Handbol

AITOR ARIÑO

EXTREM ESQUERRE DEL BARÇA

“Estic en el millor moment de la meva carrera”

“Estic gaudint de moltíssims minuts, els estic aprofitant, m’estan sortint bé les coses i la confiança que tinc ara segurament no l’havia tingut abans”

“Havíem tingut una temporada complicada i crec que l’equip ha fet una neteja molt important per assolir aquest repte. La motivació i l’entrenament que es veuen cada dia són màxims”

La manera de jugar al Barça ens diverteix i ens motiva cada dia més. El camí és llarg, però estem molt il·lusionats
Si no hagués passat per la Blume no hauria arribat al primer equip. Va ser una oportunitat i una experiència única
La continuïtat en la selecció és molt important per a mi. Espero rendir igual o millor que en l’europeu anterior

Sorgit del planter blaugrana, Aitor Ariño (Penarth, País de Gal·les,1992) ha completat el millor inici de curs des que va fer el salt definitiu al primer equip del Barça la temporada 2013/14. La recuperació de la lesió del danès Casper Mortensen s’ha allargat més del compte i l’extrem català s’ha convertit amb tot mereixement en la primera opció de Xavi Pascual en la banda esquerra del conjunt barceloní. El camí és llarg, però l’equip ha fet propòsit d’esmena després de la desgraciada segona part de la semifinal a Colònia i vol tornar a pugnar per l’anhelada desena copa d’Europa. De moment, Ariño ha tornat a ser una de les apostes del tècnic sarrianenc Jordi Ribera per revalidar el títol europeu de seleccions i avui es torna a concentrar a Torrelavega per preparar el debut del combinat espanyol contra Letònia, el 9 de gener a Trondheim (Noruega).

