Handbol

IAN TERRAFETA

JUGADOR DEL FRAIKIN GRANOLLERS

“L’exigència me la poso jo”

Amb 19 anys, el central de Sabadell ja s’ha convertit en un referent al primer equip del Granollers després de destacar en les grans competicions internacionals com a juvenil i júnior i és una de les grans promeses de l’handbol català

Álvaro Ferrer i Marc Cañellas m’han ajudat molt, perquè juguen en la meva posició i saben quins consells donar-me

Ian Tarrafeta (Sabadell, 1999) va debutar a l’Asobal amb el Granollers en un partit contra el Barça el febrer de la temporada passada. Considerat en els últims anys un dels millors juvenils i júniors del món, és una de les grans joies de l’handbol a Catalunya.

L’handbol li ve de família?
El meu pare jugava a l’OAR i de ben petit anava a veure els partits i els entrenaments. Als 4 anys ja estava jugant.
Quan fa el salt al Granollers?
En un campionat de Catalunya d’alevins que jugàvem a Sabadell, em va oferir la possibilitat de jugar amb ells i de parlar amb Antonio Rama, que llavors era el coordinador dels equips de base. Vam fer un dinar sobretot per convèncer la meva mare, que no ho veia clar. Aquell pas va ser decisiu, perquè des dels 12 anys vaig poder competir contra els millors jugadors de Catalunya i Espanya de la meva edat.
No devia ser fàcil, i tot el dia amunt i avall cap a Granollers.
El primer any, sobretot, va ser complicat, perquè abans d’acabar les classes a l’escola ja havia d’agafar un bus cap a Granollers. Després, quan l’horari lectiu només era al matí, ja va ser més senzill.
Sempre ha jugat de central o de petit era més golejador?
Em posaven també de lateral esquerre, però amb el temps he anat jugant sempre més cap al mig i ara no em moc d’aquí.
Guarda un record especial d’algun entrenador en la seva etapa de creixement?
El seleccionador juvenil, Manolo Laguna, em va donar la confiança per poder fer un pas endavant i esdevenir un referent. És un dels que més m’han marcat.
I de jugadors?
Sobretot Álvaro Ferrer, que ha jugat molts anys en la meva posició i que aprofita qualsevol moment per donar-me consells. Escoltar-lo és un plaer. També de Marc Cañellas he après mil coses. És un jugador espectacular, amb un gran futur en l’horitzó.
Quan va veure que l’handbol era el seu futur?
Després de l’europeu juvenil en què em van nominar com a millor central i vaig ser el màxim golejador, el Granollers em va oferir un contracte i vaig veure que allò anava de veritat. Des de llavors he seguit treballant i les coses han anat sortint soles.
Quins centrals té com a referent?
En general es pot aprendre de tots els que hi ha en els grans equips de la Champions. Per exemple, Andy Schmid (Rhein Neckar), perquè és una passada com domina totes les facetes del joc.
Els entrenadors què li demanen que millori?
L’exigència sobretot me la poso jo. He de millorar en l’aspecte defensiu. L’handbol s’està convertint en un joc molt físic, de no parar de córrer, i els entrenadors volen fer el mínim nombre de canvis possible defensa-atac. He de fer alguns passos endavant en defensa per poder ajudar més l’equip.
Aquest joc de córrer amunt i avall que s’està posant de moda el convenç?
Tot són tendències. Ara és el que toca. Jugadors més grans i més forts de dos metres que t’ataquen i et defensen, i a partir d’aquí t’has d’espavilar. Córrer al contraatac també és una solució per no encarar-te amb aquests gegants al centre. Potser d’aquí a 5 o 10 anys torna un handbol més estàtic i amb jugadors més creatius i menuts a la primera línia.
La selecció espanyola va guanyar l’europeu amb jugadors petits...
No és impossible, però sí molt difícil. Conec bé Jordi Ribera i sé com va enfocar aquells partits, fent que els jugadors grans quedessin atrapats en una xarxa defensiva pels més petits i córrer sobretot al contraatac.
També ha viscut la part fosca de l’esportista d’elit: les lesions.
La d’aquesta temporada em va fer molta ràbia, perquè venia molt en forma de l’europeu júnior de l’estiu. Em sentia molt bé i vaig haver de parar dos mesos i mig. Abans també havia tingut problemes a l’esquena que m’havien preocupat força, però amb els fisioterapeutes i els metges ho vam poder solucionar.
És un jugador que genera moltes expectatives. Això pot ser perillós?
Vaig a poc a poc. La temporada passada va ser d’adaptació i aquesta és la que em toca fer un pas endavant. Les coses estan sortint bé, tot i que hem perdut alguns punts que no esperàvem. A l’equip, l’objectiu que tenim al cap és el segon lloc de l’Asobal i després donar-ho tot a Europa.
Els espera un rival llegendari, el Kiel.
Per a mi és un somni jugar contra el Kiel, perquè quan era petit el vaig veure aixecar la Champions. I l’Sparkassen-Arena també és un lloc màgic.
Amb els precedents que hi ha de grans jugadors del club que se’n van a altres lligues, quin idioma està aprenent?
No hi penso gaire, però la meva mare és francesa. Parlo francès. I els meus avis són de Tolosa, on ara juguen Arnau Garcia i Ferran Solé. També tinc parents a París i a Nantes. Anar a la lliga francesa no seria un problema. De fet, m’agrada molt veure’n partits.
Va formar part d’una primera preselecció per al mundial. Potser per a Tòquio 2020 arribarà la seva hora?
Ser convocat amb una selecció sempre és un premi a la feina que estiguis fent al club. El que sé és que Jordi Ribera em coneix i confia molt en la progressió que pugui fer al Granollers.
Recorda algun partit memorable?
Sí. Una final del campionat de Catalunya de cadets contra el Barça. Vam guanyar de 14 amb el pavelló ple. Va ser una tarda màgica. Tinc un record increïble d’aquell partit.
La mort en un accident de Martí Batallé i Xavier Pocurull devia ser un cop molt fort, sobretot per als joves que més els coneixíeu...
Va ser una setmana negra totalment. Un amic m’ho va dir per WhatsApp i no vaig tenir paraules. De fet, va ser un xoc per a tota la ciutat de Granollers, que viu l’handbol com una cosa molt seva. Quan anem a veure Pau Navarro –també accidentat–, sempre en traiem alguna cosa bona; ens dona energia per tirar endavant les situacions més complicades del dia a dia.
Deixant l’handbol de banda, com a estudiant de ciències polítiques, quina anàlisi fa de la situació a Catalunya.
La solució al conflicte ha de ser dialogada i, si hi ha ciutadans decebuts, és perquè ni els uns ni els altres fan prou perquè arribi aquesta solució.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.