Ciclisme

DAVID DE LA CRUZ

CORREDOR DEL TEAM SKY

“Estar al Tour és un objectiu”

“Ha estat una mica complicat. Canviar no és fàcil, cada equip té la seva manera de fer les coses”

“Espero tenir una regularitat com la que vaig tenir el 2017, en què en cada cursa que feia tenia possibilitats. Fer el meu ciclisme”

[El Giro de Froome] Quedava l’etapa de Finestre, la següent i la darrera a Roma. I la idea era fer-ho en dos dies. És únic
[Volta a Catalunya] És una època de l’any en què tinc molts problemes amb l’al·lèrgia. Tant de bo pugui ser-hi
Froome, Thomas i Bernal són fixos al Tour. Tant de bo els resultats acompanyin i pugui tenir-hi una plaça

David de la Cruz (Sabadell, 1989) organitza el 5 de maig de l’any que ve, a Palamós, la Wearedlax Gran Fondo. “A mi el ciclisme m’està donant moltes coses i els ho voldria tornar, a la comunitat ciclista i a la regió que m’ha vist créixer”, explicava aquesta setmana el corredor de l’Sky en la presentació, després de la qual va repassar per a L’Esportiu el seu primer any en la macroestructura britànica.

El seu 2018 ha estat estrany? Irregular?
Sí, ha estat un any una mica complicat. Canviar d’equip no és fàcil, és clar: has de canviar moltes filosofies, d’entrenar-te, de treballar, de com córrer... Cada equip té la seva manera de fer les coses. També he fet un pas endavant. Si miro les contrarellotges, molt important. He tingut moments bons a la París-Niça o al País Basc. I el Giro va ser un gran èxit des del punt de vista col·lectiu; el vam poder guanyar amb Chris Froome. Pel que fa al més proper quan t’ho mires, la darrera part de l’any, i traient el mundial, en què vam fer un gran paper i Alejandro Valverde va poder guanyar, em queda allò de la Vuelta.
Era el seu gran objectiu.
Havia treballat molt. I molt bé. Arribava en un molt bon moment de forma però els resultats no van sortir. Tenia unes expectatives que no vaig poder complir i em sap una mica de greu. Potser he comès algunes errades: la preparació, l’alimentació... El primer al Quick-Step també va ser amb millors i pitjors moments. I gairebé tots els corredors a l’Sky el primer any tenen moments en què brillen una mica més i altres en què no ho fan tal com s’espera. Tenim una temporada per aprendre’n, de la passada. Esperem demostrar els resultats que puc oferir.
Del Quick-Step a l’Sky; tots dos són guanyadors però uns d’un dia i altres de general. Es nota?
Sí, la forma de córrer és molt diferent.L’Sky està molt enfocat en classificacions generals, en voltes d’una i tres setmanes i no d’un dia com el Quick-Step. Això ja és un canvi al qual un s’ha d’acostumar, però crec que és la forma d’entrenar i la feina fora de la competició. Cada equip té els seus preparadors i la manera de fer. I tot això porta un temps d’aclimatació que el primer any pot costar una mica: el volum d’entrenament és diferent, les intensitats... I a vegades potser tens una fatiga que altres anys no tenies i no és tan fàcil.
Per a l’Sky el 2018 tampoc ha estat fàcil, amb el cas de Froome o la bicefàlia al Tour. Han guanyat, però el dia a dia...
Penso que ha estat més el que s’ha dit des de fora que el que hi ha hagut a dins. He tingut l’ocasió de compartir amb Froome les curses de la primera meitat de l’any, fins que es va resoldre el seu cas: Andalusia, que era la seva primera cursa; el Tour dels Alps; el Giro, quan també va tenir molta repercussió el seu cas... Dins l’equip s’ha viscut amb molta normalitat i tranquil·litat. I pel que he sentit o m’han explicat del Tour, la convivència era bona i normal. No és una cosa que dius per quedar bé davant la premsa, sinó la veritat. Per al Team Sky ha estat un any molt bo i hi ha hagut coses que semblava que podien desestabilitzar-lo, però no hi ha hagut cap problema.
L’atac de Froome per guanyar el Giro, des de dins? Va ser brutal.
Era una empresa impossible. Dir a veure si podem guanyar el Giro a gairebé 4 minuts del primer... Semblava impossible, per descomptat no esperàvem que sortís tan bé el primer dia. Quedava l’etapa de Finestre, la següent i la darrera a Roma. I la idea era fer-ho en dos dies. Al final es va poder fer en un, l’endemà vam poder mantenir aquella posició, i el següent, a gaudir. Però va ser un moment molt especial perquè va ser un Giro complicat, amb caigudes i moments en què et quedes tallat; la gent pensava que Froome no tenia el seu nivell... Va ser molt maco per a tot l’equip. I al marge de guanyar la cursa, és una de les coses més maques que quedaran a l’equip aquest any i, segur, en tota la història perquè poder capgirar una situació que sembla tan difícil... És únic i l’aficionat aquell dia va poder veure un equip unit que anava per un objectiu que era fer la cursa com més dura millor amb un atac de lluny i va sortir. És una de cada cent vegades.
El 2018 és l’any de Marc Soler. Com veu la nova fornada?
Va poder guanyar la París-Niça, una cursa d’un prestigi increïble. I tenim altres corredors com l’Eduard Prades, que ha fet un any espectacular i li permet fer el salt al World Tour. S’ho mereixia des de fa temps. També el Pedrero, que per al Movistar en certs moments és una peça clau. I fora d’aquí Catalunya n’hi ha com l’Enric Mas.
El 2019 serà el de David de la Cruz? Com l’enfoca?
Espero que surti aquella feina que no m’ha sortit aquest any passat i tenir una regularitat com la que vaig tenir el 2017, en què en cada cursa que feia tenia possibilitats. Fer el meu ciclisme. A la primera part del calendari sempre hi ha una cursa molt important per a mi que és la París-Niça, en què em trobo molt a gust i hi vaig amb l’objectiu de fer un bon paper. Després hem de valorar què passarà amb la Volta a Catalunya: és una època de l’any en què tinc molts problemes amb l’al·lèrgia. Però bé, tant de bo pugui ser-hi. I després el País Basc, que és una cursa que m’agrada i que l’any passat vaig estar a prop de guanyar-la fins i tot. M’agrada i em va bé. Després, el Tour de Califòrnia, que ja he tingut l’oportunitat de fer i s’adapta a mi i m’encanta. Podríem dir que la primera meitat de la temporada se centra en el calendari que m’agrada i que em motiva més a l’hora d’entrenar-me. I pel que fa a les voltes grans, la Vuelta en principi és segur i tant de bo tingui l’oportunitat d’estar a l’equip del Tour. És un objectiu, una cosa que he demanat a l’equip, i no és segur quin serà l’equip però sí que la petició està feta i tant de bo els resultats acompanyin i pugui tenir una plaça al Tour de França.
Depèn de qui sigui el líder?
Bé, el cap de files de l’equip serà Chris Froome, si no passa res com una caiguda o qualsevol cosa que obligui a canviar. És el líder indiscutible: ha guanyat quatre Tours, un Giro, una Vuelta... És el corredor amb més solvència del pilot internacional. En tenim un altre com és Thomas, que ha guanyat aquest Tour i ja té un estatus: voldrà tornar a lluitar pel triomf com és normal. I Egan Bernal, que també ve fort i segur que voldrà tenir la seva plaça. Penso que aquests tres seran els que hi van fixos, i després els altres cinc s’hauran de valorar segons la situació de la temporada, segons com vagi.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)