Ciclisme

Els 110 anys de la Volta, un monument del país

La primera edició es va disputar entre el 6 i el 8 de gener del 1911 amb només 34 pioners, dels quals només 22 van arribar a la meta final, el velòdrom de Sants

El 6 de gener del 1911 els Reis van arribar a Catalunya amb un regal que encara avui podem gaudir. Aquell dia, 34 pioners van destapar conjuntament a la plaça de Sarrià de Barcelona un regal impagable del qual encara gaudim: la Volta a Catalunya. Durant aquests cent anys la Volta ha sobreviscut a totes les penúries que es poden imaginar: la Guerra Civil, guerres mundials, tempestes èpiques, les crisis econòmiques més cruentes de la història moderna i, per acabar-ho d’adobar, la més gran pandèmia del segle XX.

Aquella primera Volta del 1911 va ser tot just una aventura en què hi havia tot un món per explorar en el futur. La primera etapa, de 97 quilòmetres, es va disputar entre Barcelona i Tarragona, passant per Sitges. La segona va connectar Tarragona amb Lleida (111 quilòmetres) i la tercera, la capital del Segrià amb Barcelona (157 quilòmetres). En total, 363 quilòmetres. No es va arribar a Girona simplement perquè no hi havia cap carretera en condicions. Dels 34 jugadors que van provar aquella primera joguina 22 van arribar al velòdrom de Sants i el primer guanyador, tot i que el més important no hauria de ser mai la victòria, va ser Sebastià Masdeu.

En aquells temps els periodistes –qui ho diria veient el panorama actual– s’implicaven en la societat civil i organitzaven campionats d’allò més diversos. Els impulsors d’aquella Volta van ser, per exemple, Narcís Masferrer i Miquel Arteman, tots dos d’El Mundo Deportivo. La Volta no va ser un artefacte que va caure a la societat com si fos un meteorit de la Via Làctia. Des del primer moment la gent es va amuntegar als marges de les carreteres per veure en primera persona com la bicicleta es podia fer servir per alguna cosa més que per anar comprar el pa, anar a la fàbrica o anar a passejar pel camp. Tot i tenir un país en precari que lluitava per entrar en el món desenvolupat, el nou any començava amb la Volta fins que la Primera Guerra Mundial va provocar un primer parèntesi fins al 1920.

Cañardo, el mite.

La Volta no es va consolidar fins al 1922, quan la secció ciclista de la nova Unió Esportiva de Sants s’hi va ficar pel mig. Des de llavors només es va deixar de fer el 1937 i el 1938, quan el país intentava, inútilment, frenar l’avenç de les tropes feixistes. Aquell regal del 1911 no va esdevenir un joc massiu fins a l’entrada en acció del ciclista més llegendari que ha donat aquest país, Mariano Cañardo. Nascut en la ciutat medieval d’Olite (Navarra), aquest corredor es va fer ciclista al barri de Sant Andreu. Amb ell el ciclisme i la Volta va esdevenir un fenomen de masses. Va vèncer en les edicions del 1928, 1929, 1930, 1932, 1935, 1936 i 1939, un rècord de set victòries que serà difícilment igualable o superable en el futur. En aquells anys probablement només un esportista era més estimat que Cañardo, Pepe Samitier.

Fins i tot Josep Pla va glossar en alguna crònica periodística la figura d’aquell ciclista que atreia públic de totes les condicions. En aquells anys la Volta ja era una prova de prestigi internacional, amb nou etapes i festes sonades al final de cada etapa. Al costat del Tour (1903) i del Giro (1909) s’havia convertit en un dels grans esdeveniments ciclistes del món. Els únics que han celebrat els cent anys i les cent edicions.

La postguerra

Van ser els anys més difícils. Amb escassetat de tot, la gent no estava per gaires alegries. Amb tot, el 1945 la UE Sants va celebrar el 25è aniversari amb una Volta de dues setmanes que va arribar pràcticament a tot Catalunya, però que encara no tenia participació internacional. El món, de fet, encara intentava refer-se de la Segona Guerra Mundial.

Els anys daurats

El triomf el 1967 de Jacques Anquetil va donar pas a un palmarès que ja inclou els grans mites del ciclisme modern: Eddy Merckx, Luis Ocaña, Felice Gimondi, Bernard Thevenet, Freddy Maertens, Francesco Moser, Johan van de Velde, Vicent Belda, Marino Lejarreta, Sean Kelly i Robert Millar. Durant aquests anys daurats, la Volta va estendre el recorregut fins a l’Alguer, Andorra, Menorca i la Catalunya del Nord, i va programar espectaculars etapes al mig de la Rambla de Barcelona i a la muntanya de Montserrat. La concessió de la Creu de Sant Jordi i el monument de la Volta a la plaça de Sants van ser el colofó institucional d’aquells grans anys. Era una època en què els nens, amb el permís o sense dels professors, abandonaven l’aula per anar a aplaudir els ciclistes quan passaven pels pobles i ciutats.

Arriba Indurain

Pocs dies abans que comencés la Volta del 1987 va morir Mariano Cañardo. En aquella edició hi va debutar un gegantó navarrès, Miguel Indurain, que va ser 22è. L’any següent en seria el vencedor, una victòria que va repetir el 1991 i el 1992.

En aquesta era moderna la Volta, que com tot el ciclisme ha viscut una transformació tecnològica total, ha entrat a formar part de la primera divisió del ciclisme mundial, l’UCI Pro Tour. Amb tot, també han arribat problemes econòmics. La Caixa, que havia patrocinat la prova durant molts anys, va canviar de prioritats. En algunes ocasions el pressupost es va cobrir amb suport institucional però la Volta va resistir, també gairebé com una aposta personal de Rubèn Peris.

El seu capital humà, començant pel gran grup de voluntaris que la fa possible, ha estat indestructible. Pel camí es van perdre algunes coses. La gent, amb estímuls en molts àmbits, ja no es llança a la carretera a abraçar-se amb qualsevol ciclista, tot i que és un dels esports professionals que permet als seguidors acostar-se als seus ídols.

Acord amb ASO

En els últims anys la Volta ha estat marcada per l’acord amb ASO, l’empori organitzador del Tour de França entre moltes altres voltes, com ara la París-Niça, o de clàssiques com la París-Roubaix. Això n’ha garantit no només la supervivència sinó una cobertura televisiva mai vista en aquest món global, la permanència en el World Tour i la lenta professionalització de molts dels aspectes d’una prova que ha arribat a les cent edicions i que té el futur més que garantit.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)