 J. Martín del Potro
2008 Roger Federer
2007 Roger Federer
2006 Roger Federer
2005 Roger Federer
2004 Roger Federer
2003 Andy Roddick
2002 Pete Sampras
2001 Lleyton Hewitt
2000 Marat Safin
Novak m’ha fet jugar al límit i s’ha merescut vèncer. Em sento orgullós de compartir era amb els «big-four»
Juan Martín del Potro


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.