Ciclisme

ROGER ADRIÀ

CICLISTA DEL KERN PHARMA

“M’agrada córrer a l’atac”

“Ho porto bé i estic content que sigui per un bon motiu. Ara m’he de continuar adaptant al fet que les curses tinguin més repercussió”, diu Adrià

“Començo a setze anys i a disset me’n vaig. És el millor lloc per a desenvolupar-te com a ciclista”

L’ambició
“Sempre està disposat a atacar i a donar-ho tot i, a vegades, aquestes mateixes ganes el superen. Hem de posar-lo al seu lloc: l’ambició sempre és bona, però que no ens superi”, diu Manolo Azcona, director general de l’equip, en el reportatge d’Adrià publicat abans de l’inici de la Volta a Burgos. El director esportiu, Juanjo Oroz, hi afegeix: “No serà un gregari, té qualitats per guanyar. El veig en el World Tour.”
Quan veus el nivell que hi havia era complicat esperar tant de protagonisme, però és una cosa per a la qual treballem

Roger Adrià (Barcelona, 1998) és una de les sensacions del pilot internacional, per la seva actuació en la Volta a Burgos, que va guanyar Remco Evenepoel (2000). Els dos van deixar el futbol abans de fer 17 anys i, també, formen part d’una generació de corredors ambiciosos, que juguen a l’atac i que amb prou feines havien nascut quan el dopatge era a l’ordre del dia del ciclisme de més alt nivell –el Cas Festina és del 1998–. “Ni l’hem coneguda, aquella etapa. Ens ho expliquen veterans que ho han viscut, però nosaltres quedem parats i gairebé ni arribes a entendre com es podien fer certes barbaritats. Però són altres temps i tindrien les seves raons per fer-ho. O el que sigui. Ara estem en una realitat ben diferent”, explica l’exmigcampista de l’Espanyol abans de pujar a la bici. Després d’un any a Osca, arriba al Lizarte per guanyar la copa estatal l’any passat i, aquest, fer el salt a professionals.

Com suporta el preu de la fama? Superada la Volta a Burgos, amb excel·lent nota, ara què ve?
Aquest dijous el Mont Ventós Challenge i després el campionat d’Espanya. Ho porto bé i estic content que sigui per un bon motiu. Ara m’he de continuar adaptant a aquests canvis, al fet que les curses tinguin més repercussió.
Ara els nous ciclistes fan de tot. Els preparen, també, per a això?
A l’equip tenim un cap de premsa i fem força comunicació, com ara vídeos, sempre anem amb una càmera amunt i avall. I és una cosa que fa força anys que ens la van ensenyant, n’aprenem per a quan arribin aquests moments.
Forma part de l’etapa de formació aprendre a conviure-hi. Però és que després del seu Youtube i l’actuació a Burgos, sobretot en l’etapa de dijous que guanya Evenepoel, tots l’estem assenyalant.
Quan molta gent veu en tu una cosa positiva, això anima a continuar fent les coses bé i a treballar per continuar complint aquestes expectatives.
La seva trajectòria, tot i començar tard, també té en la sortida de Catalunya el punt d’inflexió.
Començo a 16 anys i a 17 ja me’n vaig a equips de fora. Ja el segon any i per poder fer un calendari més complet per arribar a professional. Primer a Osca i després aquí, al Lizarte.
Pel que s’ha vist els darrers anys, entrar al Lizarte és estar en el camí adequat per arribar a formar part del pilot professional...
Sí, per a mi és el millor lloc per a desenvolupar-te com a ciclista. És un equip de formació molt bo que cuida molt els seus corredors, ho fa a poc a poc i amb calma, però donant-los molta confiança. És un lloc ideal.
Es posarà de moda deixar el futbol per passar al ciclisme? En el seu cas, per les lesions, però.
És curiós que estiguem sortint exfutbolistes els darrers anys. El futbol al final és un esport tant majoritari que tots hi hem jugat de petits. En el meu cas, l’impacte, en córrer, no el porto gaire bé i el meu cos no l’assimila, em costa.
Debuta a professional amb el Kern Pharma, que és de la mateixa estructura que el Lizarte. Quin serà el seu següent pas?
Bé, de moment l’any que ve ja no estarem a Continental sinó a Professional. Aspirarem a córrer curses més importants encara, com la mateixa Volta Catalunya, per exemple. El Kern Pharma i el Lizarte són de la mateixa societat [A.D. Galibier] i tenen la mateixa seu i directius. De sub-23 a professional canvien els patrocinadors, però és tot el mateix.
Que arribava fi a Burgos és evident, però s’esperava tenir tant de protagonisme en la cursa?
Sí que els darrers mesos vam treballar molt i sobretot l’últim vam estar concentrats a Andorra i vam fer una feina molt bona concentrats en la Volta a Burgos. I quan veus el nivell que hi havia era complicat esperar tant de protagonisme, però sí que és una cosa per a la qual treballem.
El descriuen com a molt ambiciós. Ho percep, també, a la carretera per part de companys i rivals? Al principi ni el deurien conèixer...
Sí, exacte, no era gaire conegut. Però soc inquiet i m’agrada córrer a l’atac. També és veritat que cal tenir aquest punt de calma i que s’han de saber fer les coses amb més pausa.
Es dona a conèixer al gran públic en aquesta volta, però veiem en Joel Nicolau a les escapades que té 22 anys com vostè i, d’Evenepoel, amb 20 ja... Com veu la nova generació de la qual forma part?
Som corredors joves que estem progressant molt i, també, en aquesta mateixa generació, al meu equip hi ha més companys, com en Martí Márquez, en Jordi López i en Kiko Galván, que tenen un gran nivell i esperem continuar progressant i millorar encara més de cara el futur.
I compartir cursa, per exemple, amb Alejandro Valverde, que ha complert els 40 anys?
És un dels grans corredors que hi ha, ha guanyat grans curses i corredors com ell tenen molt de pes en el pilot. Córrer contra gent que has vist a la televisió abans és únic.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.