Atletisme

Mechaal marca el camí

Atletisme. La medalla de bronze en els 3.000 m de l’europeu de Torun reforça l’aliança amb el tècnic Antonio Serrano i impulsa el trajecte cap als 1.500 m dels Jocs Olímpics de Tòquio

La segona etapa del binomi Adel Mechaal i Antonio Serrano ha començat amb bon peu. El títol espanyol a Madrid i la medalla de bronze en els 3.000 m de l’europeu de Torun (Polònia) reforcen l’aliança entre l’atleta de Palamós i el tècnic de La Solana amb vista al gran repte del curs, els 1.500 m dels Jocs Olímpics de Tòquio.

En una campanya de pista coberta molt comprimida i sense haver pogut afinar com en altres ocasions, el migfondista empordanès va tornar a demostrar la seva capacitat competitiva en un gran campionat. “Aquesta medalla té gust de glòria per començar a treballar amb vista als jocs. Hem demostrat que sabem arribar a les grans competicions, a veure què passa a l’estiu”, va ressaltar Mechaal després de la final. En la mateixa línia, Serrano afegeix: “És molt important per la preparació que surtin els resultats per poder treballar amb més ànims, i saber que anem pel bon camí.”

Pel que fa a la final de Torun, el recordista català va lamentar que l’altre espanyol en competició, Mohamed Katir, s’interposés entre ell i Jakob Ingebrigtsen a quatre voltes del final i li fes perdre la roda de l’escandinau. Amb tot, és conscient, que ara per ara el plusmarquista europeu de 1.500 m no estava al seu abast: “S’ha de ser humil per progressar i ara no podíem entrar en la seva lluita, però sí que tenia la plata en el punt de mira i podia haver aguantat més fins al final.” Serrano hi està d’acord: “Si hagués tingut una cursa més neta rere Jakob, crec que l’hagués pressionat més en els últims 200 metres i hauria pogut superar Kimeli en la pugna per la plata.”

Nous reptes

L’europeu de Torun ja és història i Mechaal ja es troba a Istambul per preparar nous reptes. En els pròxims dies ha d’acabar de definir amb el seu entrenador la planificació fins als Jocs, amb concentracions d’alçada pel mig. La preparació es focalitzarà en els 1.500 m, tot i que no es descarta buscar la mínima també en els 5.000 m atesa l’enorme competència en el mig fons espanyol. Abans de la cita olímpica, hi ha objectius intermedis com el campionat d’Europa de nacions, a Chorzow (Polònia), a finals de maig.

La pugna amb els germans Ingebrigtsen

El cognom Ingebrigtsen es repeteix en les cròniques d’algunes de les millors curses d’Adel Mechaal en els grans campionats. Fa quatre anys, quan el palamosí va tocar el cel en els 3.000 m de l’europeu ‘indoor’ de Belgrad 2017, va saber resistir l’embat final de Hendrik, el gran de la nissaga (1991), per cantar victòria per 33 centèsimes de marge (8:00.60 i 8:00.93). Segur que no deu guardar tant bon record del mundial a l’aire lliure de Londres 2017, quan el mitjà dels Ingebrigtsen, Filip (1993), li va tancar la porta quan progressava per obtenir la medalla de bronze en els 1.500 m. Al final se li va escapar per un sospir de 18 centèsimes (3:34.53 i 3:34.71). A Torun, Adel va admetre que en aquests moments no podia lluitar cos a cos amb el jove Jakob Ingebrigtsen (2000), protagonista del doblet del campionat, però creu que sense l’incident amb Katir podria haver donat més guerra en els 3.000 m. “Aquesta trajectòria demostra que l’Adel és un atleta longeu i esperem que duri molts més anys”, destaca Serrano.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)