Tennis

MARCEL GRANOLLERS

TENNISTA (97È DE L’ATP I 25È EN DOBLES)

“M’il·lusiona jugar amb el meu germà a Austràlia”

Granollers ha sabut picar pedra en un curs “regular a partir de Roland Garros” per tornar al top 100 i mantenir-se en la part alta del rànquing de dobles

Formarà parella amb el seu germà Gerard en el primer Grand Slam del 2019

He tingut moments de molts dubtes en els últims dos anys en què m’he plantejat si pagava la pena seguir en actiu

Als 32 anys, Marcel Granollers (Barcelona 1986) continua sent un dels millors jugadors del món de dobles i enguany ha sabut arromangar-se i picar pedra en el circuit challenger per recuperar la seva condició de top 100 en individuals. Després d’unes setmanes de descans regenerador, inicia de nou la pretemporada per preparar un altre curs que arrencarà a l’Índia.

Un 2018 encara prou bo.
Ha estat un any que ha tingut una mica de tot. Vaig començar molt bé guanyant dos tornejos challenger i fent semifinals en un altre. Però després va venir un període, fins després de Roland Garros, en què no em vaig trobar bé, no vaig tenir bones sensacions. I no vaig confirmar el bon inici de l’any quan semblava que podia pujar en el rànquing. A partir de Roland Garros, però, vaig sentir-me millor quan van arribar els tornejos d’herba i ha estat més regular. Això m’ha permès acabar entre els 100 primers del món.
Per la manera com es va produir, quan vostè guanyava per 5-1 el segon set i havia dominat el primer, la derrota contra David Goffin en el Barcelona Open Banc Sabadell va ser el moment més dur del curs?
Sí, per la manera com es va produir, òbviament, i pel moment. Estava en un moment especialment complicat de confiança i m’hauria anat molt bé la victòria. Aquest tipus de triomfs contra jugadors de la part alta del rànquing donen molt d’aire. M’hauria anat molt bé.
La confiança és fonamental per jugar, per entrenar-se, per viatjar...
Sempre que tens una victòria d’aquest nivell et millora la confiança, tornes a creure en tu mateix, perquè veus que has estat capaç de guanyar un jugador de nivell. Era un moment que no era bo i també havia passat un 2017 dolent. Pel que fa als entrenaments, també hauria ajudat, perquè tot va junt. Quan les coses surten com tu vols, estàs més motivat.
S’ha plantejat la retirada?
Sí, l’any passat, i aquest any també. Són molts anys i hi ha moments en què no disfrutes igual o no estàs tant a gust amb el que t’està passant, i quan ja no és momentani i passa a un període de temps més llarg, al final et planteges si el que fas paga la pena i et compensa, si és el que vols fer. Això m’ha provocat moments de reflexió i de molts dubtes.
Deu ser complicat compatibilitzar els individuals i els dobles.
Sempre és molt difícil compatibilitzar els dos circuits, però enguany encara ho ha estat més. Jugar totes dues coses a un nivell alt és molt complicat perquè fas el doble d’esforç i vas més cansat. Però, malgrat això, és més senzill quan el teu rànquing és més alt i és similar al de dobles, fet que enguany no em passava. Quan en individuals estàs fora dels 100 millors i en dobles ets el 20è, hi ha un moment en què has de prioritzar, i la meva prioritat ha estat l’individual. He jugat challengers i també he jugat dobles. El nivell no és el mateix, però va bé sumar. El meu altre objectiu era no perdre rànquing en el doble i amb el títol en el Masters 1000 de París he acabat el 25è i ho he aconseguit.
Ha guanyat títols ATP en dobles amb deu parelles diferents durant la seva carrera. Un exemple de versatilitat.
He acabat tenint èxit amb bastants companys en alguna setmana i això vol dir que he jugat bé amb jugadors de diferents estils. Això m’ajuda a l’hora de trobar parella, perquè sé que em puc adaptar a diversos estils, i això és un punt favorable.
A més, amb alguns ha triomfat tot just en el debut.
Amb el polonès Marcin Matkowski vam estrenar-nos i vam guanyar a Tòquio. També amb el nord-americà Jack Sock a Basilea i ara amb Rajeev. Estic molt content que em passi en tornejos tan importants.
Amb el seu germà s’han endut tres títols ‘challenger’ i han arribat a una semifinal ATP.
Sempre hem tingut bons resultats en els challengers i també vam fer semifinals en el primer torneig ATP que el meu germà aconseguia jugar. Ell ha acabat el 94è del món en dobles i per això, afegit al fet que jo no tinc parella i que ens fa molta il·lusió jugar junts, hem decidit jugar l’obert d’Austràlia. En principi entrarem directament al quadre. Serà una experiència molt maca per als dos.
No es barallen?
Els resultats que hem tingut avalen la nostra sintonia a la pista. Ens tenim molta confiança, però ho canalitzem bé.
Quin calendari té previst per a les primeres setmanes?
Començaré a Pune, a l’Índia, i tot seguit jugaré l’obert d’Austràlia. Estic pendent del meu rànquing per veure si puc entrar a Nova York. En cas contrari jugaria a Montpeller i les prèvies de Rotterdam i Dubai.
Amb millor rànquing deu ser més fàcil muntar el calendari.
Et pots planificar els tornejos que vols jugar perquè ja saps que hi entraràs. Jo, en aquest cas, no ho tinc segur. La meva prioritat és una, però si no pot ser he de buscar una alternativa. Sempre és millor evitar les prèvies, però també és una bona oportunitat per fer-ho bé.
Jugarà menys ‘challengers’?
Això és el que vull fer, perquè enguany n’he disputat molts però potser em tocarà jugar-ne algun. En les primeres setmanes defenso molts punts i caldrà veure els meus resultats i el rànquing per saber quins tornejos puc jugar. La idea central, però, és tornar a jugar tornejos grans, encara que sigui la fase prèvia.
Quins són ara els objectius?
Ja fa uns quants anys que no em marco un nombre de rànquings. El que desitjo és disfrutar del tennis i evitar que apareguin els mals moments de dubtes que comentava abans i ser el màxim de competitiu possible. Després dels anys que porto i d’un període difícil, no em mereixo pressionar-me.
Què li sembla la nova Davis?
Se li ha de donar una oportunitat. És cert que els grans tennistes dels últims anys molts no han jugat la Davis. La competició requeria viatges en el marc d’un calendari ATP molt dur. Ara es resoldrà tot en una setmana. També és cert que la gent no podrà veure el seu país de local. Se li ha de donar un vot de confiança i esperar la primera edició a Madrid a veure com surt.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.