Tennis

Una motivació exemplar

Tennis. Tommy Robredo (214è) s’autoimposa el repte de tornar al top 100 amb 38 anys i assegura que no li “passa pel cap” la idea de retirar-se

La passió pel tennis explica la perseverança d’un jugador de 38 anys acabats de fer que no llança la tovallola i que es proposa tornar a situar-se entre els 100 millors del món després d’haver conviscut molts anys amb l’elit. Professional des del 1998 i amb un primer triomf en el circuit acreditat quan només tenia 16 anys tot just a Barcelona, l’olotí Tommy Robredo es va instal·lar per primer cop entre els cent millors el 2001 quan va guanyar amb 19 anys el torneig de Sopot, el primer dels seus dotze títols –tots sobre terra entre el 2001 i el 2013– en 23 finals ATP, la darrera el 2015. Ara es prepara per tornar-hi quan es pugui jugar. “Hem de ser honestos. No tinc nivell per tornar al top 20, però encara tinc entre els meus objectius tornar al top 100. No serà fàcil, però si em mantinc sa i torno a mostrar un bon nivell, ho podria aconseguir. Estava jugant molt bé i no em passa pel cap retirar-me. Molta gent m’ho pregunta, però si soc sincer encara no he meditat quan serà”, declara l’exnúmero 5 del món (2006) en la publicació Behind the Racquet.

Entre els seus títols destaca el Masters 1.000 d’Hamburg (2006) i el Comte de Godó (2006). El 2 de maig va fer catorze anys que se’l va fer seu. Amb només 22 anys fets el dia abans –durant les semifinals que va guanyar contra el belga Kristof Vliegen per 6-3 i 6-4–, va desbancar per 6-3, 4-6, 6-2, 3-6 i 6-3 el favoritisme de l’argentí Gastón Gaudio, tot un campió de Roland Garros, i va alçar el segon títol de la seva carrera. Un altre català ja retirat, el rapitenc Albert Montañés, va perdre la semifinal contra Gaudio. El genial sud-americà va evitar la tercera final catalana de la història. L’última la van jugar Albert Costa i Albert Portas, el 1997.

Diferent visió tàctica

Robredo ha viscut l’evolució tàctica i tècnica del tennis: “Quan vaig començar, les tàctiques semblava que tenien un paper molt important. Ara quan veig o jugo els partits no ho veig tant així. Pots intentar construir un punt movent el teu rival per tota la pista però si el teu rival fa un cop guanyador a la línia tot l’esforç no serveix per a res. Els jugadors ara se centren més en l’aspecte físic i passen molt més temps al gimnàs.”

Grans moments

Entre els grans partits, subratlla el triomf contra Gaël Monfils del 2013 a Roland Garros i el Masters 1.000 de París-Bercy del 2006 quan va remuntar un 5-2 i va plorar al vestidor. Era el setè del món i la victòria li va valer l’accés a la copa Masters. També té en el seu saló de la fama particular una derrota. La final de València del 2014 contra Andy Murray, en què va malbaratar cinc pilotes de partit. Robredo, fins al capdamunt, li va dedicar una doble peineta amb les dues mans. Tots dos es van fondre en una abraçada aplaudits pel públic de l’Àgora. No en va, setmanes abans, l’escocès li havia salvat cinc pilotes més de partit en la final de Shenzhen.

Ramos ja s’entrena a Andorra

El mataroní de 32 anys Albert Ramos (41è de l’ATP i 10 anys top 100) gaudeix de l’avantatge de tenir fixada la seva residència a Andorra i aquesta setmana ha iniciat els entrenaments. “En tenia moltes ganes i em genera felicitat, però seguim amb la incertesa de no tenir data per competir”, assenyala el maresmenc. La primera possible cita és el circuit estatal que hauria d’arrencar a Lleida el 10 de juliol. Ramos és escèptic: “No és fàcil. Som com altres treballadors. Som autònoms. Només facturem quan competim. Ara han de decidir si es juga al mes de juliol, però jo crec que és impossible. Però ens hem d’entrenar per mantenir la forma i estar preparats.” La primera conseqüència del retorn ha estat una nafra a la mà: “Després de dos mesos aturat no pots començar gaire fort.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.