De sensacions i de joc, arribem en bon moment. La baixa de Boyis és sensible: estava jugant bé i és un jugador específic. Ens obliga a reconvertir el Sergio (Lozano) perquè ens ajudi amb pivots grans. Amb el pivot del Minsk, per exemple, que és molt potent. A més, Marcenio arriba just. Començar bé i agafar sensacions ràpid és imprescindible. Sinó, se’ns pot complicar tot.

Durant el partit no. Però, durant la setmana dones uns inputs que no són correctes. Hem entrenat amb la pilota de la Champions, que és molt diferent de la de la lliga. I, és clar... els dius que ho fas perquè agafin tacte però que primer és el partit de Santa Coloma i que només pensin en això. Però, és evident que vas més enllà. I, sincerament, no sabem una manera millor de fer-ho. La federació no ens ajuda: el partit contra l’Industrias no s’hauria d’haver jugat per beneficiar-nos a nosaltres i a El Pozo, que tampoc ho hauria d’haver fet. Els nostres rivals no han jugat: ni el Kherson ni el Minsk. I l’Sparta ha jugat una costellada. No deixaràs de preparar el partit de lliga perquè t’hi jugues molt. Però, els jugadors no s’empassen els inputs.

Molt. La pilota és millor que la de la lliga, que és un conill. I la pista és de parquet i està en bones condicions.

I no refusem el cartell. Però ens perjudica en un sentit. Els tres equips juguen els partits de les seves vides. Desitjaven que els toqués el Barça. Prefereixen jugar contra el Barça que contra qualsevol altre favorit. Volen Barça perquè els seus patrocinadors venen més, perquè volen demostrar que les seves lligues estan creixent, no volen ningú més que el Barça. Sempre ens toca remar contra el mateix. Ells tenen una il·lusió brutal per jugar contra nosaltres i res a perdre, nosaltres tenim menys il·lusió i més pressió, i responsabilitat.

És clar. No el volia veure ni de conya. Però és l’avantatge de quedar primers a la fase inicial. És un premi que ens hem guanyat a pols i ells no.

Neguit no és la paraula però és una competició que genera nerviosisme i ansietat perquè el format no beneficia a ningú que sigui clar aspirant. Has de fer un parell de caps de setmana perfectes per guanyar. El format ha de canviar. La pressió és molt gran i l’exigència és enorme. Tots ho demanem. Una lligueta, un quadre, que totes les aficions puguin veure futbol sala de Champions a casa. I llavors, si vols fer final four, la fas. És més lògic i just. Això és el que hauria de fer la UEFA. El futbol sala europeu està creixent i crec que aviat es farà. Crec.