Els Jocs Mediterranis Tarragona 2018 ja són finalment història. Amb un any d’endarreriment (estaven previstos per al 2017) i després de les incerteses sobre la seva celebració provocades pels endarreriments del finançament estatal, al final es van fer amb austeritat. Malauradament, la cerimònia polèmica va tenir més ressò mediàtic pejoratiu que no pas assistència de públic. Els jocs van arrencar amb mal peu, amb una inauguració intervinguda, la presa de l’estadi per part de l’espanyolisme ultra i massa seients buits visibles, un dèficit agreujat pel fet que l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, havia assegurat, hores abans, que no quedava ni una entrada. Un mal principi costa de remuntar i les pífies logístiques posteriors, massa visibles tot i ser de transcendència relativa, van contribuir a malmetre la imatge pública dels jocs. Tarragona, no obstant això, obté com a llegat l’anella mediterrània coronada pel pavelló Catalunya, pagat per la Generalitat sense titubejar, a pesar que l’administració catalana estava intervinguda en el tram final pel 155. Es tracta d’un equipament modern que fa front a un dèficit històric.

L’esport català va tornar a tenir un paper preponderant en els èxits de la delegació espanyola, tot i que la denominació d’origen va quedar massa invisibilitzada, tant per la maquinària organitzativa com per la mediàtica. Els representants de les federacions catalanes, 82 esportistes, que suposaven un 20,7% de la delegació estatal, integrada per 396 esportistes, van obtenir 35 medalles –comptant, evidentment, per unitats les d’esports col·lectius i els relleus, independentment del nombre de catalans que hi hagués en cadascuna de les formacions–: 10 d’or, 12 de plata i 13 de bronze. El balanç quant a podis, per tant, és d’un 28,7%, perquè la delegació espanyola en va conquerir un total de 122. Itàlia va ser la més prolífica i va liderar el medaller amb 156, amb 56 d’or que van fer que el públic s’aprengués gairebé de memòria l’himne italià.

Quant a medallistes, 49 catalans, o sigui un 60%, van obtenir medalla. En esports individuals, Catalunya va brillar sobretot en natació, amb Mireia Belmonte, la gran figura dels Jocs Mediterranis, i Jessica Vall de pals de paller. La calor que feia al pavelló Joana Ballart de Valls no va impedir els grans triomfs de l’equip de tennis de taula, campió dels jocs amb Gàlia Dvorak i l’espanyola Maria Xiao de líder i amb la gironina Sofia Xuan-Zhang participant també en les eliminatòries. Dvorak, que ja havia guanyat una medalla a Pescara, va arrodonir una gran actuació amb el bronze individual tot i admetre que no estava jugant bé.

El nivell esportiu mitjà va ser prou correcte, en la línia d’uns Jocs Mediterranis, però va tenir puntes de gran nivell. En aquest sentit, i al marge de les actuacions de Belmonte, Vall i l’espanyola Lidia Valentín –halterofília–, cal destacar també l’exhibició de triatló que va fer el portuguès João Pereira a Altafulla tot just l’endemà de la inauguració dels Jocs Mediterranis. La seva actuació, però, va quedar eclipsada per la polèmica sobre la falta d’assistència de públic i la trobada entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i Felip VI a la llotja del Nou Estadi, que va centrar el focus mediàtic després del discurs contra Catalunya que havia fet el monarca.