Waterpolo

DANI LÓPEZ PINEDO

JUGADOR DE L’ATLÈTIC BARCELONETA I DE LA SELECCIÓ ESPANYOLA

“Els esportistes hem d’estar confinats, com tothom”

“Ara hi ha coses més importants que els nostres entrenaments a la piscina; a més, no tenim cap competició”

“Soc partidari de jugar a l’estiu, els clubs han fet grans apostes i no podem llençar els diners”

Quedant-me a casa he redescobert aficions i sobretot gaudeixo més que mai de la meva filla

Dani López Pinedo (1980, Barcelona), considerat el millor porter del món de waterpolo, passa el confinament al seu domicili de Sabadell amb la seva dona i la seva filla. L’ajornament de Tòquio ha canviat els seus plans de futur ja que tenia previst retirar-se de la selecció aquest estiu al Japó. Defensa que la lliga i la Champions s’haurien de reprendre encara que fos en ple estiu.

Com a esportista professional, com porta aquesta situació?
El que ens toca és quedar-nos a casa i fer la preparació que ens ha marcat el preparador físic i també els entrenadors de l’equip. Cada dia tenim unes rutines i lògicament mantenim el to físic, però evidentment ens falta l’aigua.
Els nedadors s’han queixat de no poder-se entrenar en una piscina. Per a vostès també és un gran problema?
No tenir-la ens afecta més directament que en altres esports, però crec que ara hi ha coses molt més importants. No ho considero una prioritat absoluta. A més, no tenim competicions ni sabem quan en tindrem. Al cap i a la fi, el que hem de fer és quedar-nos a casa, com tothom. Ja pensarem en els entrenaments habituals quan ens deixin sortir i vegem el calendari que tenim al davant.
Personalment i familiarment és un confinament complicat?
Ho portem bé. La meva dona és secretària d’una escola i treballa sense sortir de casa. La nena és petita (sis anys) però també té deures de l’escola. El que m’agrada d’aquest confinament, o la part positiva que hi he sabut trobar, és que nosaltres aquesta temporada no paràvem de viatjar i encara ens en quedaven uns quants i almenys ara puc passar molt més temps amb la família.
La decisió de portar els Jocs al 2021 és correcta?
Al principi no creia que s’arribés a això, però tal com ha anat l’evolució de la pandèmia el més normal i també el més encertat ha estat passar-los a l’any vinent. És la decisió que s’havia de prendre, sobretot veient què està passant a tot el món, no només aquí. Jo, en tot cas, estava tranquil perquè era una decisió que estava fora de les meves mans.
El fet que els Jocs es facin el 2021 també ajorna la seva retirada?
De la selecció espanyola sí. Havia pensat que amb el final d’aquest cicle olímpic havia arribat el moment de deixar-ho. Amb el club ja tenia un acord per continuar dos anys més i com que seguiré jugant no serà cap problema disputar els Jocs l’any vinent.
Molts clubs, com el seu, han fet un ERTO. Estan molt preocupats?
Cobrar menys sempre és una putada i a nosaltres ens afecta molt més que als futbolistes, però la majoria d’empreses estan fent el mateix i ho hem d’acceptar, com tota la societat. Hem de veure, quan passi tot això, com queden els clubs, a veure si poden resistir-ho. Això serà important.
Els ajuts i les beques olímpiques es mantindran?
No en tenim ni idea, de com quedarà tot plegat. Ara mateix, tal com està tot, ningú té cap certesa de res. Prefereixo que no em diguin res que no pas que em diguin alguna cosa que no sigui veritat.
Confia que es reprenguin la lliga i la Champions?
És aviat per dir-ho. Quan es va ajornar tenia força clar que sí, però a mesura que passen les setmanes començo a tenir més dubtes. Si fos per mi jugaria al juliol sense problemes. Les competicions és millor acabar-les. Aquesta és una temporada en què molts clubs van apostar fort. Seria com llençar els diners.
Seria una llàstima que la Champions es cancel·lés. L’equip estava molt bé...
Anàvem primers de grup i ja estàvem classificats per a la final a vuit. És un any en què realment vèiem que teníem possibilitats de lluitar pel títol. Si al final no es reprèn, serà una decepció però confio que es pugui jugar perquè hi ha dates. Amb tot, no cal precipitar-se. Podem esperar perfectament. No cal decidir-ho ara.
Pateix per algun dels seus companys d’equip?
El que ens podria haver preocupat més era en Milan (Aleksic). Per sort va agafar just l’últim vol cap a Sèrbia. També està confinat però com a mínim està amb la seva família.
Aprofita que és a casa per fer coses diferents?
Sí. Al principi comentava amb la meva dona què coi farem aquí tancats durant dues setmanes, però he anat recuperant alguna antiga afició i sobretot el que faig és gaudir de la meva filla. Durant l’any és més difícil. Estic tranquil, a més, perquè tothom del meu cercle familiar està bé, tot i que veig que la malaltia va avançant.
S’hauria de permetre a la gent sortir a fer esport durant el confinament?
Seria un error. Ara ho estem fent bé i sembla que les dades ho demostren. Si ens precipitem i comencem a sortir de casa, ja sabem què passarà. Si en un confinament total ja hi ha gent que s’ho salta, imagina’t si dones més possibilitats per sortir.
Ja pensa en què farà quan pengi el casquet?
Estaré lligat segur al món del waterpolo i l’esport i ja n’hem parlat amb el club. D’entrenador, però, no m’hi veig. De moment.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)