Esquí

NÚRIA PAU

ESQUIADORA

“Tampoc és que comenci ara a treballar per als Jocs”

“Vull aconseguir tots els punts que necessito”, diu la ribetana, que aspira a ser olímpica tot i no estar a l’equip de la RFEDI

“Tenir uns Jocs a casa ajudarà les noves generacions i que es conegui el nostre territori és molt positiu”, assegura de la candidatura catalana

12 cims
“Ho organitza el club de L’Esquella, hi inclou diversos pobles de la vall de Ribes i en soc sòcia des de l’any passat. És un club nou i jove i m’agrada perquè són molt actius i tenen iniciatives per relacionar l’esport amb el nostres territori”, explica Pau sobre el repte dels 12 cims. “Soc d’aquí i practico tots els esports amb el que em dona el meu territori”, explica.
12 cims
“Ho organitza el club de L’Esquella, hi inclou diversos pobles de la vall de Ribes i en soc sòcia des de l’any passat. És un club nou i jove i m’agrada perquè són molt actius i tenen iniciatives per relacionar l’esport amb el nostres territori”, explica Pau sobre el repte dels 12 cims. “Soc d’aquí i practico tots els esports amb el que em dona el meu territori”, explica. Consisteix a pujar les muntanyes més representatives de l’entorn i pensa fer-lo tot i que encara no l’ha pogut començar.
No volia acabar la carrera esportiva per un virus. Era massa estrany i he vist una mica de llum i possibilitats

Núria Pau (Ribes de Freser, 1994) és la millor esquiadora a l’Estat , vigent campiona de les tres modalitats –eslàlom, gegant i supergegant– i l’única que formava part del circuit de copa del món i d’Europa. Però la Reial Federació Espanyola d’Esports d’Hivern no l’ha inclosa en l’equip del 2020/21. Sí que li permet l’ús d’instal·lacions, com la Casa España a Saas-Fee (Suïssa). La ribetana ja fa la pretemporada, que ha començat amb una estada a Les Deux Alpes (Isèra) amb els Jocs d’Hivern del 2022 a l’horitzó. “No formo part de l’equip RFEDI però pots anar a entrenar a allà i són ells els que, al final, m’han d’inscriure a les competicions si reuneixo els criteris per anar-hi”, especifica, resignada.

Sembla un ‘déjà vu’ de fa tres anys, quan va haver d’anar a l’Argentina i després la van acabar repescant per anar a disputar el mundial?
Tota la quarantena vam estar en contacte amb la federació i vam estar esperant fins que fa algunes setmanes en una reunió em van explicar que, pel coronavirus, havien reduït el pressupost i que el meu equip seria eliminat. Però m’animaven a continuar, em donaven suport i em podien donar un cop de mà.
Com s’ho pren?
Jo decideixo continuar. En aquell moment em quedo sense equip, recursos, res. Però com que tinc el seu suport em van entrar més ganes perquè sabia que tampoc estaria sola, pel suport.
No li passa pel cap plegar, veient que és el segon cop?

Aquesta vegada és diferent, l’altre cop era, peti qui peti, jo hi vaig, a l’Amèrica del Sud, a agafar els punts. Només tenia això al cap i va anar sortint a mesura que ho anava fent: recursos, ajudes... Ja havia començat a tirar-ho endavant i aquest cop no és que sigui al revés, sinó que tinc molt clar que en el moment en què estic necessitava tenir alguna certesa que disposaria d’uns mínims de recursos abans de començar. Tinc ganes i tot això és perquè crec que a un any i mig dels Jocs i després d’un hivern tan estrany que s’acaba en sec un mes i mig abans; pel coronavirus... No volia acabar la carrera esportiva a mitja temporada, per un virus. Era massa estrany i he vist una mica de llum i possibilitats. He d’acabar de resoldre alguns temes però em veig capaç de tirar-ho endavant.

Havia fet un molt bon any...
Aquest últim no estava sent el millor. Tampoc l’havia acabat, vaig començar molt bé i de mica en mica he anat agafant el ritme, però en les últimes curses de la copa d’Europa vaig tenir una caiguda i en les cinc últimes hi anava amb dolor a un genoll. Tenia una fissura al menisc, un edema ossi... Fins que no vaig tornar a casa no ho vaig saber i vaig estar competint amb molèsties que no em van deixar rendir al meu millor nivell. Després vaig anar al metge i es va acabar la temporada. Venien les curses per fer punts, en campionats d’altres països, i hi havia oportunitats per acabar bé i assolir el rànquing que buscava.
Se’n veu capaç, doncs, d’arribar a disputar els Jocs següents?
S’hi ha d’enfocar tota la feina fins al febrer del 2022. Vull aconseguir tots els punts que necessito i ara, evidentment, queda tota la feina per fer, però tampoc és que comenci ara, a treballar per a l’ objectiu dels Jocs. Ho faig des de fa anys, la feina està començada.
Què li sembla que es vulguin organitzar uns Jocs d’hivern aquí el 2030? Que competint a escala internacional quedi fora de l’equip estatal i, alhora, es vulgui treballar la candidatura? No s’haurien de promocionar els esquiadors del país?
És una mica... Sí que tens raó, però també s’ha de tenir en compte que tenir uns Jocs a casa ajudarà molt les noves generacions. Per a mi és clar, que es doni suport que jo m’hi pugui classificar. Però pensant en el futur del meu esport, que espero que el meu pas també serveixi per a les futures generacions, penso que pot ser molt positiu.
Segur? Cada cop falta menys.
Tant en l’esquí alpí de Catalunya i d’Espanya com en l’àmbit econòmic i turístic. Que es conegui el nostre territori és molt positiu i hi dono suport al 100%.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.