S’admeten apostes al groc
Ciclisme. La tercera setmana del Tour més obert dels darrers anys comença amb els favorits defugint la pressió, en espera que els tres dies als Alps ordenin la general per sobre els 2.000 m
“Estic molt content del que he fet fins ara. He defensat el mallot groc el millor que he pogut i ho donaré tot fins al final.” És Julian Alaphilippe, ahir a Nimes en la segona jornada de descans del Tour, que lidera malgrat haver mostrat diumenge les primeres mostres de debilitat, en la primera etapa amb ports enllaçats. Xavalla comparat amb el desenllaç del Tour, la trilogia alpina. Dijous 208 quilòmetres amb tres ports per sobre els dos mil, un de primera categoria (Vars a 2.109) i dos d’especial (Izoard, a 2.360 i Galibier a 2.642) però final amb baixada. Divendres 126,5 amb final a Tignes (1a, a 2.089 m) i pas per Iseran, a 2.770 m (HC i bonificació). I el dia abans d’entrar a París, 130 amb final a 2.300 m, a Val Thorens (33 km d’ascensió, HC) i amb un primera i un segona davant. Loulou reconeix que el seu groc penja d’un fil. “Soc realista, queden etapes difícils i l’avantatge no és res si tens un defalliment pujant a Val Thorens”, argumenta. “Per mi no és candidat al Tour”, hi afegeix el director del Deceuninck, que duu 70 setmanes com el millor equip a l’UCI, Patrick Lefevere.
Calma
Ni Alaphilippe ni els cinc homes que té a menys de 2:14 poden fer gaire cosa, avui i demà, més enllà de cometre una errada que els aparti de la lluita. Teunissen, Viviani, Sagan, Groenewegen i Ewan tenen l’oportunitat de lligar el seu segon triomf d’etapa, avui. I, demà, seran els caçadors de recompenses els que centrin els focus. Nibali? La segona de Thomas de Gendt? La tercera de Simon Yates? O Landa, ara que té fins i tot Nairo al seu servei...
El número u del rànquing de l’UCI aquest 2019, un mestre en l’art d’endur-se el botí a casa, ja ha passat un mal dia en aquest Tour. També el dorsal u i vencedor l’any passat, al Tormalet i sense l’equip que tan bé protegia Froome, al costat. “S’ha de ser fort al llarg de tres setmanes”, diu Geraint Thomas (Ineos), que apunta la necessitat de mantenir la cooperació al seu equip per guanyar el setè Tour en vuit anys. Egan Bernal, a menys de mig minut del que reconeix com a líder de l’equip, mostra la diferència entre els Alps i els Pirineus. I reconeix que al darrer port té llibertat, com es va veure diumenge quan el colombià de 22 anys aguantava Pinot i, Thomas, no s’hi va voler aproximar per no dur-li rivals (Kruijskwijk). “És una mica més fàcil quan l’equip t’ajuda.”
No se li recorda flaquesa encara, a Thibaut Pinot, que al Pirineu anava sense cadena i que si té el groc a 1:50 és pels talls provocats amb l’ajuda del vent ahir feia una setmana. “Cada dia passen coses. I m’ha passat tants cops que no vull somiar. És una fortalesa estar tranquil”, diu l’home més en forma, acabada la segona setmana. En la tercera, un dels homes que acostumen a brillar els darrers anys és Steven Kruijswijk. Té un bon equip al voltant però assegura que, encara, no somia el groc. “El meu punt fort és que no tinc dies dolents” diu.
Notícies
Dimarts,23 abril 2024