Ashleigh Barty es va convertir dilluns en la novena jugadora que encapçala el rànquing WTA en els darrers 26 mesos, una volatilitat brutal que deixa ben clara la falta de lideratge en el tennis femení. La nord-americana Serena Williams va començar la sèrie l’abril de 2017. La van seguir Angelique Kerber, Karolina Pliskova, Garbiñe Muguruza, Simona Halep, Caroline Wozniacki, Naomi Osaka i ara Barty, la vint-i-setena número 1 de la història. La més longeva de la darrera etapa ha estat Simona Halep, amb 48 setmanes situada en el lloc més alt. La que menys temps ha assaborit el primer lloc és Williams, que hi va resistir tres setmanes. Paradoxalment, és la tennista en actiu que acumula més temps de número 1, amb 319 setmanes, resistència que la situa tercera de la història rere l’alemanya Steffi Graf, amb 377, 186 de les quals de manera consecutiva, i la txeca nacionalitzada nord-americana Martina Navratilova, que va assaborir el número 1 durant 332 setmanes. La quarta és la nord-americana Chris Evert: 260 setmanes.

Una primera anàlisi podria concloure que si Serena fos més jove i no hagués patit lesions probablement hauria marcat amb més contundència el terreny. Fa pocs mesos semblava inviable que Osaka cedís el ceptre. El seu joc marcadament ofensiu, la seva gestió en els moments complicats, la seva joventut –21 anys–i els títols consecutius en l’obert dels EUA 2018 i l’obert d’Austràlia li van conferir una aureola de jugadora que marcaria una època. Encara hi és a temps, però de moment la polivalència de Barty –23 anys–, l’única top ten tant d’individual com de dobles, li ha passat la mà per la cara.