El Barça Lassa tornarà a ser a la final a quatre de Colònia (l’1 i el 2 de juny). Després d’un any d’absència, la nova proposta de l’equip blaugrana, amb un joc vertiginós, l’ha conduït, de moment, a la fase final per setena vegada en deu edicions de l’actual format de competició. No hi ha cap club que s’hi hagi classificat tantes vegades. Després del partit d’anada (25-32), el Barça tenia la classificació coll avall, però va plantejar el duel independentment del resultat i va tornar a vèncer un Nantes que, a diferència del primer assalt, va oferir una molt millor imatge i va evidenciar la seva condició de vigent subcampió continental.

La consigna era clara. Els set gols d’avantatge de Nantes ja eren història i el conjunt blaugrana començava el duel amb zero-zero. Com si s’hagués d’aconseguir una d’aquelles remuntades històriques, l’equip de Xavi Pascual va iniciar el partit a tota velocitat. Les aturades de Gonzalo Pérez de Vargas permetien que el Barça marqués el ritme de joc, amb dos jugadors especialment inspirats, Dika Mem i Lasse Andersson, que va oferir els seus millors minuts després de la seva doble operació al genoll. El lateral danès, a més d’assistir els jugadors de segona línia, va fer quatre gols de diversa factura i un de vol que va fer aixecar tots els aficionats dels seus seients. El Barça aconseguia una màxima renda de sis gols (13-7) en un moment de màxima ebullició al Palau. Tot anava sobre rodes, però el Nantes no estava disposat a fer de comparsa. Amb les primeres rotacions es va abaixar el nivell d’efectivitat. El Nantes també va aprofitar dues exclusions blaugrana i el resultat es va estrènyer fins al 16-14 després d’un gol del barceloní David Balaguer. Encara hi va haver temps perquè Nemanja Ilic repliqués de la mateixa manera i tanqués un primer acte apassionant.

Després de la represa, es va mantenir l’intercanvi de cops i el Nantes es va apropar a un únic gol (22-21) després d’un penal de Valero Rivera. El Barça s’havia encallat en atac i Pascual va demanar temps mort per fer alguns retocs tàctics. La reacció va ser immediata perquè el conjunt blaugrana va anotar un parcial de 4-0 que va deixar el triomf encarrilat. Un altre míssil d’Andersson, dos contraatacs de Tomàs i Fàbregas i el gol de Sorhaindo van donar l’empenta definitiva al final de festa al Palau. Gonzalo, que també va anotar un gol, va tornar a aparèixer amb dues parades descomunals a Tournat i a Valero en plena eufòria blaugrana.