Waterpolo

CHUS MARTÍN

ENTRENADOR DEL ZODIAC CN ATLÈTIC BARCELONETA

“Seria un somni marxar amb la segona Champions”

“Ha arribat el moment de tancar aquesta etapa i buscar nous reptes i oportunitats”

“Després de vuit anys, assolir un segon títol europeu seria sortir per la porta gran”

És un privilegi entrenar aquest grup de jugadors i agraeixo l’oportunitat que em va donar el club al seu moment

Chus Martín (Barcelona, 1971), el tècnic del Zodiac CN Atlètic Barceloneta, el club més llorejat del waterpolo català, ha decidit fer un pas al costat quan acabi el curs. Quinze temporades a la banqueta del primer equip –set com a segon de Santi Fernández i vuit més com a màxim responsable– comencen a passar factura i ha decidit que és el moment de tancar aquesta etapa. Abans d’emprendre nous reptes, però, vol sortir per la porta gran i aconseguir els tres títols que encara hi ha en joc aquest curs: la copa Catalunya (dimarts es van classificar per a la final després d’eliminar el CN Barcelona als penals, per 14-13); la lliga, en què el cap de setmana comencen les semifinals per al títol contra el CN Sabadell, i sobretot, la final a vuit de Belgrad, del 3 al 5 de juny. Seria la millor manera de tancar un cicle d’èxits, en què ja ha conquerit una Champions i una supercopa d’Europa (2014), set lligues, vuit copes del Rei, sis supercopes d’Espanya i sis copes Catalunya.

Per què ha decidit deixar la banqueta del Barceloneta?
Vull fer un reset. Ja fa molts anys que soc aquí, al club. Tota la vida he estat vinculat al club, és on m’he criat, hi he fet de tot, de nedador, de jugador, de monitor, de coordinador i d’entrenador. Ja fa vuit anys que soc entrenador del primer equip, a més dels set que feia que era segon d’en Santi Fernández, i penso que després de quinze anys ha arribat el moment de tancar aquesta etapa. Necessito un canvi per buscar nous reptes i oportunitats. És una decisió personal i no s’hi ha de buscar cap problema amb el club. És més, no tinc cap oferta sobre la taula que m’hagi fet dubtar sobre la meva continuïtat. Necessito un canvi a la meva vida, canviar d’aires i ja està. Segur que és un a reveure perquè si a la llarga es donés el cas que el club volgués que tornés, jo tornaria.
Quan va prendre aquesta decisió?
La temporada passada, abans del confinament, ja em voltava pel cap. Exercir de primer entrenador al màxim nivell és dur. Hi ha molta pressió i jo soc una persona molt intensa, ho dono tot i això et va desgastant de mica en mica. Amb el confinament, la temporada anterior es va tallar pel mig i vam decidir donar-hi continuïtat. Estic treballant molt a gust, però ara ha arribat el moment de dir prou, quan s’acabi el curs.
Quan ho va comunicar al club?
No fa gaires dies, però és una situació que a en Santi Fernández, el director esportiu, ja la hi havia comentat; el desgast que comporta el càrrec i que cada cop em costava més donar el millor de mi mateix. En el futbol, o altres esports, també passa. Hi ha entrenadors que pleguen i tenen la sort que poden prendre’s un any sabàtic i poden viure de renda. Estic en un punt que, si m’ho pogués permetre, ho faria. M’agradaria prendre’m un temps de relaxament i agafar forces per tornar amb el màxim d’energies possible. El waterpolo és un esport minoritari, evidentment no cobrem el mateix, i la realitat és que hauré de buscar feina per continuar.
Són moltes temporades a la banqueta, amb quin record es queda?
Evidentment, la Champions de la primera temporada [aconseguida el 2014 a les Picornell] i ara el somni seria poder marxar amb un segon títol europeu. Seria sortir per la porta gran: vuit temporades i dues lligues de campions per al club. Volia prendre la decisió abans d’acabar la temporada, comunicar-ho al club i als jugadors, i ara mateix només em vull centrar en la competició.
S’ha tret un pes de sobre, doncs, amb l’anunci.
Sí, perquè ho portava a dins i ara em puc concentrar en el que realment és important, la fase final de la temporada i donar-ho tot a la copa Catalunya, la lliga i a la Champions.
Li queda alguna espina clavada d’aquestes últimes vuit temporades?
No. De fet, per a mi ha estat un privilegi haver pogut entrenar aquests jugadors i agraeixo l’oportunitat que em va donar el club quan en aquell moment era segon entrenador. Ho he intentat gaudir i aprofitar al màxim. Ho he donat tot amb la màxima intensitat i ara em toca afrontar nous reptes.
Està obert a tot?
Sí, de moment sí perquè no tinc res, però tampoc em vull precipitar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)