El Barça, amb la primera plaça assegurada, té la feina feta en la fase de grups de la lliga de campions, però no per això es cansa d’acumular victòries. Contra el Nantes va segellar el dotzè triomf en dotze partits. Va ser la victòria més ajustada i treballada fins ara. L’equip de Xavi Pascual, lluny de la seva millor versió especialment en la primera meitat, va haver de remar amb el resultat en contra durant gairebé 40 minuts. Després d’una primera meitat discreta (14-17), va apujar el llistó defensiu en la segona i va poder capgirar el guió a còpia de contraatacs.

El Nantes va colpejar primer. La prematura exclusió de Langaro (3’) i les primeres intervencions del futur porter blaugrana Emil Nielsen –es manté la incògnita si serà aquest estiu o el que ve– van permetre que el conjunt francès prengués la iniciativa i marqués el ritme de joc (4-7). L’equip d’Alberto Entrerríos jugava molt còmode i aprofitava la feblesa defensiva dels blaugrana. L’equip català no acabava de rutllar i Xavi Pascual no va tardar gaire a demanar temps mort. Les consignes, amb la tripleta eslovena en pista Makuc-Dolenec-Janc i algunes aturades de Kevin Möller van donar resultat (10-10). Va ser un miratge. El Barça perdia més pilotes del compte i el rival, amb gols fàcils, arribava al descans amb tres gols de renda (14-17).

El guió va canviar després de la represa i l’equip va començar a ser recognescible. El Barça va ajustar la defensa, va començar a córrer al contraatac i amb les canonades de Mem va capgirar la situació amb un parcial de 8-4 (22-21). Les forces es van equilibrar, però el Nantes no es va donar per vençut. De fet, a 5 minuts del final el marcador reflectia un empat a 27. Pascual no volia que el partit se li escapés i va demanar temps mort. El Barça va saber jugar millor el tram final i va trobar el camí de la victòria des dels extrems, amb tres gols finals d’Ariño i Janc.