Waterpolo

Trilogia americana

La selecció espanyola torna a topar amb el poderós combinat dels Estats Units, que segella el seu tercer mundial consecutiu

El parcial del tercer quart (4-0), la defensa i les aturades de Johnson són les claus de la final

Estats units 11 Espanya 6

ESTATS UNITS:Johnson; Fattal (1), Steffens (2), Neushul (3), A. Fisher (1), M. Fisher (1), Williams –equip inicial–; Museselman, Seidemann (1), Hauschild (1), Haralabidis (1), Gilchrist i Longan (p.s.).ESPANYA:Ester; A. Espar, Ortiz (2), Tarragó (3), C. Espar, Peña, Leitón –equip inicial–; Bach, González, Forca (1), Crespí, Maica i Sánchez (p.s.).PARCIALS:3-1, 2-2, 4-0 i 2-3.ÀRBITRES:Zwart i Peris.

Plovia a bots i barrals sobre la piscina del centre universitari de Nambú, però no va ser cap obstacle perquè la poderosa selecció dels Estats Units imposés un altre cop la seva tirania sobre el combinat espanyol en la final de Gwangju (11-6) i conquerís el seu sisè títol mundial, tercer de consecutiu. Cap selecció havia enllaçat tres corones seguides. Com en la final olímpica de Londres (8-5) i en el mundial de fa dos anys a Budapest (13-6), l’equip de les barres i estrelles es va creuar en el camí del conjunt espanyol, aquest cop amb dotze catalanes, cap al màxim guardó. Des de la defensa i amb una gegantina Ashleigh Johnson sota els pals, l’equip d’Adam Krikorian va saber jugar millor les seves cartes. El conjunt de Miki Oca es va mantenir més o menys viu fins al descans (5-3), però un demolidor parcial de 4-0, amb les nord-americanes letals en el contraatac en el tercer quart, va ser determinant en el desenllaç de la final.

L’equip dels Estats Units va colpejar primer. La capitana i exjugadora del Sabadell Maggie Steffens va deixar la seva targeta de presentació i va ser l’encarregada d’obrir el foc. La rubinenca Bea Ortiz, amb el seu segon llançament, va equilibrar el resultat, però les nord-americanes, amb les dues boies catalanes totalment anul·lades, començaven a marcar diferències des de la defensa i a la porteria, amb Johnson com a protagonista. El parcial del primer quart va ser de 3-1 després d’un palmeig de Paige Hauschild des de la boia i un gol de Stephanie Haralabidis en superioritat. En el segon acte, el conjunt de Miki Oca va fer un pas endavant en defensa. La mataronina Roser Tarragó va deixar anar el braç i en dues ocasions va ser capaç de trobar el punt feble a Johnson. L’empat (3-3) i l’alegria van durar ben poc al conjunt espanyol perquè Makenzie Fisher i Melissa Seideman, en accions de superioritat, van tornar a obrir un forat de dos gols abans del descans (5-3). Les esperances d’obtenir el títol es van esvair definitivament en el tercer quart, amb un contundent parcial de 4-0 (9-3). Les subcampiones del món continuaven negades en les accions de superioritat –acabarien aquest quart amb 1 de 8–, ben al contrari que el rival, molt més efectiu en aquest aspecte (4 de 6) i que va castigar cada errada de la selecció espanyola amb gols de transició. Aria Fisher –des de la boia–, Rachel Fattal i Kiley Neushul, en dues ocasions, van sentenciar en ple col·lapse del combinat espanyol. En el darrer quart i amb tot decidit, Tarragó va trencar la sequera amb un gol de penal forçat per Leitón. Els Estats Units - van respondre a l’intercanvi de cops i Steffens i Neushul demostraven la seva categoria. L’equip d’Oca es va apuntar l’últim parcial (2-3) i els gols de Judith Forca i Bea Ortiz van maquillar els percentatges en les superioritats (3 de 9). El balanç dels Estats Units va ser de 5 de 6. Johnson, que va ser escollida com a jugadora més valuosa de la final, també va marcar diferències amb 14 de 19 aturades i un 74% d’efectivitat.

Roser Tarragó, ‘MVP’

Com a cada gran campionat, va ser l’hora de fer balanç i en el quadre d’honor de la competició es va escollir a la mataronina Roser Tarragó com a jugadora més valuosa del mundial. També va ser distingida Laura Ester com a millor portera. Les cares llargues del primer moment després de la final es van transformar en somriures dalt del podi amb la segona medalla de plata després d’un gran campionat. De fet, l’equip estatal ja es conjurava per prendre la supremacia als Estats Units en els Jocs Olímpics de Tòquio, on ja tenen la plaça guanyada. La medalla de bronze va ser per a Austràlia (10-9), que va superar Hongria en la pugna pel tercer lloc.

Els campions
1986 Austràlia
1991 Holanda
1994 Hongria
1998 Itàlia
2001 Itàlia
2003 Estats Units
2005 Hongria
2007 Estats Units
2009 Estats Units
2011 Grècia
2013 Espanya
2015 Estats Units
2017 Estats Units
2019 Estats Units
Els Estats Units són un rival dur, però en algun moment els guanyarem. És una plata molt suada
Paula Leitón
boia de l’equip espanyol
Hem estat allà en els dos primers quarts, però després ens han castigat en els contraatacs
Anni Espar
JUGADORA DE L’EQUIP ESPANYOL

Martín: “Hi deixarem la vida”

Després d’haver eliminat les dues potencials balcàniques –Sèrbia en els quarts de final (12-9) i Croàcia en les semifinals (6-5)–, l’equip espanyol arriba embalat a la final contra Itàlia (11.30 h per TdP). Després de la plata europea a Barcelona, el conjunt de David Martín ha continuat el procés de creixement a Gwangju i torna a aspirar a un or mundial una dècada després de Roma. Aleshores, David Martín era dins l’aigua i té una espina clavada que vol treure’s des de la banqueta. “En certa manera tinc part de responsabilitat d’aquella derrota. Em vaig dir que no tornaria a ser covard i he intentat transmetre als meus jugadors que siguin valents, que gaudeixin, i estem segurs que anirem per l’or amb la nostra essència. Hi deixarem la vida, en la final d’aquest mundial”, assegura el tècnic barceloní.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)