El serbi Novak Djokovic va fer, ahir, història a la central de l’All England Club derrotant en un duel majestuós i frenètic el geni Roger Federer per 7-6 (5), 1-6, 7-6 (4) 4-6 i 13-12 (3) en quatre sets i 57 minuts, la final més llarga de la història del torneig superant les 4 hores i 48 minuts que va necessitar Nadal per batre Federer el 2008. Una vegada complert l’acte protocol·lari d’encaixar la mà amb el seu qualificat rival, el vencedor, emocionat, es va agenollar, va arrencar un bri d’herba i se’l va menjar. Tot seguit, es va picar amb ràbia el pit mentre el públic –15.000 persones–, que durant tot el partit havia donat suport descaradament a Federer i fins i tot l’havia escridassat amb ell, l’aplaudia rendit. És el cinquè títol del serbi a Wimbledon en sis finals i la tercera que arrabassa al suís, que lluitava per convertir-se en el jugador de més edat que guanyava un títol de Grand Slam i haurà d’esperar una nova oportunitat. Djokovic, que eleva a un 26-22 favorable el cara a cara, suma el seu setzè títol de Grand Slam –Federer (20) i Nadal (18)–en un partit que també passa a la història perquè va estrenar l’aplicació de la norma de jugar un tie-break quan s’arriba a l’empat a dotze jocs en el cinquè set per evitar els partits eterns. Federer va signar molts punts genials i va fer aixecar sovint el públic enfervorit dels seients, però va malbaratar dues pilotes per tancar el partit. L’altre gran pecat que el va condemnar van ser els errors, sobretot de revés, en els tie-breaks, davant d’un rival que va apujar sempre el grau de fiabilitat en els moments més enrevessats.

Federer va variar el seu full de ruta de manera conscient a mesura que avançava el primer set per intentar que el serbi no s’acomodés. Va fer molt de mal amb el revés tallat i va disposar d’una primera i única pilota de trencament que no va rendibilitzat en el cinquè joc. En el tram final del parcial, es va animar a pujar més a la xarxa. Tot plegat, en un context de màxima igualtat i amb un joc de quirats que es va resoldre en un tie-break. Tres errors en el desempat van ser irreversibles per al suís, tot i haver signat un revés i una dreta paral·leles de gran qualitat amb què va passar el seu rival. Djokovic, que sempre torna una bola més, va segellar el set impertèrrit en la seva primera oportunitat. El suís hi va posar les genialitats i una dreta especialment virulenta i el serbi, l’eficiència, la sobrietat, la capacitat per respirar a fons i esperar amb fe l’oportunitat I també, sobretot, un revés a dues mans que durant tot el partit només va mostrar fissures sobre el segon servei rival per culpa de l’efecte. Sigui com vulgui, la reacció del geni va ser meteòrica. Dos trencaments autoritaris en el primer i el tercer jocs del segon parcial el van catapultar i es va apoderar del segon set per 6-1 en un tres i no res (25’). El partit es va reiniciar.