El Safaripark Tilburg va coronar de nou els germans Ingebrigtsen, ahir en el campionat d’Europa de cros. Perquè, quatre mesos després de l’exhibició del llinatge noruec en l’europeu de Berlín, liderat pel doble títol de Jakob Ingebrigtsen en 1.500 i 5.000 –amb 17 anys, es va convertir en el primer de la història a aconseguir-ho–, ahir, el petit dels germans va guanyar l’or continental en la cursa sub-20, davant Ouassim Oumaiz, segon. El petit del llinatge noruec havia fet els 6,3 quilòmetres en 18 minuts justos, 9 segons menys que el campió estatal, que s’entrena amb el mateix grup que Adel Mechaal a Madrid amb Antonio Serrano. Amb 18 anys, és el tercer títol seguit en la categoria sub-20 per a Jakob.

Després, el mitjà dels germans Ingebrigtsen, Filip, va enderrocar l’imperi otomà per fer lloc a la nova dinastia dominant al vell continent atlètic, amb el triomf en la categoria absoluta. Absent l’any passat en la cursa de la categoria absoluta, la d’ahir era la primera que disputava en la categoria. A l’estiu, era el favorit per a la cursa dels 1.500 metres a Berlín, però una lesió en les sèries el va deixar sense opcions a disputar el triomf, que acabaria assolint el seu germà petit, mentre que ell acabava dotzè. Henrik Ingebrigtsen, el germà gran, va ser divuitè amb 29:45. Plata en els 5.000 a Berlín, Glasgow espera amb candeletes el mes de març en el campionat d’Europa de pista coberta el llinatge Ingebrigtsen. “No sabia què esperar de la cursa d’avui” va dir Filip amb l’or al coll. “Aquesta no és la meva distància, segur. Però intento millorar el costat fluix de la meva manera de córrer i aquesta és una manera d’aconseguir-ho”, va afirmar el campió, que abans mai no havia quedat tan al davant: “He competit un parell de cops en les curses sub-20 i sub-23 i mai no havia acabat entre els 20 primers. Volia fer una cursa decent, però venir a aquí i guanyar la cursa absoluta és una cosa que ni tan sols havia somniat. M’he quedat al grup del davant i un a un han anat caient.” “Venim de la costa oest de Noruega. Sempre hi plou i hi bufa el vent. Potser no és una casualitat això” va dir en referència al temps.

La kenyana amb passaport turc Yasemin Can sí va lligar el triomf en la categoria femenina, el seu tercer or seguit, després de deixar la cursa sentenciada en el tercer dels 8,3 quilòmetres.

No es pot negar la gosadia d’Adel, que, amb una plata (2017 a Samorin) i un bronze (2015 a Ieras) europeus en el seu palmarès en cros, va voler ser el protagonista de la cursa masculina. Ho va advertir en la prèvia, el palamosí del New Balance. I ho va demostrar a l’inici imposant un ritme prohibitiu, per al gros dels rivals i fins i tot per a ell mateix, tal com es va veure després. Polat Kemboi Arikan (campió el 2014), Aras Kaya (16) i Kaan Kigen Özbilen (17) eren els turcs a vigilar per a Mechaal, que es va mantenir en els llocs d’honor fins al quart dels 10 quilòmetres de la cursa al zoo holandès, deixant en menys d’una desena els corredors al davant. Filip Ingebrigtsen va treure el cap i el grup es va reduir encara més, amb el belga Isaac Kimeli també al davant. Llavors Adel va cedir els primers llocs i va veure com el podi s’allunyava, quan encara s’havia de fer una darrera volta de 1.500 metres per arribar a la meta. Ingebrigtsen ja havia pres la iniciativa a Kimeli, segon i que li va poder fer arribar una mica d’alè al clatell a la última recta i Kaya, tercer.

Pel que fa als catalans en sub-20, Laia Casajoana va ser 21a i Èlia Saura va entrar 24a. Joan Tàpias va acabar 66è en nois.