El Barça Lassa té fam de títols. Ahir va aconseguir el sisè de la temporada –de sis possibles– en la final de copa contra el Conca, en què li va passar per sobre en una segona meitat excelsa (34-18). L’equip de Xavi Pascual ja acumula sis temporades consecutives guanyant tots els títols de les competicions espanyoles. Ara només li queda completar el ple –i l’empatx definitiu– en l’única competició que falta per decidir, la Champions. El primer episodi d’aquest desenllaç tindrà lloc el 24 d’abril amb el partit d’anada dels quarts de final a la pista del Nantes.

El Barça va complir els pronòstics contra un rival al qual ja havia apallissat en els dos partits de lliga (43-22 com a local i 20-35 com a visitant). Però li va costar ben bé 25 minuts posar els fonaments de la victòria. L’equip manxec es va mostrar molt eficaç en defensa en el primer temps, especialment gràcies a l’efectivitat de Maciel a la porteria. En el primer parcial ja havia signat quatre aturades, i això va permetre al Conca avançar-se 3-4.

Dos gols ràpids d’Aleix Gómez van retornar el domini als blaugrana, que tot i així no trobaven la fór-mula per assolir una diferència còmoda. La defensa del Conca –malgrat les dues exclusions de Moscariello, una de les seves peces clau– va continuar rutllant i mantenint a ratlla el Barça, que no aconseguia un avantatge de més de dos gols.

El concurs de Palmarsson, liderant l’atac blaugrana, va permetre al Barça agafar el primer avantatge important (12-8, 22’). Però no va suposar, encara, l’enlairament definitiu dels de Xavi Pascual. El Conca va continuar lluitant amb dents i ungles fins a recuperar marge (12-11), a pesar que el Barça se’n va poder anar al descans alleugerit (16-12).

El Barça va insistir després de la represa en una de les seves principals armes: el joc ràpid i la sortida al contraatac. A més, el Conca va perdre la frescor i l’eficàcia del primer temps –tampoc Maciel va rendir al mateix nivell– i va dir adeu a qualsevol possibilitat de guanyar encaixant un parcial de 10-2 (26-14, 41’). L’efectivitat blaugrana va vorejar el cent per cent –amb un Víctor Tomàs (7 gols) que no en fallava ni una–, però no va abaixar el ritme i va continuar fent mal amb les seves sortides al contraatac fins a deixar el rival del tot anul·lat. El Conca, físicament fos, va abaixar els braços. El Barça va continuar corrent fins a assolir la diferència final de 16 gols (34-18), que li dona el 23è títol de copa –rècord històric de la competició– i el sisè aconseguit de manera consecutiva.