Handbol

XAVI PASCUAL

ENTRENADOR DEL BARÇA D’HANDBOL

“L’única manera que tenim d’ajudar és quedar-nos a casa”

Xavi Pascual ha atès els mitjans del club dues setmanes després del darrer entrenament grupal del Barça d’handbol. Tot i estar tothom confinat a casa seva l’activitat no s’atura ni un dia, i el tècnic blaugrana ha explicat com s’està treballant des de la distància tots aquells aspectes que no cal oblidar durant l’aturada de les competicions.

Com està vivint la situació actual?
És una situació molt complicada. Estem veient tot el que està passant, un atac directe a tota la societat. És difícil d’entendre i de portar, perquè no l’hem viscut mai i ho visc amb preocupació.
Personalment com porta el confinament a casa?
No tenim més remei que quedar-nos a casa. És l’única manera que tenim d’ajudar ara mateix. Hi ha moltíssima gent que s’està jugant la vida per tothom, com els sanitaris o la gent que treballa en serveis com ara els supermercats, que ens permeten que puguem tenir aliments a l’abast. Per respecte a tots ells i a la societat el que hem de fer és quedar-nos a casa, intentar seguir la nostra vida i deixar que els que en saben intentin solucionar el problema.
Què fa aquests dies en el seu temps lliure?
Tenim bastant temps i hem d’intentar aprofitar-lo. Hem d’enfocar-ho positivament i fer coses que habitualment no podem, perquè sempre ens queixem que no tenim temps, i ara d’això anem sobrats. Hem de seguir estudiant, formant-nos, passar temps amb la família i ajudar els qui tens al teu voltant en el que puguis. Intento estar alerta de tot, de la gent de l’equip, dels familiars i dels amics, veient com es troben i què estan fent.
Després de dues setmanes de l’últim entrenament de l’equip, quin ‘feedback’ està rebent dels jugadors?
Hi ha diferents vessants. La primera és la personal i humana, la preocupació que mostra tothom, no només amb els respectius familiars sinó per la situació global. D’altra banda estem treballant, els jugadors estan fent el treball que poden fer a casa dirigit pel Roger (el preparador físic). També seguim mantenint l’equip tan unit com sigui possible tot i la distància mitjançant reunions per videoconferències, entrenaments conjunts amb les plataformes digitals que tenim avui en dia i que ens permeten que la distància social sigui menor. El feedback és d’avorriment, que ens agradaria fer una altra cosa, però que ara mateix ens toca acceptar la situació i que la manera d’ajudar és quedar-nos a casa.
En quina línia s’està treballant tot i les limitacions?
S’està fent treball condicional individual per mantenir l’estat de forma dins d’uns mínims. A nivell cardiovascular ens en sortim, però tenim un problema a nivell muscular perquè no tenim els recursos que tenim a les instal·lacions del Club. També intentem mantenir els temes col·lectius, amb visionats de vídeo amb l’equip, amb deures que tenen els jugadors, no només físics, i que els mantinguin connectats al que estem fent, de les errades que hem comès fins ara en alguns aspectes del joc per seguir endollats. No sabem si les competicions s’hauran acabat o no i, per tant, la nostra obligació és estar tan connectats com sigui possible.
Cal estar preparats per al dia que tornin les competicions...
Exacte. Ens passa una mica com en una pretemporada, però en aquest cas sabent que la temporada no ha acabat. Hi ha un sotrac al mig i ens n’hem de sortir com sigui. En cas que es reprengui la competició, quan les autoritats així ho decideixin, hem d’intentar que ens costi el menys possible tornar al punt de competir amb màximes condicions. No podem oblidar tot el que hem fet perquè fa molt temps que estem treballant. Tot allò que hem fet en les fases del joc, quin és el model de joc que utilitzem i els detalls. Quan et passa això el concepte general del joc el tens assumit perquè està interioritzat, però els detalls individuals es van perdent. Tot allò que no entrenes es desentrena, i és important recordar aquests detalls. Moltes vegades enviant alguns vídeos als jugadors pots mantenir aquest estat d’alerta perquè som professionals i hem d’estar preparats.
Quin missatge donaria personalment en una situació així?
Quan passen coses així ens adonem de la importància que té molta gent que està al capdavant donant la seva vida, pràcticament. El missatge és d’agraïment, però no només per ara. Jo he passat per situacions personals importants i el meu respecte cap al món sanitari és increïble. Els metges, les infermeres, el personal de neteja, els zeladors. Avui en dia ens adonem que quan es queixaven de les situacions en què estaven, tenien raó.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)