“Vull demostrar que puc tornar al davant de tot”
Triatló. Nan Oliveras tanca el 2018 amb la confirmació que ja està recuperat del tot d’una mononucleosi i amb l’objectiu de tornar a competir al màxim nivell el 2019
1h05:42. Aquest és el temps que Nan Oliveras va fer en la mitja marató de Figueres. És la millor marca catalana de l’any, la seva millor marca personal i, encara millor, la confirmació que el triatleta garrotxí, que no té aquesta prova entre les seves especialitats, està de tornada. Una mononucleosi detectada a l’inici del 2016 –infecció vírica que, entre altres símptomes, provoca fatiga– l’ha deixat pràcticament dos anys fora de les competicions d’elit. “El 2015 havia fet la meva millor temporada. Com que tenia molts punts vaig poder començar el 2016 amb un bon calendari, i la primera cursa important que vaig tenir va ser una copa del món a Austràlia. Va ser allà on em vaig posar malalt. Em trobava molt malament quan m’entrenava i competia. Ho vaig continuar fent, però veia que les coses no anaven bé i després em van diagnosticar la mononucleosi”, explica el triatleta de 25 anys.
Després d’un descans de dos mesos, Oliveras va tornar a la competició, però no se sentia del tot recuperat i va aturar en sec la seva carrera: “Vaig estar un any del tot desconnectat del triatló. Era molt frustrant veure com el cos no responia.” Van ser moments difícils, de molts dubtes i, fins i tot, de replantejar-se el futur. “Tenia clar que si havia de tornar al triatló era per estar al nivell que tenia abans, quan competia en copes del món. No volia tornar per estar al darrere. Per aquest motiu he tardat tant a tornar. Però ara ja estic al nivell d’abans i tinc ganes de començar la temporada”, assegura amb esperances.
La tornada
L’inici de la seva recuperació va arribar a principi d’aquest any: “Em vaig anar trobant més bé. A l’estiu va ser quan em vaig trobar millor i vaig començar a competir gairebé cada setmana. Anava a qualsevol prova per intentar recuperar el nivell d’abans. Per fi, en les últimes que he fet, sobretot en el cas de les mitges maratons, he vist que ja he tornat al meu nivell d’abans i que puc dir que estic al cent per cent recuperat.”
Les últimes setmanes, a més de la mitja marató de Figueres, també ha guanyat el campionat de Catalunya de mitja marató a Ripoll (1h06:39), els cros d’Olot i Girona, puntuables per al Circuit Gironí, i l’Aquatló de Platja d’Aro, entre altres proves. Aquesta temporada també ha provat sort en dos triatlons populars, els d’Empuriabrava i de Barcelona: “Em volia provar perquè feia un any i mig que no en feia cap. En tenia ganes i els vaig guanyar tots dos.”
Expectatives
Els resultats aconseguits de l’estiu ençà avalen la futura tornada a la seva especialitat. “Tenia ganes de demostrar-me a mi mateix que estava recuperat i que podia tornar a competir com abans. A Figueres ja em vaig trobar molt bé, i ara tinc ganes de descansar per començar a preparar la temporada que ve.”
El 2019 l’encara amb il·lusió i optimisme. Serà la primera temporada des de la del 2015 que podrà competir en plenes garanties i, atesos els seus últims resultats, en plenes condicions físiques. “Tinc ganes de tornar a competir en copes del món i de demostrar que puc estar un altre cop al davant”, assegura l’olotí. Els mesos de gener i febrer té previst competir en duatlons en territori català. A l’inici de la primavera disputarà els primers triatlons en copes continentals a l’Àsia i Amèrica, en les quals espera aconseguir el pic de forma per poder competir, a l’estiu, en les copes del món.
LES REACCIONS
Notícies
Divendres,19 abril 2024