Or el 2012 a Londres i bronze el 2016 a Rio de Janeiro, Joel González (Figueres, 1989) espera poder tornar a competir i ho fa amb la que seria la seva tercera presència en uns Jocs Olímpics com a gran al·licient, el 2020 a Tòquio. “Tres medalles en tres Jocs... No hi hauria cap millor manera d’acabar, però primer cal classificar-se. Pot fer-se per rànquing olímpic, que hi van els sis primers del món, o pel preolímpic, que és el 2020. Hi poden anar dos esportistes per país als quatre pesos”, va explicar el doble campió del món i campió olímpic.

L’empordanès, que va guanyar l’or a Londres en menys de 58 quilos i el bronze a Rio de Janeiro en 68, es recupera d’una infecció a la tíbia que es va fer a Las Vegas. Una lesió que s’afegeix al calvari que ha patit aquest 2018. “Al gener vaig tenir un trencament al soli i vaig estar gairebé dos mesos sense poder competir, després vaig ser a l’europeu [maig] sense estar del tot bé i em vaig trencar una mica més”, recordava. I hi afegia, respecte a la seva situació: “Ara soc desè en el rànquing i he de recuperar els punts pel temps que he estat sense competir perquè et resten. El 2019 serà l’any clau, amb cinc Grand Prix, el campionat del món a Manchester [hi va guanyar el seu segon campionat del món, el mateix 2012] i cinc copes President. El desembre del 2019 es tanca el rànquing olímpic i en funció d’això quedarà el preolímpic.”

“En cada competició, si va bé, tens cinc o sis combats i hi ha un moment en el qual has de caure. Amb una mitjana de 70 combats a l’any, més les hores d’entrenament –jo en faig quatre al dia–, la teva època esportiva es pot escurçar”, subratllava l’empordanès, que el 2020 també vol acabar el doctorat i la tesi de la seva carrera de criminologia.