Han d’acabar trinxats
Els milers de quilòmetres en viatges pels cinc continents i l’exigència i intensitat d’un circuit de gairebé onze mesos que obliga a validar el rànquing any rere any fan del tennis un esport molt procliu a les lesions tot i no haver-hi contacte
El rus Daniil Medvedev fa pocs dies apareixia en una imatge difosa per les seves xarxes socials tombat prenent el sol a les Maldives, un paradís de preus estratosfèrics. Unes vacances merescudes per a un jugador revelació que en deu mesos i mig d’alta intensitat va jugar 80 partits –59-21– en 24 tornejos i va recórrer milers i milers de quilòmetres de quatre continents. Certament, el cinquè de l’ATP va arribar fos al tram final i el seu rendiment en el Masters 1000 de París –sorprenentment eliminat per Jérémy Chardy– i en la copa Masters –fora de les semifinals–, les dues últimes cites ATP del curs, va ser sensiblement inferior al que havia constatat la resta de l’any. No va jugar la Davis. Medvedev va dur al límit Rafa Nadal en la final de l’obert dels Estats Units, va alçar quatre títols i va jugar també la final de l’obert de Barcelona Banc Sabadell contra Dominic Thiem. Amb només 23 anys, fins ara les lesions l’han respectat. I que duri. No ho tindrà fàcil si vol mantenir aquest ritme vertiginós.
Malgrat no ser un esport de contacte, l’exigència persistent del tennis, quant a viatges i partits cada cop més intensos en tres superfícies diferents, fa estralls en el cos de bona part dels jugadors.
El ballarí Federer
L’any 2016, Federer es va fer mal de veritat al genoll quan va fer un mal gest banyant la seva filla. Les va passar magres, però el seu triomf en la final èpica d’Austràlia contra Nadal (2017), que també sortia d’una lesió –es van preparar plegats a l’acadèmia de Manacor–, el va catapultar. El suís diu que ja té el calendari elaborat del 2020 i que si la salut el respecta i la família li dona suport no veu per què no ha de jugar també el 2021. Tot i l’entrebanc físic domèstic descrit, Federer, sigui per la seva elegància de ballarí en els moviments o també perquè cada cop escurça més els punts perquè es fa gran, perquè li convé i perquè la seva tècnica li ho permet sense fer cap desgavell, no es pot queixar amb les lesions. Una mononucleosi el 2008 i un problema a l’esquena el 2014, que li va impedir jugar la final de la copa Masters, són els altres entrebancs de la seva vida laboral
El nombre d’incidents físics de Nadal els anys de carrera, en canvi, és interminable. I encara bo que segueix en el primeríssim nivell, perquè tanca el curs amb dos títols de Grand Slam a la butxaca i número 1 a final d’any per cinquena vegada, igualant els registres de Federer i Djokovic. Pete Sampras és el líder, amb sis anys.
Pitjor ho ha tingut Andy Murray, que ja va anunciar la retirada fastiguejat per una lesió al maluc però que, a còpia de lluita, orgull i fisioterapeutes, encara va fent i fins i tot va guanyar un títol a Anvers. En la Davis, però, va jugar el primer dia i va haver de descansar la resta. La preparació i la dosificació són la base per allargar una mica més la seva carrera. És evident, però, que l’escocès ja no està al mateix nivell que Nadal, Federer i Djokovic, jugadors dominants que, passi el que passi i malgrat dosificar-se, continuen la seva tirania. Els dos primers sovint parlen de la salut en les seves aparicions perquè estan escarmentats. Malgrat tot, la rigidesa del rànquing ATP els obliga a jugar més tornejos dels que serien aconsellables. En el tennis, es defensen punts cada any. Per això, hi ha enlairaments vertiginosos i també caigudes en picat per lesions o mals resultats. Força més basat en la regularitat i menys abrupte és el sistema del golf, que computa els resultats amb dos anys de referència.
Tant Nadal com Murrray van reivindicar la duresa del sistema anual, però sembla que el missatge no va fer forat i el debat no s’ha reiniciat.
Ramos, líder en tornejos jugats
Albert Ramos, l’únic català en el top 100, ha jugat 81 partits, un més que Medevedev, però de 34 tornejos –10 més que el rus–, alguns de la categoria challenger per anar a buscar punts amb més facilitat. Ramos ha fet la volta al món i ha jugat als cinc continents, fet de què no pot presumir Medvedev, que s’ha quedat en quatre. A l’Àfrica, el català ha jugat a Casablanca, on és un habitual. Els dos primers mesos de curs, que arrenca amb la gira australiana i enllaça al febrer amb la terra batuda sud-americana, ha fet la volta al món. Els viatges generen desgast físic i també psicològic, sobretot quan s’encadenen derrotes prematures amb tota una setmana buida per davant. Per això, molts jugadors que no en són especialistes s’inscriuen també en els dobles per ingressar diners i no perdre ritme. Es pot perdre un dilluns i no tornar a jugar fins al dilluns següent.
Publicat a
Notícies
Divendres,19 abril 2024