Futbol sala

El miratge d’un dia a l’any

Futbol sala. El Penya Esplugues va aixecar diumenge la copa Catalunya per tercer any seguit, però ahir ja va tornar a la realitat dels clubs modestos per preparar l’inici de la lliga

Pilar Ribes mirava de reüll Sergio Lozano en la presentació de la copa Catalunya. La capitana del Penya Esplugues de la primera divisió femenina i el capità del Barça Lassa s’havien saludat sobre el parquet del Palau Blaugrana. “Per mi ja és una anècdota que recordaré sempre. L’he vist jugar moltes vegades en directe. M’he sentit molt estranya durant la presentació amb els mitjans i la final. M’he sentit de l’elit. Jugar en un escenari tan gran, canviar-te en uns vestidors com els del Palau... És una experiència que potser no torno a viure i l’he aprofitat i gaudit al màxim”, relata Ribes. “Crec que només havia sortit per la televisió en segon pla i animant des de la grada”, hi afegeix rient. Amb el braçal de la senyera aferrat al braç esquerre, la capitana va aixecar diumenge la tercera copa Catalunya consecutiva del Penya Esplugues.

Ahir, però, tornada a la realitat. “Ens queden tres setmanes per acabar de preparar l’inici de la lliga. Tenim molt marge de millora perquè som un equip molt jove”, comenta Robert Caneda, l’entrenador, que també va poder gaudir d’aquest miratge que el conjunt del Baix Llobregat viu un cop l’any. “Realment, ha estat un cap de setmana molt emotiu per al club perquè tenir l’equip masculí a les semifinals i jugant contra el Barça també va ser bonic”, hi afegeix Caneda, que s’emporta de record una conversa amb Andreu Plaza, el seu homòleg al Barça, entre una final i una altra.

Fa tres anys, la federació va unir les dues finals en un mateix escenari i això va suposar un petit pas endavant en una cursa llarga. “Si ens volem comparar amb el masculí, estem equivocats. Hem d’anar fent passes petites i intentar que augmenti la difusió”, comenta Caneda.

En la primera divisió espanyola, només dos equips gallecs –Burela i Ourense– són professionals. N’hi ha d’altres que són semiprofessionals i a la plantilla del Penya Esplugues no hi ha cap jugadora que pugui viure de jugar a futbol sala. “En la lliga hi tenim El Pozo. Segur que si l’Industrias o el Barça estiguessin en primera femenina podríem donar-li una empenta de visibilitat”, considera el tècnic del conjunt del Baix Llobregat, que va ser, la temporada passada, l’equip que va fer, objectivament, més quilòmetres. “L’any passat érem l’únic equip català i havíem de desplaçar-nos amb avió o autocar a tot arreu. Hem d’agrair al club totes les facilitats que ens posa”, comenta Pilar Ribes. L’ascens del Femisport Nou Escorial de Sabadell i el descens d’un conjunt de Cadis facilitarà un pèl les coses al Penya Esplugues, que diumenge, al Palau Blaugrana, va viure un petit miratge. “Potser per al Barça és una copa menor, però per a nosaltres és un dels grans objectius del curs juntament amb mantenir la categoria”, conclou el tècnic del Penya Esplugues.

ELS PROTAGONISTES

Durant la final i la presentació de la copa em vaig sentir professional per un dia
Pilar Ribes
capitana del penya esplugues
La copa potser és un títol menor per als nois, però per a nosaltres és el gran objectiu de l’any
Robert Caneda
entrenador penya esplugues


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.