L’anhelada desena copa d’Europa haurà d’esperar. La magnífica sèrie de vint-i-dues victòries consecutives del Barça en la lliga de campions es va estroncar en el pitjor moment. El Kiel va guanyar el clàssic de l’handbol europeu amb tot mereixement i va saber jugar millor les seves armes en el partit decisiu. La sòlida defensa 6-0, un gegantí Niklas Landin sota els pals (13 aturades) i l’eficiència dels atacs amb set jugadors van marcar el ritme de partit i van impedir que el Barça pogués imposar la seva velocitat de joc. Va ser una final a quatre atípica, en temps de pandèmia, sense públic i fora de dates perquè és la pendent del curs passat, però com tantes altres vegades es va emportar el premi gros qui menys comptava en els pronòstics. Al Barça li quedarà el consol que porta una gran trajectòria en la Champions en curs –vuit victòries en vuit partits– i que pot tenir una altra oportunitat quan toca, el mes de juny del 2021.

El Kiel ja va començar més endollat. Amb Sagosen liderant el balanç ofensiu i Ekberg, infal·lible des del punt de penal, el campió de la Bundesliga va prendre la iniciativa amb un parcial de 13-9. La bona notícia per als interessos catalans era que Sagosen ja portava dues exclusions al cap de 10 minuts, però el Barça no ho va saber aprofitar i el central noruec, focalitzat bàsicament en l’atac, es va poder mantenir a pista fins al final del partit. L’equip blaugrana tenia dubtes per superar la sòlida defensa 6-0 del rival, i amb alguna pèrdua de pilota va propiciar els contraatacs dels alemanys. Xavi Pascual va moure la banqueta i va canviar l’inquilí de la porteria. Kevin Möller no estava al nivell dels últims partits i l’entrada de Gonzalo Pérez de Vargas va ser providencial. El porter del planter va aturar la primera pilota que li va arribar i el Barça va respondre amb la mateixa moneda. Els contraatacs de N’Guessan i Aleix, i un gol de Cindric van retallar el desavantatge a la mínima expressió (13-12), fins i tot jugant amb inferioritat per l’exclusió de Janc (20’). L’equip blaugrana havia resolt el primer contratemps del partit. Va canviar la dinàmica i amb un gol de Dika Mem restablia l’equilibri (15-15). Com en els partits de la fase de grups, Filip Jícha se la va tornar a jugar amb atacs amb set jugadors, i l’aposta li va sortir rodona, perquè va poder arribar al descans amb tres gols de renda (19-16).

Després de la represa, el Kiel va continuar portant el partit al seu terreny. Amb baixes i molt més castigat físicament després de la semifinal, l’equip alemany imposava un ritme de joc lent. I amb un Landin incommensurable no va deixar que el Barça entrés en el partit. Amb una defensa 5-1, l’equip blaugrana va poder retallar momentàniament les diferències (21-19), però l’aparició de Steffen Weinhold tornava a impulsar l’aposta del Kiel amb els atacs amb set jugadors i doble pivot (25-20). Aleix Gómez, que va anotar deu gols, va poder culminar dos contraatacs (26-23) i donava oxigen a l’equip català. El Kiel, amb Weinhold i Sagosen al comandament, es mantenia immune a les embranzides blaugrana. Era un duel de pissarres i Pascual també ho va intentar amb els atacs de set jugadors. En tot cas, es mantenia l’intercanvi de gols, que afavorien els interessos dels zebres. El temps anava corrent i el Barça veia cada cop més infranquejable el mur alemany. Aleix, que havia mantingut vives les esperances blaugrana, durant molts minuts, va enviar un penal al travesser. Tot seguit Petrus (57’) rebia una exclusió i un gol a porteria buida de Wiencek signava la sentència (31-26). El títol i la festa eren per al Kiel, mentre que en les files del Barça no pocs jugadors van poder contenir les llàgrimes de decepció. Sorprenentment, el guardó per al jugador més valuós va ser per a Hendrik Pekeler, que en tot cas sí que havia estat decisiu en la semifinal contra el Veszprém.