Té la sensació d’estar passant el millor moment de la seva carrera esportiva?
Sí, crec que aquest inici de temporada ens està sortint tot molt bé. Estic gaudint de moltíssims minuts, els estic aprofitant, m’estan sortint bé les coses i la confiança que tinc ara segurament no l’havia tingut abans.
Considera que és un dels beneficiats del canvi de joc que va experimentar el Barça el curs passat, amb jugadors que defensen i ataquen, i amb transicions a tota velocitat?
És clar que als extrems el joc ràpid ens beneficia moltíssim. Sortir d’aquestes transicions ràpides, de defensa en atac, tant per les aturades del porter com per les sortides de pilota ràpida per part dels centrals, a nosaltres ens va molt bé i ens dona aquest plus de tenir més protagonisme del joc, i no d’estar-nos només a la cantonada. La sortida al contraatac és molt important per a l’equip.
Encara discuteix amb el seu pare –Sergio Ariño va jugar al Barça entre el 1986 i el 1988– sobre quin handbol és més espectacular, si el d’ara o el de la seva època, als vuitanta?
Em sembla que ja va assumint que l’handbol d’ara és més vistós. Abans era un handbol totalment diferent i penso que tant a ell com a mi ens agrada més aquest estil d’handbol.
Amb la lesió de Casper Mortensen en l’últim mundial, segur que va haver de fer un pas endavant i assumir un protagonisme més gran en l’equip.
Sí, és el meu company de posició i quan es va lesionar vaig haver d’assumir jo la responsabilitat de la posició, i, fins ara, han sortit les coses i espero que continuï igual.
La recuperació de la lesió s’ha allargat més del compte. El veu preparat per tornar a jugar aviat?
Estic segur que seguirà preparant-se bé tant físicament com mentalment per poder tornar al cent per cent i sempre que pugui ajudar l’equip serà benvingut.
Sempre havia estat a l’ombra de grans extrems com Sigurdsson, Valero Rivera o el mateix Mortensen. En aquest sentit, se sent per primer cop titular indiscutible en el Barça?
Sí, ara mateix dins la posició estic com a número u. És la confiança que m’han donat i el rol que tinc ara mateix. M’estan sortint bé les coses. Estic amb aquesta confiança i amb aquesta motivació extra per poder assumir aquest rol i la veritat és que estic encantat que sigui així.
L’inici de la seva carrera va ser meteòric. Va cremar etapes i va fer el salt al primer equip molt aviat. Creu que això, en certa manera, va provocar que la seva evolució s’estanqués durant un temps?
El fet d’arribar al primer equip tan de pressa o aconseguir títols de tant renom molt ràpidament va comportar que potser amb vint anys ja ho hagués guanyat pràcticament tot. Això, i el fet de no tenir l’oportunitat de gaudir de tants minuts de joc com qualsevol jove necessita. En competicions estatals sí que he tingut regularitat, però faltava aquest pas endavant en la Champions. Crec que la temporada passada, com fa dos anys i com ara, ja vaig tenir un rol amb més importància, i anar a la selecció espanyola i tenir una continuïtat fa que ara mateix estigui en el meu millor moment.
Juntament amb el porter Gonzalo Pérez de Vargas, és dels primers valors sorgits del programa de formació del Barça a la residència Blume. Què va suposar passar per aquest centre?
Per nosaltres va ser molt important i pels joves d’ara també ho ha de ser. És una experiència única perquè canvies tota la teva vida per centrar-te en l’esport. És el primer pas que fas per arribar a ser professional. Ho vam canviar tot tant en els estudis com en la preparació del jugador i crec que sense la Blume no hauria arribat ni al primer equip ni a ser al jugador que soc ara mateix. I, per tant, estic molt agraït a la gent que va confiar en mi en el seu moment per donar-me aquesta oportunitat de ser-hi i perquè m’ha ajudat molt tant en la vida esportiva com en l’acadèmica per poder tirar-la endavant.
Mentre creixia a la Blume quins eren els seus referents?
En aquell moment teníem en Juanín García al club, i també la selecció espanyola, i és clar, era un dels grans extrems esquerres al món. En la meva etapa de cadet també em va fer d’entrenador i després vaig poder compartir posició en el primer equip amb ell. Aleshores era un dels meus referents.
Veu joves amb possibilitats de fer el salt al primer equip en les pròximes temporades?
El nivell del planter és molt alt i sempre s’intenta tenir un segon equip molt fort, però crec que ara mateix el primer equip s’ha reforçat amb jugadors molt joves i que ja estan a un nivell molt alt. No crec que hi hagi cap posició que ara mateix algú de la base pugui omplir. De totes maneres, és clar que tant l’Àlex Pascual, que ja té un rol molt important, com el Mamadou Diocou estan ajudant molt l’equip i estan demostrant que hi poden tenir un lloc. De fet, jo ja considero que estan dins la dinàmica del primer equip.
Acaben de tancar la primera part de la temporada amb quatre títols, i líders tant en la lliga de campions com en l’Asobal. Millor impossible.
Estem molt contents. Havíem tingut una temporada complicada i crec que l’equip ha fet una neteja molt important per assolir aquest repte, i la motivació i l’entrenament que es veuen cada dia són màxims i crec que les coses estan sortint molt bé en aquest inici de temporada. És el que volíem tots, sobretot la manera de jugar i com ho estem fent ens motiva cada dia més, ens diverteix més, hem de seguir en aquesta línia. El camí és molt llarg, però la gent està molt il·lusionada
Amb la incorporació de Luka Cindric, veu l’equip amb més recursos per assaltar l’anhelada desena lliga de campions a Colònia?
És un dels millors jugadors del món. En la seva posició està entre els tres millors segur. La seva manera d’entrenar-se i de jugar és espectacular. És un jugador molt incisiu, que va de cara, té molt bon un contra un, dona molt joc als companys i ens pot ajudar moltíssim a aconseguir allò que volem.
L’europeu de Suècia, Àustria i Noruega és el segon gran campionat en què Jordi Ribera aposta per vostè sense necessitat que hi hagi la lesió d’un altre jugador.
Aquesta continuïtat a la selecció és molt important per a mi. Arribo en un moment boníssim per afrontar aquesta competició i espero rendir igual o millor que en l’europeu anterior. Esperem aconseguir un bon resultat i tant de bo ens puguem guanyar una plaça per als Jocs Olímpics.
Com es presenta l’europeu?
El títol dona plaça directa per als Jocs de Tòquio, i en aquest sentit sabem que hi haurà quatre o cinc seleccions que donaran al màxim per aconseguir-la. Ens ho jugarem tot a la segona fase, seran partits molt durs i hem d’estar molt ben preparats per arribar a les fases finals al millor possible.
Quins són els favorits?
Dinamarca, com a campiona del món, ja té plaça per als Jocs i potser baixa una mica el nivell, però França, Noruega, Suècia, Croàcia, Eslovènia... seran probablement els rivals més forts.
Aconseguir el títol també suposaria un alleugeriment del calendari.
Sí, perquè ens trauríem un gran pes de sobre i ens estalviaríem el preolímpic, que seria a mitjan abril, just abans dels quarts de final de la lliga de campions.
Té contracte fins al 2021. Es veu moltes temporades més al Barça?
Tant de bo. La meva intenció sempre ha estat formar part del club. Em sento d’aquí, soc de la casa, és el club de tota la meva vida i la meva intenció sempre serà continuar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)