El mestre grec serà un clàssic

Fugacitat, un miratge

Un minut va trigar Tsittsipas a adjudicar-se el primer servei en blanc (1-0) i amb dos aces. Thiem va replicar també en blanc en dos minuts (1-1). La rapidesa, però, va ser un miratge en un primer acte etern de 66 minuts que es va resoldre en el tie-break. Tsitispas, que va flirtejar abans amb el break, va tenir tres pilotes per trencar que no va consumar: una en el quart joc i dues en el vuitè. Thiem en va disposar de dues més en el setè joc. Res de res. La impressió, tot i el marc d’igualtat, era que el grec, amb més armes, podia fer més mal, tant per la seva solidesa des del fons amb una dreta mortífera com quan intimidava pujant a la xarxa –12/13 en el primer set–, però, al cap i al fi, Thiem, apel·lant a la seva major experiència i malgrat haver començat una mica més nerviós potser tenallat per la responsabilitat de ser més gran –26 anys per 21– i per dur un 4-2 en el cara a cara, va saber jugar millor les cartes en el desempat.

Cop de teatre

El segon parcial, en canvi, va ser un monòleg meteòric de l’hel·lè, que va esbandir l’esgotat austríac en 26 minuts de manera escandalosa amb dos breaks en el primer i el tercer jocs. Veient el panorama, Thiem es va deixar fer i només va lluitar per començar servint el tercer.

El primer joc de l’acte definitiu va durar set minuts. Thiem va sobreviure a dues pilotes de trencament en contra, però, en el tercer joc, va claudicar davant de l’empenta del rival, que seguia colpejant amb precisió molt sencer físicament i que va posar el partit potes amunt amb un break de presumptes efectes demolidors. Tsitsipas, a més, va confirmar l’avantatge en blanc (3-1). Vet aquí, però, que el de Viena, traient forces de flaquesa i aprofitant regals del seu oponent –neguitós per la por a guanyar–, va ressorgir segellant el seu únic trencament –1/4 per 3/10–i va redimensionar l’escenari (3-3). Envalentit, va recuperar potència i va tancar el puny. Enmig d’una gran tensió, l’enfrontament es va decidir en un nou tie-break en què Tsitsipas es va avançar per 4-1. Thiem va recuperar (4-4), però no va tenir continuïtat. Un segon servei amb molt d’efecte va sentenciar en la primera pilota de partit.

La tendència

La final d’ahir reconfirma la tendència de diversificació de la competició els últims anys, contràriament al domini dictatorial que exerceixen Nadal, Djokovic i Federer en els Grand Slams. El campió del 2017 va ser el búlgar Grigor Dimitrov, que, tot seguit, no va fer massa res de bo, tot i que enguany ha recuperat posicions (20è). L’any passat, es va imposar Alexander Zverev, que s’ennuega en els Grand Slams però que ja ha donat també mostres de la seva classe en els Masters 1000. El campió del 2016 va ser l’escocès Andy Murray, que va batre el serbi Novak Djokovic i, d’una tacada, es va assegurar el número 1 a final d’aquell curs quan encara no tenia problemes físics. El darrer títol del big three va ser el que va conquerir, el 2015, Novak Djokovic, que va encadenar una sèrie brutal de quatre corones seguides des del 2012.