Més esport

Olimpisme

El sí i no amb Sud-àfrica

El COI va acceptar el retorn dels sud-africans als Jocs el mes de febrer del 1968 i va haver de fer marxa enrere al mes d’abril en vista de l’amenaça de boicot als Jocs de Mèxic

Sud-àfrica va començar a institucionalitzar la segregació racial el 1948, però va poder participar sense problemes en els Jocs del 1952, el 1956 i el 1960

En una visita a Madrid, Brundage va dir: “La primera gran victòria contra l’‘apartheid’ l’ha aconseguit el COI”

La prohibició que un equip de Sud-àfrica participés en els Jocs de Mèxic del 1968 va ser una de les quatre demandes que el Projecte Olímpic pels Drets Humans va presentar al Comitè Olímpic Internacional (COI) per no promoure un boicot als Jocs mexicans. Si el COI havia exclòs Sud-àfrica del moviment olímpic el febrer del 1964 a causa de la seva política d’apartheid i havia prohibit als sud-africans participar en els Jocs que es van fer a Tòquio aquell mateix any, com és que el problema sud-africà va ressuscitar quatre anys després? Perquè el mateix COI es va ficar en un embolic que no va poder resoldre i que el va obligar a canviar dues vegades de parer respecte a Sud-àfrica en dos mesos.

Esportistes de Sud-àfrica van participar en els Jocs Olímpics del 1904 i el 1908, abans de la formació de la Unió Sud-africana el 1910. El COI va reconèixer el Comitè Olímpic Sud-africà el 1912. El 1920 va ingressar al COI el primer membre sud-africà, Henry Nourse, que hi va estar fins al 1942. Sud-àfrica va participar en totes les edicions dels Jocs des del 1904 fins al 1960, malgrat que l’any 1948 es va començar a institucionalitzar la segregació racial amb les diferents lleis de l’apartheid. Tot i això, el COI no hi va fer res fins al 1959, quan, arran de diverses queixes sobre la discriminació racial que es feia a Sud-àfrica, es va decidir a estudiar el cas. En la sessió del maig del 1959, el COI va acceptar les garanties que els va donar el seu membre sud-africà Reginald Honey –que hi havia entrat el 1946– que al seu país no hi havia discriminació en l’esport, i els esportistes sud-africans van poder anar als Jocs de Roma del 1960.

El 1962 les coses van començar a canviar. Les Nacions Unides van aprovar la resolució 1761 contra l’apartheid a Sud-àfrica. L’octubre del 1963, el COI va rebre una delegació del Comitè Olímpic Sud-africà que els va dir que l’apartheid era un afer intern seu i que el COI no hi tenia res a dir. El COI va aprovar una resolució que instava el Comitè Olímpic Sud-africà a declarar formalment que acceptava l’esperit de la Carta Olímpica, en especial els apartats referents a la no discriminació i a aconseguir que el govern del seu país modifiqués la seva política de discriminació en l’esport. Si no, Sud-àfrica quedaria fora dels Jocs de Tòquio. El febrer del 1964, en la reunió que es va fer a Innsbruck durant els Jocs d’hivern, el COI va considerar que els sud-africans no havien complert totes les condicions que els havien imposat i els va retirar la invitació per participar en els Jocs de Tòquio.

El febrer del 1968, els membres del COI es van trobar a Grenoble amb motiu dels Jocs d’hivern. El cas de Sud-àfrica va tornar. El president del COI, Avery Brundage, havia enviat tres membres del COI a Sud-àfrica per tenir informació de primera mà. Un cop vist el seu informe, el COI va decidir, per 37 a 28, que Sud-àfrica havia complert les condicions que li havien exigit quatre anys enrere i que, per tant, podia tornar als Jocs. El retorn seria el mes d’octubre, a Mèxic.

El procés de descolonització a l’Àfrica havia fet que una vintena de països africans haguessin anat entrant al COI des del final de la Segona Guerra Mundial. No els va fer gens de gràcia haver de compartir res amb els racistes sud-africans i van decidir fer boicot als Jocs de Mèxic si Sud-àfrica hi participava. Brundage va fer les seves habituals crides que l’esport no s’ha de barrejar amb la política. En una visita a Madrid, va afirmar: “La primera gran victòria contra l’apartheid sud-africà l’ha aconseguit el COI.” No se’n va sortir. Fins i tot els mexicans el van pressionar perquè no volien que tot l’esforç dedicat a organitzar els Jocs quedés en no res. El COI va haver de fer marxa enrere. A l’abril, el comitè executiu del COI va enviar un telegrama als seus membres en què recomanava que donessin suport a la decisió de no convidar-hi Sud-àfrica. El resultat va ser de 47 vots a favor de l’exclusió, 16 en contra i 8 abstencions, i el COI va retirar la invitació a Sud-àfrica. Brundage va afirmar que la decisió es va prendre per evitar un possible esclat de violència. Sud-àfrica no va competir a Mèxic. El juny del 1969, diversos comitès olímpics africans van demanar l’exclusió de Sud-àfrica del moviment olímpic. El COI va ajornar la decisió fins a la sessió del 1970 perquè totes les parts preparessin els seus arguments. El Comitè Olímpic de Sud-àfrica va ser finalment exclòs del Moviment Olímpic el 1970 en la sessió que es va fer a Amsterdam. Per 35 vots contra 28 i 3 abstencions, el COI va retirar el reconeixement al Comitè Olímpic de Sud-àfrica, que no va tornar fins al 1991, quan es van abolir les lleis de l’apartheid i va poder participar a Barcelona, el 1992.

1964
Febrer.
El COI retira a Sud-àfrica la invitació per als Jocs de Tòquio.
1968
Febrer.
El COI accepta el retorn de Sud-àfrica als Jocs Olímpics.
1968
Abril.
El COI vota a favor de l’exclusió de Sud-àfrica dels Jocs de Mèxic.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)